Els joves antifeixistes de Pego

Per la memòria de Guillem Agulló, pels cinc de Pego, per totes les seves víctimes, hem de plantar cara al feixisme, no podem deixar sols els joves de Pego

Gemma Pasqual i Escrivà
28.06.2022 - 21:40
Actualització: 28.06.2022 - 21:51
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A Pego, a prop de les portes del camp de futbol trobem una estàtua dedicada als “cinc de Pego”, assassinats al camp de concentració nazi de Mauthausen. La inscripció diu: “Als veïns de Pego que van patir la deportació als campaments nazis (1940-45). Que el seu record servisca d’experiència”, i hi ha la relació de noms dels pegolins deportats, considerats apàtrides, cinc joves antifeixistes: “José Cerver Morell, Vicente Sendra Escrivà, Andrés Sendra Morell, Pascual Franqueza Alentado i Carlos Sendra Sendra”.

El diumenge 18 d’octubre de 2020, en aquest camp de futbol s’enfrontaven el Gandia i el Pego. La ultradreta valenciana més perillosa uneix feixistes, falangistes i neonazis al voltant d’aquest esport, i així, una trentena de seguidors de l’equip de la Safor, coneguts com a Gandiblues Ultras Gandia, abans d’entrar a veure el partit es van passejar pel poble exhibint simbologia nazi, amb els braços en alt corejaven proclames feixistes, amb actitud violenta, provocant, alterant la vida dels habitants d’aquest poble de la Marina Alta. I com no podia ser d’una altra manera, els veïns es van manifestar en contra d’aquesta barbàrie. Tot i que la policia va identificar els ultres per deixar-los accedir al camp, no s’ha presentat cap denúncia, encara que la llei de memòria democràtica del País Valencià tipifica com a delicte l’enaltiment del feixisme a la via pública. Impunitat per als neonazis.

En canvi, sí que han aplicat una altra llei, la coneguda com a llei mordassa. Segons la Guàrdia Civil, durant l’evacuació dels ultres hi va haver altercats i llançament d’objectes pels quals van resultar ferits sis agents, la qual cosa neguen rotundament les organitzacions antifeixistes. Catorze joves antifeixistes van ser detinguts, els van dur a la caserna de Xàbia. “Em van portar a un calabós, una mena de rebost, i m’hi van tenir trenta-dues hores tancat, amb una alimentació i unes condicions pèssimes”, explica un dels detinguts. Els seus advocats denuncien que l’escrit de la fiscalia és desproporcionat, els demana penes que sumen més de cent anys de presó. Per a molts d’ells, nou anys per delictes de desordre públic, atemptat contra l’autoritat, amenaces i lesions. Unes penes que ens fan recordar el cas d’Altsasu.

Catorze, també, van ser els feixistes condemnats per l’assalt al Centre Cultural Blanquerna durant la Diada del 2013. Després d’un llarg periple judicial, vuit van ingressar a la presó. Però poques setmanes després, set dels vuit empresonats ja tenien el tercer grau penitenciari. El darrer d’aconseguir el benefici penitenciari va ser Pedro Chaparro, líder del grup ultra Democracia Nacional. En menys d’un mes de reclusió va obtenir el tercer grau penitenciari.

Una trista matinada de l’11 d’abril de 1993, a Montanejos, l’escamot nazi encapçalat per Pedro Cuevas, el Ventosa, amb Gerardo Mora, José Cunat, el Pollo, Juan Manuel Sánchez, el Picha, i Francisco García, el Mody, van apallissar Guillem Agulló i una vegada estamordit Pedro Cuevas el va assassinar d’una ganivetada al cor. Segons el jutge no hi va haver delicte d’odi, ni causes polítiques, ni tan sols assassinat. Va condemnar Pedro Cuevas a setze anys de presó per homicidi, dels quals només va complir quatre. L’any 2005, Pedro Cuevas es va veure involucrat en l’operació Panzer –que va permetre de desarticular el grup neonazi Frente Antisistema– i va tornar a seure al banc dels acusats en companyia de setze persones, entre les quals, dos militars i un regidor d’España 2000 de Silla, acusats d’associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes prohibides i tinença d’armes de foc reglamentàries.

Durant els escorcolls de la Guàrdia Civil a casa de Pedro Cuevas es va trobar diferent material de simbologia nazi. Hi havia una espasa gran amb empunyadura de calavera, una navalla, una maça i diversos cartutxos. Van decomissar 40 braçalets, 14 figures metàl·liques amb l’àguila imperial, llibres, pel·lícules, 50 creus daurades, clauers, samarretes, esvàstiques i, fins i tot, un bust de Hitler. “La Guàrdia Civil va topar-se amb un punyal sense punta. Presumptament, era el que Cuevas havia fet servir per matar el Guillem, però no es va comprovar mai”, explica Joan Cantarero, periodista especialitzat en l’extrema dreta a la revista El Temps. Aquesta vegada, tot i les proves, Pedro Cuevas no va trepitjar la presó,  tots van quedar absolts. El tribunal va anul·lar la prova de les transcripcions de les trucades de telèfon dels membres del grup perquè considerava que no hi havia indicis de delicte que haguessin justificat punxar-los els telèfons. A més, la Guàrdia Civil va destruir “per error” l’arsenal format per un bazuca, pistoles semiautomàtiques, una ballesta, espases, matxets, bolígrafs pistola i diverses armes blanques més, així com munició per a les armes de foc.

El feixisme actua amb total impunitat a l’estat espanyol, sota l’empara de la policia i del poder judicial, posant en perill l’estat de dret i la ciutadania. Per la memòria de Guillem Agulló, pels cinc de Pego, per totes les seves víctimes, hem de plantar cara al feixisme, no podem deixar sols els joves de Pego, hem d’exigir-ne l’absolució, perquè ens representen a tots, ser antifeixista és una obligació democràtica.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes