Joaquim Segalés: “Cal veure si som al començament d’una epidèmia”

Fa una setmana que es va declarar el brot de pesta porcina africana a Collserola, més de trenta anys després del darrer cas als Països Catalans. Ja hi ha tretze senglars morts per la infecció, tots a la mateixa zona, i, per sort, no hi ha cap explotació afectada. Aquest virus és una amenaça al sector porcí i un autèntic desafiament per a les autoritats, que han ideat un dispositiu d’un miler d’efectius per a plantar-hi cara. Arriba ajut de tot arreu, amb un objectiu clar: contenir la zona infectada.

Se sabia que la pesta porcina arribaria a Catalunya? Com s’ha transmès? Quina previsió se’n pot fer? De tot plegat, en parlem amb el veterinari Joaquim Segalés, investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) i expert en pesta porcina africana. Segalés s’explica molt bé, aprofundeix la hipòtesi principal, la de l’entrepà contaminat, detalla les tasques del CReSA i desmenteix que aquest centre hagi estat el causant del brot, com algú ha dit a les xarxes socials.

—Era previsible la situació que vivim?
—Fa bastants anys que hi havia una alerta perquè la pesta porcina africana és en molts països de l’est d’Europa, alguns de l’Europa occidental, al sud-est asiàtic i, lògicament, a l’Àfrica. Hi ha hagut salts geogràfics de milers de quilòmetres que no són gaire explicables. És a dir, no pot ser s’hagi mogut tant un senglar, no és una transmissió natural. Això vol dir que hi ha hagut d’haver l’activitat humana al darrere, inevitablement. Per tant, sabíem que això podia passar. La Generalitat té plans de contingència d’ençà del 2018, la Unió Europea també i es van renovant a mesura que hi ha més coneixement. Hi havia la possibilitat que passés, certament. I fins i tot el Ministeri d’Agricultura ja comptava amb un mapa de risc, del 2024, on s’indicava el Vallès com un punt potencial, sobretot perquè és un encreuament de carreteres, hi passa molta gent, i hi viu molta gent de països de l’est.

—Per tant, no és casualitat que el brot sigui a Collserola?
—Ha aparegut a Collserola, però forma part d’una àrea molt similar. Que hagi aparegut aquí o allà no és important, simplement és la mala casualitat que s’hagi escaigut aquesta circumstància.

—Polònia és el país d’Europa més afectat, amb més de tres mil brots. Es podria arribar a aquest punt?
—És molt difícil, sobretot perquè allí també afecta el porc domèstic. Però, certament, no ho podríem descartar, en el pitjor dels casos. Ja fa una setmana de la declaració dels primers casos i, per sort, tots són a la zona infectada. Que no n’hi hagi a fora és una bona notícia. No és definitiu, cal veure com evoluciona aquests dies. S’ha de ser previsor. És una situació positiva, però cal veure si som al començament d’una epidèmia. Si ara comencéssim a trobar senglars positius al Bages, Osona i la Segarra, sí que voldria dir clarament que s’ha perdut el control i, per tant, la malaltia s’hauria estès. A Polònia hi ha descontrol. Naturalment, hi fan vigilància i batudes, però hi troben positius sistemàticament. I quan tens grans densitats, controlar això és molt difícil.

—La Unió Europea ha ampliat el perímetre de la zona infectada. Això vol dir que es tem que la malaltia ja s’hagi estès?
—Penso que no, que ho fa sobretot per precaució. En una zona infectada o vigilada, s’hi destinen els màxims esforços. Entenc que pretén dedicar-hi més esforços, anar una mica més enllà. Ser més incisius. I que si realment hi ha casos positius fora de la zona infectada, que ara no ho sabem, es puguin detectar com més aviat millor.

—Com és que es triga tant a saber si els casos són positius o negatius?
—Es triga molt poc a detectar-los. Els dos primers casos es van detectar dimecres de la setmana passada. El mateix dia es va fer la PCR i va sortir positiva. Dijous es va fer la necròpsia i dijous mateix es van enviar mostres al laboratori central de veterinària d’Algete, a Madrid. I divendres a primera hora els resultats ja es van considerar positius i es va declarar a l’Organització Mundial de la Sanitat Animal i a la Unió Europea. Entre els primers casos i la declaració de malaltia han passat quaranta-vuit hores, potser setanta-dues. Això és rapidíssim, vist el procés habitual. Quan van sortir els dos senglars al voltant del campus, la primera cosa que es va fer va ser activar una alerta. Els animals no havien estat atropellats, alguna cosa havia passat. Com que ja tenim un protocol establert per confirmar o descartar malalties de declaració obligatòria, es van fent proves. Amb el mecanisme establert, ja no hi havia pressa a detectar-ne més de l’àrea infectada. Una altra cosa és que els positius siguin d’una àrea completament diferent d’aquella en què es treballa, perquè aleshores hauríem de mobilitzar tots els recursos cap a aquestes altres àrees. Declarar el primer cas és fonamental, que sigui rapidíssim; quant als altres, si són en zona infectada, no hi ha tanta pressa.

—Ara s’entén per què el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, insisteix tant a no parar atenció a les xifres d’infectats.
—No les vol donar perquè és molt difícil de tenir-les a l’acte. Entres a fer un mostratge d’animals i al cap d’una estona ja n’hi ha més. Dónes una xifra i, al cap d’una estona, t’han de desmentir.

—Quines tasques feu aquests dies al CReSA?
—Fa molts anys que treballem amb la pesta porcina africana i ja fèiem vigilància passiva, tant dels animals salvatges com dels de l’escorxador. Quan es troben animals amb lesions compatibles amb una malaltia, ens n’envien mostres i fem la PCR, que és la tècnica estàndard per a detectar si són positius o negatius. D’ençà de la setmana passada, que van declarar-se els positius, ja podem dedicar tots els esforços que calgui a dissenyar un programa de control i, eventualment, d’eradicació de la malaltia. Dins la zona infectada i vigilada, IRTA-CReSA rep senglars que s’han trobat morts o moribunds, o bé que han capturat amb trampes. Arriben amb triple bossa, ens els porten els agents rurals, es desinfecten per fora i s’entren directament a la unitat de biocontenció. D’aquí es porten a la sala de necròpsia, on tenim les mesures de bioseguretat més marcades. És la zona del centre que té la pressió negativa més baixa i els qui hi treballem utilitzem equips de protecció individual; cada vegada que analitzem un animal ens canviem de guants i d’estris i els desinfectem. Si els casos negatius, els animals es trossegen i s’eliminen amb incineració. Si són positius, normalment se n’acaba fent una necròpsia i se’n prenen més mostres. I després també s’acaben destruint per incineració. Alternativament, utilitzem un procés que és una mena de digestió alcalina. Hi ha una temperatura d’uns 130 graus a un pH de 13, que és elevadíssim, on gairebé cap virus no és capaç de resistir. Tenim dos elements que ens permeten desactivar les mostres. I, per tant, estem molt segurs que aquest virus s’ha inactivat.

—Aquests dies, quants senglars us entren a l’IRTA-CReSA?
—Costa de dir-ho, però uns deu, dotze o quinze per dia.

—Hi ha qui us ha acusat de ser els causants del brot. Com hi responeu?
—Aquell que és terraplanista, ho serà tota la vida. I els antivacunes, també. És igual que li diguis que les vacunes han salvat no sé quants milions de persones. És igual, no s’ho creurà. Per tant, la teoria conspiranoica, qui se la vol creure, se la creurà. I qualsevol explicació que li donis no li servirà. I crec que bàsicament no li servirà per desconeixement, perquè quan ja t’has fet una opinió d’una cosa no la canvies. I quan et donen argumentari, et dirà que és igual. Fa divuit anys que treballem amb pesta porcina africana i amb soques idèntiques o molt similars a les que circulen arreu del món. En aquests divuit anys no hem tingut cap problema. Aquests últims quatre mesos hem revisat tots els protocols per veure si els indicadors de bioseguretat, de desinfecció, tots els indicadors d’inactivació, realment han funcionat o si han tingut cap incidència. No n’hem trobat cap. La conclusió és molt clara. No hi ha cap evidència que apunti que hi ha hagut un risc que hagi generat un brot a partir del CReSA. Una altra qüestió important és la famosa seqüència del virus. Hem de dir que és un virus molt gran i seqüenciar-lo no es fa en dos dies, sinó que calen setmanes. Què passarà? Que si tenim molta sort potser serà prou específica per a dir: ens ha vingut d’aquí o d’allà. Una altra cosa és la manera com ens ha arribat. Però a vegades s’assemblen tant, aquests virus, que potser no serem capaços de saber de quina àrea geogràfica provenen. A Bèlgica, Suècia i Itàlia, que són països que també han tingut brots en porc senglar –que, aparentment, només es podien explicar per l’acció humana–, no se n’ha arribat a saber exactament l’origen. Potser ens trobarem en una situació semblant. I si ho sabem serem gairebé els primers.

—La hipòtesi principal del brot és la d’un entrepà amb embotit infectat. Creieu que és així?
—Quan es diu això sembla un acudit i és important de contextualitzar-ho. Un porc es pot infectar d’aquest virus de tres maneres. Una, per contacte amb un animal infectat. Però, és clar, això no t’explica el primer cas, perquè si no hi ha hagut casos a França, un animal que es posa malalt a Itàlia no arribarà a Espanya. Es morirà abans perquè és una malaltia fulminant. Aquesta hipòtesi sembla poc plausible. La segona és que un senglar hagi menjat algun material contaminat. Aquests animals mengen sobretot en contenidors i aquí mateix, a la Vila Universitària, hi ha àrees de servei, hi passa molta gent de molts països que porten els seus aliments. En països de l’est d’Europa, moltes famílies tenen tres porcs, una vaca, ovelles a casa. Una pesta porcina africana no els preocupa perquè no afecta les persones i no deixen perdre cap animal. En faran embotit o el que convingui. Que això hagi pogut venir per aquesta via, no intencionadament, sinó pel modus vivendi, és una cosa plausible. I la tercera és per la picada d’unes paparres de l’Àfrica que formen part del cicle selvàtic, però a Catalunya no en tenim. Per tant, la segona opció, malgrat que pugui semblar rocambolesca, és la més realista o plausible. A l’estat espanyol, fa cinquanta anys, quantes famílies tenien un o dos porquets, els mataven per Nadal i en feien embotits? Hi ha molts països de l’est d’Europa que encara funcionen d’aquesta manera. Si et deixen caure que això ha vingut d’un entrepà i no et diuen res més, costa de creure.

—Sí, a molta gent li costa de creure.
—A gairebé tots els aeroports internacionals importants d’arreu del món han decomissat carn, embotits, salsitxes, que han sortit positius per PCR al virus de la pesta porcina africana. L’any 2018, a l’aeroport de Hokkaido, l’illa superior del Japó, van decomissar unes salsitxes, les van passar per PCR i eren positives. El Japó no n’ha tingut mai, de pesta porcina africana. Ara imagina’t que allò, en comptes de decomissar-ho, entra al país, t’ho menges, o se’t fa malbé i ho llences. Una ximpleria com aquesta podria arribar a desencadenar una circumstància com la que vivim.

—El virus no implica cap risc per a la vida humana. Però notarem res, si consumim carn infectada?
—No, res. Aquest virus és capaç de causar la malaltia molt ràpidament. En condicions normals, un porc malalt no arribarà mai a l’escorxador. Perquè no te’l voldran escorxar, perquè no podem escorxar animals malalts, això ho diu la llei. Que arribi a la cadena alimentària és negligible. I a més, vol dir que primer hauria d’haver passat a porc domèstic, que ara com ara no ha passat. En el context actual, a tots els animals cal fer-los una prova de pesta porcina africana. Això no passarà o és gairebé impossible que passi, no és una zoonosi, no afecta les persones. Totes les persones que poden venir d’un país en què utilitzen els porcs, encara que estiguin infectats, se’ls mengen i no passa res.

—Entesos. Per tant, si anem a algun país de l’est i mengem carn infectada, no notaríem absolutament res?
—No passaria res. De totes maneres, si t’ofereixen carn en algun lloc que no és de grans magatzems o en un supermercat que no és ben etiquetat, et diria que no cal que t’ho mengis. La qualitat pot ser dubtosa, però no pas pel virus.

—Fa molts anys que s’arrosseguen problemes amb la fauna cinegètica. Què falla?
—La massa forestal aquests últims vint anys a Catalunya ha crescut molt. Creix l’hàbitat excel·lent per als senglars. El nombre de caçadors ha baixat. Hi ha tot d’elements que fan que efectivament hi hagi una sobrepoblació de senglars que ara lamentem. Mentre no passa res, qui dia passa, any empeny.