02.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 03.10.2025 - 20:47
Avui els principals sindicats de metges de Catalunya, el País Valencià i les Illes s’afegeixen a la convocatòria de vaga que es farà a l’estat espanyol contra la renovació de l’estatut marc –la norma bàsica, aprovada el 2003, que regula els drets, deures, condicions de treball i règim jurídic del personal estatutari dels serveis de salut públics. Segons ells, els empitjorarà encara més les condicions de treball. Es preveu una aturada de 24 hores: d’avui a les 8.00 fins demà a les 8.00.
A Catalunya i al País Valencià han aprofitat la convocatòria de vaga per fer reclamacions pròpies. El sindicat Metges de Catalunya assenyala directament el Departament de Salut, que asseguren que és plenament competent per a millorar les condicions laborals del sector. Per això, han convocat una concentració a les 10.30 davant el departament, i avisen que és molt probable que hi hagi més aturades aquests mesos vinents. Al País Valencià, la convocatòria de vaga és precedida de mesos de queixes i mobilitzacions en hospitals i centres de salut. Assenyalen directament la Conselleria de Salut, que diuen que no els ha escoltats i que, de fet, ha empitjorat les condicions dels metges respecte de les legislatures anteriors. A les Illes, els sindicats s’adhereixen a les demandes generals, sense formular-ne de pròpies. A grans trets, tots els sindicats del país demanen de millorar les condicions laborals dels metges per evitar la fugida dels professionals cap a les clíniques privades. I insisteixen en una demanda clau: reduir la jornada laboral a un màxim de 35 hores setmanals.
Què reclamen els sindicats?
A grans trets, els sindicats demanen un estatut específic que reconegui la singularitat del col·lectiu mèdic; que els dotin d’un àmbit de negociació propi, amb taules sectorials exclusives per a metges i facultatius; una classificació professional diferenciada, acompanyada de retribucions justes i concordes a la responsabilitat; una regulació justa de la jubilació. I alhora que s’estableixi una jornada laboral màxima de 35 hores i hi hagi garanties efectives de descans i conciliació.
Per què rebutgen la renovació de l’estatut marc?
El punt comú és el rebuig frontal a la renovació de l’estatut marc que es vol aprovar per a l’estat espanyol. Els sindicats denuncien la persistència de greuges i condicions precàries, quant a la categoria professional, jornada de treball, guàrdies i retribucions del personal mèdic.
Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya (MC), denuncia que l’estatut marc no blinda la jornada laboral de 35 hores i que obre la porta a poder treballar fins a 48 hores setmanals. “Sembla que hi ha col·lectius professionals que som de segona. La ministra de Treball vol aconseguir que tots els treballadors d’Espanya tinguin una jornada màxima de 37 hores i mitja. Doncs una ministra del seu partit, que és la de Sanitat, estableix que això li serveix per a la major part de treballadors, menys per als metges i facultatius”, diu.
Hores extres no retribuïdes
D’ençà de l’any 2003 que no es renova l’estatut marc. Lleonart diu que en alguns esborranys de la reformulació s’ha arribat a dir que les hores extra es retribueixin amb un 90% del preu de l’hora ordinària: “És a dir, tu treballes un dissabte a la nit i resulta que cobres menys que en la teva jornada habitual.” I afegeix: “De mitjana, ens obliguen a fer 500 hores extra l’any, tot i que, en principi, un treballador té el límit a 80. Imagina’t el grau de sofisticació, que de les hores extres no en diuen així, sinó ‘jornades complementàries’.”
Per això critica que aquestes hores extra no els computin per a la jubilació: “Un metge que hagi treballat un any i hagi fet les seves hores de jornada ordinària més 500 hores de guàrdia ha treballat un any i un terç. De fet, normalment la gent fa entre 1.600 i 1.700 hores l’any; nosaltres ens fem entre 2.000 i 2.200. Per això demanem que, si hem de treballar perquè falta gent, si més no, quan fem el còmput per a l’edat de jubilació, ens tinguin en compte aquest any i un terç.”
Jornada de 35 hores setmanals: la línia vermella
Una de les reclamacions centrals dels sindicats és que s’implanti d’una vegada la jornada laboral de 35 hores, que creuen que milloraria les condicions laborals i la conciliació familiar. Actualment, les jornades que fan són de 37 hores i mitja setmanals al País Valencià; i a Catalunya a vegades arriben a 39: “Això implica que hem de treballar el dissabte al matí i que la conciliació familiar se’n ressent”, denuncia Alejandro Calvente, president del Sindicat Mèdic del País Valencià (CESM CV). Subratlla que aquesta reclamació ve de lluny, atès que ja es demanava a l’època del govern del Botànic: “Prou de prendre’ns el pèl!”, exclama.
Guàrdies de 24 hores: un perill per a la salut pública
El sindicat de Metges de Catalunya també reclama de millorar el sistema actual de guàrdies. Denuncien que es troben obligats a fer guàrdies de 24 hores; cosa que en unes altres professions no es permetria: “T’imagines un conductor d’autobús conduint durant 24 hores seguides? Si et toca operar a l’hora 23 de feina és un perill”, diu. Lleonart afegeix que, tot i que es pugui regular mitjançant l’estatut marc, seria més efectiu que ho regulés el Departament de Salut. En concret, demanen de fer un màxim de dotze hores de guàrdia seguides.
D’una altra banda, reivindiquen que tots els projectes d’investigació, docència i recerca, o la formació dels professionals, els financi íntegrament el sistema públic: “No pot ser que ens paguin una misèria i que encara hàgim de pagar-nos els cursos i congressos.”
Càrrega assistencial
El sindicat de Metges de Catalunya demana de limitar les agendes dels metges de família d’atenció primària a un màxim de 25 actes assistencials entre presencials i no presencials. “Els nostres companys de primària tenen agendes potser de 40 o 50 visites cada dia, però es dissimula perquè en fan 27 de presencials i la resta online, com si no fossin visites mèdiques.” Calvente denuncia que al País Valencià la taxa actual de pacients per metge és de 50 o 60 el dia.
Fuita de metges a la privada
El Sindicat Mèdic del País Valencià assegura que la situació ha empitjorat amb la gestió del conseller Marciano Gómez. S’han creat les agrupacions sanitàries interdepartamentals, que impliquen que qualsevol metge s’ha de poder desplaçar a qualsevol punt de tota una demacració per atendre-hi la població. “No tenim metges. Tots se’n van perquè tenim les condicions més roïnes de tot arreu. I per això falta gent als pobles”, contextualitza Calvente. Els metges han d’estar disponibles per a desplaçar-se un total de 80 dies l’any, és a dir, l’equivalent a quatre mesos. “No hi ha metges a Morella ni a Forcall, però, en lloc de millorar les condicions perquè n’hi vagen a viure, obliguen a fer aquests desplaçaments. Què passarà? Que hi haurà encara més fugida de metges a altres comunitats o a l’empresa privada”, lamenta.
Calvente també critica que van prometre d’oferir contractes de tres anys als residents que acabaven, i que tampoc no ho han complert. A més, alerta d’una sensació creixent d’inseguretat a la feina: “Cada dia hi ha més agressions, necessitem protecció, no pot ser que la gent ens puga insultar”, diu.
En canvi, subratlla que a les Illes, on també governa el PP, sí que van resolent les demandes del personal sanitari. “Hi ha una consellera que té els seus límits, òbviament, però que fa les coses d’una manera raonable i resol el problema –diu–. És un exemple obvi que les coses depenen de la gestió de cada autonomia, perquè el 80% de les coses que es tramiten i que es legislen en sanitat es fan ací”, destaca.
Si ens fixem en Catalunya, Lleonart diu que sí que hi ha hagut millores d’ençà de la vaga que es va fer el 2023, tot i que són insuficients. El gran problema, segons que diu, és que cal que les administracions actuïn seriosament per encarar un canvi que ja ha començat: “Som al mig d’un canvi generacional de la professió mèdica, i la nova generació ha canviat les prioritats, la manera d’entendre la professió i l’atenció a la població. Sobretot, perquè no es deixen enganyar com ens vam deixar enganyar nosaltres, amb aquestes guàrdies de 24 hores absolutament interminables, a preu de saldo.” I adverteix: “El problema és que, si no els fem cas, aquests professionals perfectament formats i amb voluntat de servei se n’aniran cap a unes altres opcions. Fa anys hi havia el debat de si se n’anaven a l’estranger, però és que ara ja no cal: mira la proliferació que hi ha d’hospitals privats.”
