16.12.2025 - 19:21
|
Actualització: 16.12.2025 - 20:19
Quatre dies després de la compareixença a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, s’han fet públics els àudios de la declaració de Joan Laporta, president del Barça, com a testimoni en el cas Negreira.
Més enllà del contingut jurídic i esportiu de les seves explicacions, un dels fets més destacats de la declaració del president del FC Barcelona és que va optar per mantenir-se ferm i declarar íntegrament en català.
Manté el català
Durant la compareixença davant la jutgessa Alejandra Gil, una de les lletrades va demanar a Laporta si podia canviar de llengua i passar a declarar en castellà. La magistrada va aclarir immediatament que el president blau-grana tenia tot el dret de declarar en català o en castellà, segons la seva voluntat. Laporta no va dubtar i va continuar en català, adduint que era la llengua amb què s’expressava millor.
En la part final de la declaració, sempre en català, Laporta va voler deixar clar que el FC Barcelona no ha intentat mai manipular la competició i va denunciar que el cas Negreira responia a una campanya per a tacar els èxits esportius del club, especialment en un moment en què torna a guanyar títols.
🗣 LAPORTA MANTÉ EL CATALÀ
💥 Surt a la llum la declaració davant la jutgessa de Joan Laporta pel cas Negreira
📌 Durant la compareixença del president del Barça, una lletrada li demana canviar al castellà, però Laporta manté el català
📲 https://t.co/VwfQ4BkBAJ pic.twitter.com/uQMoWyOBhh
— Esport3 (@esport3) December 16, 2025
La declaració de Laporta
Durant la declaració, Laporta va reiterar que no coneixia personalment ni José María Enríquez Negreira, ex-vice-president del Comitè Tècnic d’Àrbitres, ni el seu fill Javier Enríquez. Va explicar que quan va arribar a la presidència, l’any 2003, va ser informat de l’existència d’uns pagaments per informes arbitrals, però ningú no li indicà qui n’era el propietari. Segons la declaració, va decidir de mantenir aquests pagaments perquè els serveis eren útils per a l’àrea esportiva del club.
El president del Barça també va defensar el cost total dels serveis, més de set milions d’euros repartits en divuit anys, una xifra que considera proporcionada pel temps i per la importància dels informes. Laporta va assegurar que sempre havia cregut que els informes els elaborava Javier Enríquez i va negar tenir coneixement que, durant els primers anys, fos el pare qui realment prestava el servei.
Quant a la documentació, va explicar que els informes corresponents a la seva primera etapa ja no existeixen perquè el club destrueix arxius cada cinc anys, i que tan sols s’han trobat 629 informes de períodes posteriors. A més, va negar rotundament qualsevol acord amb la Hisenda espanyola per regularitzar imposts mitjançant una liberalitat, i va dir que hi havia serveis reals i factures auditades, però no voluntat de frau.
