El jovent d’Eivissa s’organitza per assegurar-se un futur a l’illa: “Hem de renunciar a viure on hem nascut”

A principi d’any es va presentar en societat l’Associació de Joves d’Eivissa, una entitat constituïda fa dues setmanes que té per objectiu d’agrupar i mobilitzar el jovent d’Eivissa per la manca de llocs per a trobar-se i compartir inquietuds i arran de l’absència de respostes institucionals a qüestions que afecten especialment els joves, com ara l’accés a l’habitatge, les dificultats per a estudiar a l’illa, la pèrdua de referents culturals i la pressió del model turístic sobre el territori.

“Eivissa pateix una situació insostenible d’explotació de la terra, causada principalment per un model econòmic que ens precaritza i converteix la vida i el territori en un bé de mercat. La nostra cultura i la nostra manera de viure també es veuen amenaçades per aquestes condicions. Els nostres barris, pobles, transport, espais d’oci i, fins i tot, les nostres cases estan al servei de qui visita l’illa, en lloc de servir a qui hi viu i hi treballa”, denunciava l’associació en el manifest de presentació.

Presentació de l’associació

Tot va començar amb un compte d’Instagram, @joves.eiv, que va aconseguir de desvirtualitzar-se i reunir-se setmanalment en assemblees obertes per a joves d’entre catorze anys i trenta. D’aquestes reunions, en va sortir un grup motor, format per unes quinze persones encarregades de mobilitzar i tirar endavant la iniciativa, i el grup obert assembleari, d’una seixantena de persones, que participen activament en les assemblees i les decisions que es prenen. A més, en poques setmanes ja han rebut la col·laboració de desenes de persones de més de trenta anys que per edat no poden formar-ne part, però que els donen suport.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Associació de Joves d’Eivissa (@joves.eiv)

El primer acte oficial que van fer va ser la presentació de l’associació, dissabte passat, al local històric Can Jordi Blues Station, on van llegir un manifest i van fer una ballada de ball de pagès i un concert. A més, van aprofitar l’avinentesa per a vendre marxandatge del Correllengua Agermanat –una iniciativa amb la qual col·laboren–, menjar i samarretes de l’associació per a poder finançar-se.

Mobilitzar el jovent, l’objectiu principal

Dídac Ferrer, portaveu de l’associació, explica que la proposta es basa en quatre pilars fonamentals: l’associacionisme juvenil, la justícia social, la defensa de la llengua catalana i la protecció del medi.

Respecte del primer punt, destaca: “És molt important que la gent sigui conscient de tot allò que pot fer. Cal que els joves s’organitzin i facin sentir la seva veu. Que vegin que agrupar-se i organitzar-se funciona.” Fomentar l’associacionisme juvenil a l’illa és fonamental perquè, segons que explica, tradicionalment Eivissa no ha tingut cultura associativa ni teixit associatiu. “Eivissa està estructurada en cases aïllades entre si, nuclis urbans relativament recents… No hi ha hagut mai teixit social ni associacions de joves.” Per això, un dels objectius principals és d’augmentar la participació juvenil, organitzar-se i mobilitzar-se.

Per aconseguir-ho i arribar al màxim nombre de joves, es defineixen com a “apartidistes”, que no vol dir “apolítics”, perquè consideren que allò que fan sí que és política, però no volen vincular-se a cap organització. “Volem ser transversals, que els joves se sentin interpel·lats per les nostres demandes més que no pas per ser d’un partit concret. Les nostres propostes no surten de cap ingerència política”, diu.

Ni habitatge, ni oci ni cultura

Entre més objectius, Ferrer destaca criticar i denunciar “totes les mesures que el nostre govern fa tant de temps que promou i que van en contra del benestar i la vida digna de la gent jove d’Eivissa”. Parla, per exemple, de la dificultat que tenen de trobar espais d’oci nocturn alternatius a les grans discoteques; propostes populars i en català per a la gent que viu a l’illa, no sols la que la visita temporalment. I també parla de problemes estructurals, especialment la dificultat que tenen els joves d’accedir a un habitatge: “A Eivissa som principalment cinc municipis, quatre dels quals se situen al top 7 del rànquing de localitats de l’estat espanyol amb l’habitatge més car per metre quadrat. La pressió immobiliària és increïble, la gent paga preus completament desorbitats i això, als joves, ens deixa del tot fora de joc, perquè els nostres sous cada vegada són més baixos.”

Viure dignament a l’illa on han nascut és, ara mateix, quasi impossible per als joves eivissencs, que com més va més empesos es veuen a haver d’anar-se’n. I quina alternativa hi ha? Cap. “Els joves hem de renunciar a viure allà on hem nascut, on tenim la nostra xarxa, la nostra família, on ens hem criat… És terrible”, lamenta Ferrer, que acusa directament el “monocultiu turístic” que els darrers anys s’ha desenvolupat a les Illes i a la resta del país, sobretot als municipis costaners, de ser la causa principal del problema. “La pressió que ha fet el turisme és brutal. Potser les Illes és on l’hem experimentada més, però també és un sector que s’ha menjat tot el País Valencià, per exemple. Fa relativament poc el sector agrari encara tenia una mica de pes, però ara aquesta mena de sectors han desaparegut del tot i a les Pitiüses, juntament amb Mallorca, és on més s’ha accentuat.” Ferrer explica que això ha comportat que hagin desaparegut llocs de treball i que la gent s’hagi de desplaçar cada dia d’una illa a una altra per anar a la feina, sense poder llogar ni comprar un habitatge al lloc on treballen. “És demencial”, apunta.

L’associació també critica que el turisme en massa ha representat, alhora, una destrucció del paisatge natural de l’illa, allò que Ferrer descriu com “una agressió al medi i atemptats ecològics constants”, a més d’una pèrdua de referents culturals. És per això que consideren imprescindible de col·laborar amb unes altres iniciatives i associacions, com ara Kesti Klab, la Revista 078, Canviem el Rumb, l’Institut d’Estudis Eivissencs i el Correllengua Agermanat, associant-se a les mobilitzacions o manifestacions que organitzin. Per exemple, s’han adherit com a entitat col·laboradora i organitzadora del Correllengua, que es farà del 19 d’abril al 5 de maig. Serà una oportunitat per a donar-se a conèixer i treballar amb més associacions dels Països Catalans.

Alhora, volen acostar-se més als instituts “per fer arribar la llengua i la cultura pròpies de l’illa a la gent jove”. Recuperar el ball de pagès, democratitzar-lo i reivindicar-lo com a dansa tradicional és una altra prioritat. “A Mallorca ho fan molt bé, perquè han democratitzat molt el ball de bot. Nosaltres volem fer la mateixa cosa amb el ball de pagès, fins ara molt folkloritzat i relegat a un segon pla.”

Cap a un canvi efectiu

En definitiva, l’Associació de Joves d’Eivissa s’ha constituït per construir espais de representació juvenil a Eivissa, oferir un espai d’organització i d’aplec, facilitar la participació juvenil en la vida popular, social i cultural de l’illa i promoure l’ús de la llengua, la cultura i els costums locals. I, tot plegat, amb l’ambició d’introduir un canvi efectiu en el pla institucional, social, polític i econòmic. “Fem que els carrers tornin a ser plens de gent que s’estima l’illa. Fem que als bars es torni a sentir la nostra llengua i fem que a les festes torni a sonar alguna flauta i algun tambor. […] Tenim dret a un futur a ca nostra”, afegia el manifest.