La cursa imparable dels robots humanoides

Tots els mitjans del món s’han fet ressò dels primers Jocs Mundials de robots humanoides que es van fer a Pequín, la capital xinesa, entre el 15 i el 17 d’agost. S’hi van inscriure més de 500 robots de 280 equips, 192 eren universitaris i 88 eren d’empreses privades, provinents de 16 països. L’esdeveniment ha causat sorpresa a moltes persones, però també decepció, ateses les limitacions evidents dels robots que han participat en 26 disciplines esportives, des d’atletisme a tenis taula, passant per bàsquet, futbol, salt de longitud i d’alçada i exercicis de terra de gimnàstica, entre més. Els dies immediatament anteriors als Jocs, entre el 8 i el 12 d’agost, es va fer també a Pequín la Conferència Mundial de Robots 2025 i durant les mateixes dates s’inaugurava el primer centre comercial robòtic mundial al districte tecnològic de la capital xinesa, amb quatre plantes i més de 100 robots en venda de 40 marques diferents. Tots aquests esdeveniments formen part de la voluntat xinesa d’encapçalar el sector de la robòtica. La Xina ha decidit d’invertir 1 bilió de iuans (vora 120.000 milions d’euros al canvi) per situar-se al capdavant d’aquesta revolució tecnològica que pot marcar la nostra vida d’ací a molt poc.

Uns jocs on els triomfadors són els robots xinesos

Els Jocs Mundials robòtics han servit d’aparador propagandístic per a demostrar al món que els robots humanoides xinesos, malgrat les limitacions evidents, se situen al capdavant de la competència internacional. També ha servit d’inspiració per a molts estudiants que hi han assistit i per a aquells que els han vists per televisió o internet. Als equips participants, els ha permès de veure les limitacions dels seus robots, aprendre’n i establir línies futures de millora. Sense obviar la competència tecnològica ferotge entre països, sobretot entre la Xina i els Estats Units, amb una Europa en segon terme, però que també desenvolupa androides innovadors.

Tanmateix, la diferència principal entre la Xina i la resta del món és la capacitat manufacturera del gegant asiàtic, que continua el programa meticulós d’esdevenir la primera potència tecnològica mundial. Si a partir dels anys noranta va establir les bases per a esdevenir la fàbrica del món, amb productes manufacturats que ja igualen en qualitat (i fins i tot superen) els occidentals, al segle XXI la Xina ha optat fortament per les noves tecnologies que han de substituir a aquelles que Occident havia desenvolupat i dominat durant el segle XX. El gegant asiàtic ja és capdavanter indiscutible en fabricació i tecnologia de plaques solars i bateries. I Occident ha descobert fa poc, amb total impotència i de manera sobtada, com els cotxes elèctrics xinesos superen clarament els productes del sector automobilístic, sense que hi puguin competir ara per ara. La Xina, a més, és capdavantera en electrificació, la base per a totes les noves tecnologies que han de venir i que no es poden desenvolupar amb combustibles fòssils, la clau del domini occidental fins ara.

El següent objectiu xinès: fabricació de xips per a la IA

Una vegada s’han posat al capdavant en capacitat industrial tradicional, en noves fonts energètiques i en la fabricació de vehicles elèctrics, els dirigents xinesos no es volen aturar ací i volen dominar la següent revolució en marxa, la de la intel·ligència artificial i els robots humanoides. En aquest últim front, el dels androides, la Xina parteix de l’avantatge de fabricar mig milió de robots industrials l’any. Cap altre país no té aquesta capacitat manufacturera, però els països occidentals, especialment els EUA, encara tenen avantatge en el desenvolupament de la intel·ligència artificial i els xips necessaris per al cervell dels robots humanoides, malgrat que aquest avantatge es va escurçant. És per aquest motiu que la reacció occidental ha estat de restringir l’accés a la tecnologia de xips. Els EUA van prohibir la venda dels xips d’última generació mentre encara hi havia l’administració Biden.

De moment, la Xina intenta de saltar-se aquesta prohibició comprant xips al mercat negre, i això ha fet que hi hagi detinguts als EUA per aquesta raó. Nvidia, el dominador absolut en xips d’intel·ligència artificial, després de mesos sense poder vendre els seus xips al gegant asiàtic, ha reaccionat tot iniciant el disseny de xips específics per a la Xina que són la meitat de potents dels que es poden aconseguir als països occidentals. Alhora, la companyia ha pressionat l’actual govern dels EUA amb l’oferta de grans inversions, com ara 500.000 milions de dòlars en centres de dades de tot el país. L’administració Trump, finalment, va autoritzar el juliol que Nvidia i AMD venguin xips de IA a la Xina, però pagant un 15% d’aranzels i amb un control d’exportació. Autorització que ha rebut la crítica d’experts en seguretat nacional, que han demanat al govern que reverteixi la decisió.

Els androides, l’últim front en la cursa tecnològica entre la Xina i Occident

Els dirigents xinesos i les empreses tecnològiques del país no estan satisfets amb aquesta dependència occidental, especialment quan és previsible que les barreres comercials, sobretot amb els EUA, seran com més anirà més fortes amb l’argument de la seguretat nacional. La Xina ha decidit ser també autosuficient en l’àmbit de xips d’intel·ligència artificial i, per això, el govern força aliances entre fabricants del país que fins ara havien estat rivals, com ara Huawei i SMIC, perquè creïn una alternativa als xips occidentals. Segons uns quants analistes, el govern xinès ha entrat en una mentalitat de guerra quant a la fabricació de xips i el desenvolupament d’intel·ligència artificial. L’última acció ha estat desplegar “megàfons” econòmics amb garanties estatals que poden arribar al bilió de iuans (vora 120.000 milions d’euros), per a finançar aquest salt endavant tecnològic que els permeti de prescindir completament de la tecnologia occidental.

D’entrada, Huawei reconeix que estan una generació enrere en relació amb els xips occidentals. Ara per ara, el sector tecnològic xinès mira d’aconseguir els xips occidentals d’on sigui amb la voluntat d’acumular-los, mentre optimitzen els seus models d’intel·ligència artificial per a xips de menys potència, com es va poder comprovar amb Deep Seek. Però la Xina fa la juguesca del bilió de iuans perquè no es pot permetre de dependre de l’exterior si vol encapçalar la producció de robots humanoides, un mercat immens que la majoria dels experts coincideix a afirmar que esclatarà en els pròxims 5-10 anys. I malgrat que empreses com ara Google, Tesla i Boston Dynamics desenvolupin androides d’última generació, Occident no té la capacitat manufacturera per a fabricar a gran escala aquests robots. L’únic país que la té és la Xina, que és conscient d’aquesta carta guanyadora.

Els sectors en què es volen aplicar els robots humanoides

Els robots androides han esdevingut de gran interès per a empreses i governs una volta han madurat, o estan a punt de madurar, totes les tecnologies que els fan possibles: des dels models d’intel·ligència artificial fins a les bateries, passant pels grans progressos que hi ha hagut aquests últims anys en la mobilitat dels robots, que ja són a prop d’igualar, fins i tot superar, els humans en caminar, córrer i manipular objectes amb les mans. Malgrat que els Jocs Mundials d’aquests dies hagin demostrat que encara s’han de fer millores, els experts esperen que en un termini de deu anys, a tot estirar, les limitacions actuals se superin.

Els interessos econòmics i polítics al voltant dels androides són molt grans, per motius diversos. Una de les primeres aplicacions massives que s’espera de fer és a les fàbriques. I, especialment, a les de cotxes elèctrics, ja que són les empreses que estan en millor disposició per fabricar en massa els nous robots. La nord-americana Tesla i els xinesos de BYD i Chery són en fase de dissenyar robots humanoides bo i aprofitant tant la intel·ligència artificial per a la conducció autònoma que desenvolupen, com les bateries dels seus cotxes. La seva experiència en la fabricació a gran escala de vehicles farà que puguin fabricar androides en grans quantitats.

La incorporació massiva d’androides a les fàbriques i la logística resoldria un problema creixent a moltes indústries, el de trobar treballadors disposats a fer feines dures, repetitives i no sempre ben pagades. També els permetria de baixar els costs laborals, amb androides que treballaran 24 hores el dia, 365 dies l’any sense fer cap vaga per reclamar condicions laborals més bones. De fet, moltes indústries, especialment l’automobilística, fa molts anys que instal·len massivament robots industrials. Però aquests robots, mancats d’intel·ligència artificial, són molt limitats i estan dissenyats per a fer una única feina o un conjunt d’accions molt concretes. Els robots humanoides permetran una versatilitat més gran de moviments repetitius, com ara moure capses i fer moviments més complexos que no els que fan els actuals robots industrials. L’objectiu final són les fàbriques completament automatitzades. És a dir, sense cap humà.

Un altre sector interessat en els androides, i que pot afectar sobretot els Països Catalans, és el dels serveis, el comerç i l’hostaleria. Fa poc que Omoda i Jaecoo, marques de cotxes pertanyents al grup xinès Chery i que es fabriquen a la Zona Franca de Barcelona, han anunciat que preparen l’arribada del robot humanoide AiMOGA als concessionaris europeus. El robot, amb forma femenina, d’1,67 metres d’alçada i amb la capacitat de fer 41 moviments independents, parla deu idiomes i volen que faci d’assessor als clients. Marques com ara BYD ja tenen robots en alguns concessionaris, tot i que no tenen forma completament humanoide (tenen cap i braços, però van sobre rodes). Són robots similars als que alguns restaurants han començat a incorporar per repartir menjar entre els comensals.

De fet, la restauració pot ser un dels sectors en què els androides tinguin més visibilitat, sobretot al nostre país, perquè els de les fàbriques no els veurem. La voluntat final és que substitueixin els cambrers humans. Però el sector turístic també està interessat que els androides facin les feines de neteja d’habitacions, facin de conserge i rebin els clients als hotels, facin de guia, portin maletes i facin el servei d’habitacions. I a més en l’idioma dels clients, atès que la intel·ligència artificial podrà incorporar centenars de llengües, o milers.

Un altre dels sectors en què podem veure ràpidament la incorporació d’androides és en l’atenció sanitària i a la gent gran. Amb una població com més va més envellida, els cuidadors són més necessaris. Si fins ara Europa ha recorregut, en gran manera, als immigrants de països pobres, perquè els poden pagar sous baixos, els androides podrien substituir a tots aquests treballadors per un cost encara més baix. Ja hi ha unes quantes empreses que dissenyen robots humanoides que podran fer companyia a la gent gran (la solitud és un problema creixent), s’encarregaran de recordar-los la medicació que han de prendre, en monitoraran la salut i els faran cures. Dins els hospitals, els androides s’encarregaran del transport de malalts i de feines com ara la rehabilitació i l’assistència en operacions, si més no mentre hi hagi cirurgians humans i no siguin ells els que facin les operacions directament.

El sector de l’educació tampoc no se n’escaparà. Si fins ara s’ha parlat de substituir professors per assistents d’intel·ligència artificial mitjançant ordinadors i mòbils, els robots amb forma humana poden facilitar la relació amb els alumnes. En el sector cultural, els androides ens faran de guies als museus, ens acompanyaran a la butaca al teatre i el cinema i podran acompanyar la canalla als parcs temàtics. I a casa es podran ocupar de les feines de la llar: netejar, cuinar, fer la compra i fer de mainadera.

Finalment, els governs estan com més va més interessats en l’aplicació militar dels androides. Si fa pocs anys es parlava de prohibir la IA en l’àmbit militar, amb la guerra d’Ucraïna aquestes intencions s’han oblidat. L’agressió russa i la defensa feta per Ucraïna han mostrat el valor que tenen els drons moguts amb intel·ligència artificial. El pas final, que ja no es percep com de ciència-ficció, és aplicar IA a robots humanoides que permeti de substituir els soldats humans.

Totes aquestes feines representen milions de llocs de treball i poden canviar les relacions internacionals i l’ordre mundial. Són molts els experts que auguren que els androides acabaran superant fins i tot en nombre la població humana. I, ara per ara, només la Xina pot oferir aquesta capacitat de fabricació. Si a més aconsegueix de fabricar els xips necessaris que li permetin una independència tecnològica total, pot ser que el gegant asiàtic assoleixi la condició indiscutible de primera potència mundial. És en aquest context que cal entendre els primers Jocs Mundials de robots humanoides de Pequín. La Xina vol demostrar que els seus robots són els més bons i que ens els pot vendre en grans quantitats.