José Ángel Núñez: “Vaig ser assenyalat com el culpable de les 229 morts i he de sortir a dir què va passar”

El cap de climatologia de l’AEMET a València, José Ángel Núñez, és, d’ençà del 29 d’octubre de 2024, objecte de les crítiques més dures de Carlos Mazón i del seu Consell. Mazón va encunyar l’expressió “apagada informativa” per a referir-se a les errades que, a parer seu, van cometre les agències estatals, és a dir, la de meteorologia i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Malgrat que la jutgessa que instrueix el cas ha dit en unes quantes interlocutòries que no va faltar mai informació, el Consell no ha canviat d’estratègia. Ans al contrari, ara afirmen amb rotunditat que, en seu judicial, Núñez mateix ha admès errors.

José Ángel Núñez diu que no hi ha dia que no somnie amb alguna cosa relacionada amb el 29 d’octubre, i que això li ha minat la salut, però està absolutament convençut que tant ell com tot l’equip de l’AEMET van fer bé la seua tasca. “Va haver-hi avisos, però no va haver-hi alertes”, podria ser la conclusió que n’extrau de tot plegat.

Núñez, que també és el responsable del compte de X de l’AEMET al País Valencià, treballa a l’agència espanyola d’ençà del 1992. “El president del govern espanyol era Felipe González i el de la Generalitat, Joan Lerma. Som un organisme tècnic i hem treballat sense problemes amb tots els governs”, diu, entre l’enuig i l’estranyesa per la manera com el Consell l’ataca.

Fem l’entrevista a la seu del centre, als jardins dels Vivers de València. Respon amb molta calma i amb tota mena de detalls.

—Com us trobeu?
—He tingut de tot. Dies dolents, perquè jo sóc un tècnic, no sóc un polític, no tinc cap militància partidista. Quan un tècnic es veu enmig d’un foc polític creuat, ho passa malament. Per a mi, el més còmode hauria estat tenir un perfil baix.

—Quan vàreu notar que l’estratègia del Consell seria acusar-vos d’errors en la previsió?
—A partir dels primers dies de novembre, alguns perfils no anònims, amb milers de seguidors, m’amenaçaven. Vaig ser l’únic assenyalat en la compareixença del president de la Generalitat del 15 de novembre. Amb noms i cognoms. Amb 229 morts, van citar la baula més feble, que sóc jo, un tècnic que fa vint-i-tres anys que tinc el mateix lloc de feina; et veus entre l’espasa i la paret. Vaig ser assenyalat com a responsable de les 229 morts i he sortit a dir què va passar. No he insultat ningú ni he menystingut ningú, però algú ha dit que sóc un testimoni incòmode. Hi ha gent que no vol sentir el que jo conte. La meua versió és la mateixa del primer dia, i coincideix amb el camí que ha agafat la instrucció judicial. També vull dir que he tingut satisfaccions perquè hi ha companys d’institucions, com la Universitat de València, la UNED, l’Associació Espanyola de Meteorologia, cartes de persones particulars molt emotives, fins i tot, la d’una dona que va venir al centre a dur-me-la en mà… Molta gent m’ha donat suport.

—Parlàveu del procediment judicial. Ja heu testificat com a testimoni, i algunes de les vostres declaracions també s’han aprofitat en contra vostre.
—L’honor més gran de la meua vida és haver declarat en el jutjat de Catarroja davant la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra. Cada vegada que pense en la jutgessa, me la imagine com el quadre de Delacroix de La llibertat guiant el poble. En aquest cas, és la jutgessa guiant la justícia. Ella tota sola manté la bandera de la dignitat democràtica i de la justícia.

—Hi ha gent que intenta que la jutgessa no continue la instrucció.
—Estic convençut que a mi m’investiguen a veure si troben alguna cosa de la meua vida personal per exposar-la. No han trobat res, i a la jutgessa li deu passar igual. Per sota, hi ha uns poders que també ho han intentat i ho han aconseguit amb l’ex-comissionat José María Ángel. Ho fan amb més gent. Però passa que amb mi aconsegueixen l’efecte contrari. A mesura que parlen de mi, que m’insulten, rep més suport i més sol·licituds de col·laboracions en àmbits on abans no em coneixien.

—Arran del temporal del cap de setmana passat, el conseller d’Emergències, el senyor Valderrama, us va acusar de no haver encertat la previsió, d’haver canviat els avisos…
—El conseller Valderrama, a qui tinc gran estima i amb qui he participat en les reunions de coordinació, és un polític, i jo sóc tècnic. No debatré amb ell en els mitjans. Aquestes objeccions que posa, històricament, les hem solucionades en reunions tècniques. La nostra relació amb la Conselleria d’Emergències és excel·lent. Hem desenvolupat productes específics per a l’extinció d’incendis forestals, per exemple. Alguns d’aquests productes són bons i s’han estès a tot Espanya. Ja vam explicar què va passar amb el Pilar de la Foradada. Hi havia avís roig des del matí. A les set de la vesprada es va veure que les pluges no eren d’avís roig, sinó que eren de taronja. Es va rebaixar l’avís a taronja, no es va llevar. I les pluges que van caure estaven restringides als llindars d’avís taronja. En cap moment es van superar els llindars d’avís roig.

—Parleu de pluges focalitzades impossibles de preveure amb anticipació.
—Tècnicament, ara, és impossible. Sabem que en algun lloc del litoral, que eren en avís taronja alt, hi podien caure. A partir de 100 litres és taronja. A partir de 180, roig. I aquell dia, el meteoròleg va posar la probabilitat de 140. La ciència, no a Espanya, no a l’AEMET, ningú del món és capaç de precisar on saltaran aquests fenòmens. Ni als EUA ni a Austràlia. Només es poden preveure amb la vigilància meteorològica i amb la predicció molt a curt termini. I ho fem. Per això hi ha torns de 24 hores, 365 dies l’any. Qualsevol ciència que fa previsions a futur té les seues incerteses, i segons quina ciència siga, les incerteses són més altes o menys. No va ser el cas del 29 d’octubre de l’any passat.

—D’ençà de la compareixença del president del 15 de novembre, el Consell ha posat en qüestió el sistema d’avisos de l’AEMET. Això erosiona la credibilitat de l’agència?
—Qualsevol actuació d’un responsable polític de qualsevol signe, parlant malament de les institucions democràtiques, té el seu impacte. Però vull dir que, en aquest cas, crec que la ciutadania continua confiant bastant en l’AEMET. I crec que tot això que explique de les incerteses i de la interpretació del risc, en aquests darrers mesos, la ciutadania ho entén. Crec que entén que determinats fenòmens no es poden preveure amb la precisió que voldríem. El dia que això siga possible, potser amb la intel·ligència artificial, tot anirà més de pressa i ja no hi haurà meteoròlegs perquè tot serà automàtic.

—Per precisar la terminologia: l’AEMET emet avisos de colors, i Emergències és qui pren les decisions sobre quines alertes llança?
—El nostre únic intermediari, a banda dels missatges que enviem al públic en general per xarxes, és el Centre de Coordinació d’Emergències. Nosaltres els comuniquem el risc meteorològic, el perill, i ells prenen la decisió i emeten alertes que distribueixen als ajuntaments, a Protecció Civil… Nosaltres no tenim competència per a alertar ningú. Nosaltres avisem del perill i el gestor de l’emergència pren la decisió. Tal com es va filtrar d’aquella manera interessada, hi ha una comunicació constant entre els tècnics de coordinació d’emergències i l’AEMET, que informen de com canvien els avisos, de com evoluciona la situació, però no tenim decisió a l’hora d’emetre alertes i de gestionar l’emergència.

—El dia 29, a dos quarts de vuit del matí, emeteu un avís roig. A partir d’aquell avís roig, què hauria d’haver fet Emergències? Quines decisions hauria d’haver pres l’administració valenciana?
—No ho diré perquè ho hem vist en els darrers mesos. Amb avisos rojos s’han pres decisions que no es van prendre fa un any. Reunions de coordinació que no són del CECOPI, perquè no s’ha arribat a Emergència 2, però hi ha representats tots els organismes de gestió de l’emergència. AEMET, confederacions hidrogràfiques, Guàrdia Civil, policia, UME, trànsit, carreteres, bombers, forestals… Aquesta volta es convoquen reunions preventives. S’han enviat ES-Alert partint d’avisos rojos que s’havien emès. Crec que, simplement, si comparem com es gestiona ara i com es va gestionar el 29 d’octubre es veu. Però no ho dic jo. És evident.

—Vosaltres parleu de llindars, i una de les coses de què us acusa Carlos Mazón és que vàreu dir que caurien 180 litres, i en varen caure 800. També diu que no creu en el sistema de llindars.
—Bé, és com es treballa en tot el món, amb el sistema Meteoalarm. Ell diu que nosaltres vam dir que, com a màxim, caurien 180 litres. Això no és veritat. Un llindar és un nivell mínim i és com es gestiona el risc en tots els aspectes de la vida, sobre la base de llindars i probabilitats d’ocurrència. I segons la superació d’aquests llindars o probabilitats d’ocurrència, qui gestiona el risc, pren les decisions.

—Què representa que caiguen 180 litres?
—El científic diu que se superarà aquest llindar, i això comporta un risc extraordinari, segons el pla Meteoalerta, que és vigent d’ençà de fa disset anys, i és en la pàgina de Meteoalarm. Pot haver-hi un impacte en la vida de les persones i es poden produir fenòmens catastròfics. A partir de 180 litres, el risc hi és. Aquests llindars no se’ls ha inventat l’AEMET. Hem treballat amb aquest pla amb el president Camps, amb el president Fabra, amb el president Puig, i ara amb el president Mazón. Hi ha hagut gotes fredes molt intenses, no trenta, com va dir el senyor Mazón l’altre dia, i en cap dels tres anteriors s’ha dit que els llindars s’haguessen de canviar o revisar. En qualsevol cas, això s’ha de resoldre en reunions entre tècnics.

—El Consell s’agafa a una frase vostra de la declaració judicial. “Ningú podia preveure que caurien vuit-cents litres”. La vàreu dir, aquesta frase?
—El dia 28 d’octubre, el dia anterior a les riuades, una periodista em va entrevistar ací mateix. “Quant plourà?”, em va preguntar. I llavors em va dir: “És que tal persona m’ha dit que cauran tres-cents litres”. Jo li vaig respondre: “Tres-cents? I per què no cinc-cents, i per què no mil?” Sabem que plourà molt, que passarà el llindar de nivell roig i que la situació és molt greu. Especular sobre quant plourà és un exercici estèril i una mala praxi. Això és el que vaig declarar. Qualsevol pot pensar que, si jo sé que cauran vuit-cents litres a Torís eixe dia, ho diré. Però la ciència no permet eixe grau de precisió. La ciència et parla de probabilitat d’ocurrència i que es passe el llindar roig. El més greu d’aquell dia van ser les riuades. I encara que no és competència de l’AEMET, a Twitter, a migdia, vam publicar que podria haver-hi riuades, que era una situació molt adversa, que s’estaven focalitzant les precipitacions a l’interior, que alerta, que al litoral no plou, però que amb la pluja a l’interior els rius i les rambles aniran molt crescuts… En una entrevista que em van fer a la ràdio d’À Punt vaig dir que s’arrossegarien cotxes. En una intervenció després de la del president, que va parlar a les dotze menys quart, vaig dir que era una gota freda molt perillosa perquè plovia a l’interior, que hi hauria riuades, barrancades. Evidentment, jo no sabia la dimensió d’eixes riuades. Però això no ho sap ningú. Per això és important prendre mesures preventives. S’ha d’avisar la població. Ho vaig escriure perquè érem en avís roig i eixies al carrer i no passava res. Ací no va ploure i sabia que hi havia un risc. Finalment, no es va llançar l’Es-Alert, o es va llançar molt tard.

—En eixa intervenció, Mazón parla d’unes cabres mortes i diu que la gota freda se n’anirà a Conca a les sis de la vesprada. Això de la Serrania de Conca, ho va dir l’AEMET?
—Al jutjat vaig dir que no em semblava transcendent que el senyor Mazón haguera dit que se n’aniria a Conca. El que em va parèixer transcendent era l’hora en què ho digué, i la tranquil·litat que traslladava a la població, perquè encara no eren les dotze del migdia. Els avisos estan en constant revisió, però el roig que hi havia era vigent, pel cap baix, fins a les sis de la vesprada. De fet, va anar cap a Conca, però entre les dotze i les sis van passar les coses més terribles. Quan ell ho diu, ja hi havia zones inundades a la Ribera; a les 13.30 vam informar que les quantitats de pluja que es registraven a la Plana d’Utiel-Requena eren absolutament excepcionals, les més altes en quaranta anys, i ja et pots fer una idea que el que passa no és normal. La plana és a 700 metres d’altitud, eixa aigua acabarà en les zones baixes. A les dues de la vesprada, les declaracions del batlle d’Utiel posen la pell de gallina, amb la ciutat inundada; es va filtrar la conversa entre la tècnica de l’AEMET i la d’emergències que deia que el pitjor arribaria a partir de les tres de la vesprada. A les tres es desencadena una supercèl·lula a la Ribera, amb una onada de tornados. A les 17.20 la tempesta que descarrega en els barrancs de l’Horteta i Gallego ja causa les primeres víctimes mortals. Poc abans de les sis, va caure el pont de la A-7. A les sis hi havia la primera riuada del barranc de l’Horteta a Torrent. Abans de les sis, els empresaris que es van morir a la A-3 ja estaven desapareguts… Encara que haguera deixat de ploure a les sis, encara que haguera anat a Conca, la catàstrofe que es va produir entre les dotze menys quart i les sis de la vesprada era enorme.

—Eixa telefonada que va ser filtrada i manipulada entre la tècnica de l’AEMET i la d’emergències es va fer des d’ací?
—No. Des de Barcelona. L’operativitat es fa a Barcelona. Fa dotze o catorze anys, els centres de previsió com el de València no estaven especialitzats. Feien avisos, predicció general, predicció aeronàutica, marítima, però ara estan especialitzats. Els d’avisos els fan a Barcelona, Màlaga, Madrid, Palma… El centre de València és l’oficina de meteorologia aeronàutica. Ací es fan totes les prediccions dels aeroports del Mediterrani i es vigila tot l’espai aeri espanyol, excepte Canàries. Però ací també s’està pendent de l’oratge.

—De telefonades com eixa que va transcendir, se’n fan moltes, durant el dia?
—Sí. Moltes.

—Qui crida a qui?
—És bidireccional. És un telèfon en què qui ho troba convenient despenja i sol·licita la informació o l’ofereix. És l’operativa normal.

—Eixe dia, quantes se’n van fer?
—Aquell dia van fallar molt les comunicacions. Moltes comunicacions no es van poder establir, però segons l’informe que l’AEMET va enviar al jutjat de Catarroja, es van intentar fer més de vint trucades, en un sentit o un altre.

—Per què us vàreu connectar al CECOPI des d’ací en compte d’anar a l’Eliana?
—Quan es va fer la normativa del CECOPI, no era tan fàcil comunicar-se a distància i es va dir que tothom hi seria presencial, tret del representant de l’AEMET, que seria al seu lloc de faena. De tota manera, jo vaig rebre la convocatòria molt tard, a les 16.20. No hi hauria arribat a temps, i el meu cap em va dir que em quedara ací.

—Una de les coses en què coincideixen alguns testimonis és en la sensació de caos que hi havia. Per la pantalla també la percebíeu?
—Sí. Falta de decisió, falta de lideratge, perquè, i això també ho vaig dir en la declaració en el jutjat, en una emergència no pots dubtar. És millor pecar per excés que per defecte. Els minuts que tardes a prendre decisions poden ser fatals. Jo veia els tècnics molt atabalats. En el primer moment ja deien que no podien accedir a Utiel, que l’UME no hi podia arribar, que hi havia gent a les teulades. Normalment, quan comencen aquestes reunions, el primer que parla és el de meteorologia, per explicar la situació i l’evolució, però en aquell cas vaig parlar quasi l’últim. Poc després de començar ja es va parlar que la presa de Forata estava rebent més aigua de la que podia arreplegar i que no es descartava, encara que era poc probable, un trencament. I jo, en les meues intervencions, que van ser cap a les 17.40 i les 17.50, vaig dir que plovia molt a la zona de Torís. Vaig fer una piulada a les 17.15 que deia que plovia molt a Calicant, Godelleta, Real, són zones del barranc de l’Horteta, que va ser el primer que va fer una riuada junt amb el Gállego.

—Mentre durava la reunió, vau intercanviar whatsapps amb els companys. Per què vau voler fer-los públics?
—Algú va dir que, en comptes de fer la meua feina en el CECOPI, havia enregistrat… Vaig enregistrar un fragment d’un minut perquè la situació era molt greu, per allò que deien del trencament de la presa de Forata. Ho volia enviar al meu cap. La jutgessa de Catarroja ha dit que aquest enregistrament és completament legítim. I si haguera sabut que en el CECOPI no s’enregistrava, l’hauria enregistrat jo sencera, la reunió. No tinc cap problema que totes les meues intervencions en el CECOPI siguen públiques. Vaig fer públics els whatsapps perquè va arribar un moment en què els atacs personals i a la institució eren insuportables. Amb el soroll polític que hi va haver en novembre, la situació va estar més o menys tranquil·la en desembre i gener, però després va venir una segona onada per la filtració d’aquella trucada. Mazón va dir l’altre dia que ell no havia insultat ningú. Mazón s’ha burlat de mi dient-me “el cap de la pluja”, del president de la CHX ha dit “cap dels barrancs”. A mi m’han insultat des de la taula de la roda de premsa del Consell, dient-me mentider, irresponsable, incompetent. Jo sóc un tècnic. He de continuar fent la meua feina.

—Hem tingut dues imatges del comportament de l’ex-consellera Pradas. L’una és la seua declaració davant la jutgessa, plorant, dient que ella no tenia ni idea de com gestionar les emergències, i l’altra són els vídeos més recents en què apareix donant instruccions. Quina consellera vau veure?
—Hi ha coses que no recorde. Jo no hi era, allà, era ací treballant. Era una situació catastròfica i havia d’estar preparat. Ja em van preguntar qui donava les instruccions, però no n’estic segur. Hi havia molta gent que parlava. Una de les coses que sé és que sí que hi havia decisions de la consellera, com ara, que tota la informació que s’havia de donar de l’emergència era per mitjà d’ells. Uns altres dies posteriors, qui manava era Mazón. El 30 i el 31, Mazón obria les reunions. El dia 29 no recorde qui era que duia la veu cantant, encara que uns altres testimonis han dit que era la consellera.

—Heu reviscut moltes vegades tot el que va passar eixe dia i els dies següents?
—Cada nit somnie amb aquell dia. Després de la riuada vaig estar set o vuit dies sense dormir. Dormia una hora i em despertava… En un moment donat, estava tan malament que vaig anar al metge. No podia continuar d’aquella manera. Tampoc no vull parlar de mi sabent que hi ha 229 morts i els seus familiars patint molt, però per a mi l’impacte personal serà per a tota la vida. La ferida tancarà, però la cicatriu sempre hi serà. Sóc una persona relativament freda, però recorde que aquells dies, i després, plorava molt. Un dels impactes que m’ha quedat és que m’emocione molt quan recorde aquests temes, potser ara no ho notes. Però pel meu esperit de servei públic, que està per damunt de la meua passió per la climatologia i per la comunicació, si haguera de tornar al 29 d’octubre i em preguntassen si voldria tornar allí, hi tornaria. Crec que estava preparat per fer-ho i, sincerament, crec que ho vaig fer tan bé com es podia fer en aquell moment.

—Arran de la gota freda del 29 d’octubre, s’ha canviat la manera de treballar l’AEMET?
—Hem tingut reunions de lliçons apreses. No hi ha hagut un canvi substancial, perquè les eines amb què treballem són les mateixes. Eines i models que es desenvolupen en tots els països europeus. Sempre es pot millorar. El que seria desitjable és fer reunions amb tots els implicats per veure com es pot millorar.

—Heu fet autocrítica? Hi ha res que féreu el 29 d’octubre que ara faríeu d’una altra manera?
—Sempre fem autocrítica. Tot és millorable. Tenim equips d’estudis i desenvolupament que analitzen les situacions. En el cas del 29 d’octubre no crec que el problema principal fossen els avisos o el color de l’avís. Aquests dies es parla de crear un avís negre. Jo crec que no cal, que no va ser un problema d’avisos, que el problema va ser d’alertes meteorològiques. Qualsevol ciència que es dedica a fer previsions de futur té les seues incerteses. La meteorologia és una ciència que evoluciona. Fa cinquanta anys no hi havia meteorologia. En ciència s’ha de transmetre què se sap i què no. Allò que se sap i les incerteses.

—Heu tingut contacte amb les associacions de víctimes?
—No. He parlat amb algun afectat. Sí que m’agradaria, personalment, algun dia, trobar-les i abraçar-les, i dir-los que vaig fer tant com vaig poder eixe dia, tant com sabia, tant com, honradament, es podia fer, però que no va ser prou. No ens correspon a nosaltres decidir si ho vam fer bé o malament, els informes judicials diuen que hi havia prou informació per a gestionar l’emergència, que hi havia informació amb anticipació suficient i abundosa. Honradament, encara que no estiga bé dir-ho amb 229 morts, crec que vaig fer allò que havia de fer aquell dia. Ací tenim visites escolars, i abans de la riuada del 29 d’octubre els posava un vídeo de la riuada del 1957 i preguntava als xiquets si pensaven que allò podia tornar a passar. Es quedaven callats i jo els deia, la pluja del 14 d’octubre del 1957, segur que algun dia es repetirà, però el que no tornarà a passar són els 81 morts que va haver-hi, perquè, quan torne a passar, hi haurà avisos meteorològics, com va haver-n’hi, i s’alertarà a la població, que va ser el que no va haver-hi. Estava convençut que això passaria. Segurament, hi hauria hagut algun mort, però no 229. No m’esperava que passara això, la meteorologia va fer la seua feina, Estava convençut que quan hi hagués una pluja com la del 57 s’avisaria i s’alertaria. Es va avisar, però no es va alertar.