L’1 de gener va entrar en vigor la fusió del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus en una nova macroregió de tretze departaments, amb la Catalunya Nord inclosa, fruit del pla de reforma territorial i administrativa traçat pel govern de François Hollande. La nova entitat, amb seu a Tolosa i presidida per la socialista Carole Delga, va néixer sense nom i per això la presidència va establir un pla de consultes populars, dividit en unes quantes fases, per a triar-ne un.

Al març es va obrir un formulari en línia on tothom podia proposar-hi noms. De les noranta propostes rebudes, un Comitè del Nom de la Regió format per trenta membres en va pre-seleccionar vuit: Llenguadoc, Terra d’Oc, Occitània, Pirineus-Mediterrània, Llenguadoc-Pirineus, País d’Oc, Migdia i Occitània-Rosselló. La no-inclusió de mots com Catalunya, país català i català va indignar molts sectors de Catalunya Nord, que arran d’una intensa mobilització va aconseguir de forçar que dilluns passat la comissió del nom introduís l’opció Occitània-País Català a la llista de cinc noms definitiva que avui la presidència elevarà al Consell Regional, al costat de Llenguadoc, Llenguadoc-Pirineus, Occitània i Pirineus-Mediterrània. Totes cinc designacions competiran en una nova consulta ciutadana entre el 9 de maig i el 10 de juny.

El geògraf perpinyanès Joan Becat ha estat un dels membres del Comitè del Nom de la Regió i ens explica els detalls de tot aquest procés.

–Al final, Occitània-País Català forma part de la llista definitiva de cinc propostes que es podran votar en la consulta sobre el nom de la macroregió?
–Exacte, la presidència del Consell Regional proposarà avui al matí a l’assemblea la llista dels cinc noms, que són Llenguadoc, Llenguadoc-Pirineus, Occitània, Occitània-País Català i Pirineus-Mediterrània.

–Però aquesta opció no era en la llista de designacions pre-seleccionades anteriorment pel Comitè del Nom?
–En tot aquest procés, el que no s’ha entès gaire bé ni ha quedat prou clar és que la presidenta Carole Delga va engegar dos sistemes per a triar el nom, després de la crida inicial a internet perquè tothom qui volgués hi fes propostes. D’una banda, va activar un Comitè del Nom, amb dues persones de cadascun dels tretze departaments triades a dit: de Catalunya Nord en sem dos, André Joffre i jo mateix. Aquest comitè havia de triar entre les noranta propostes populars, més o menys correctes o diverses, segons criteris històrics, geogràfics, de sonoritat del nom…, i després proposar-ne una selecció reduïda de deu noms o menys. Finalment se’n van triar vuit. El comitè es va reunir el 23 de març per primera vegada. I paral·lelament, el dia 22 la presidenta Delga va enviar d’una altra banda als municipis i elegits de tota la regió una carta per tal que hi fessin també propostes. Aquest dilluns ens vam reunir una comissió per a encreuar les propostes del comitè i tot el que havia arribat dels municipis i elegits.

–I què va passar, perquè dilluns aparegués de sobte el nom d’Occitània-País Català?
–Doncs va passar que el Comitè del Nom havia expulsat els tres noms possibles amb referències nord-catalanes: País Català, Rosselló i Catalunya, amb el pretext que ja hi ha una Catalunya al sud i que el Consell d’Estat francès, que tindrà l’última paraula en tot el procés, no ho acceptaria mai. Tot plegat va causar escàndol i moltes reaccions. Per exemple, el diari l’Indépendant l’endemà mateix de saber-se la primera llista del Comitè del Nom va obrir a la web una enquesta dels lectors i en tres dies hi va haver 26.000 vots, quan a tota la regió en quatre mesos de consulta per internet n’hi havia hagut 23.000. La direcció de la regió va arribar a trucar al diari per a confirmar la xifra! Tot això hi va influir, evidentment. A més, l’antena local de la ràdio estatal se’n va fer ressò l’endemà mateix, amb entrevistes i obrint els micròfons a la reacció de la gent, molt escandalitzada. I el comitè SEM va escriure a un centenar de batlles per demanar-los que proposessin País Català en resposta a la carta de Delga. Bastants ho van fer, especialment els batlles integrats al Sindicat Intermunicipal per l’Occità i el Català (SIOCCAT), que reuneix la meitat dels de Catalunya Nord. I fins i tot la presidenta del Consell Departamental nord-català, Hermeline Malherbe, va escriure a l’Indépendant que creia inadmissible que no hi hagués un nom que fes referència a la història, la cultura i la identitat, com País Català.

Per tot plegat, quan la comissió es va reunir dilluns van veure que calia introduir alguna cosa referent a Catalunya Nord. Van descartar Catalunya i van acceptar País Català, la més neutra. Però el Comitè del Nom no volia cap referència a Catalunya i català!

–Per tant, avui es proposaran cinc noms al Consell Regional?
–Sí, els que he esmentat: Llenguadoc, Llenguadoc-Pirineus, Occitània, Occitània-País Català i Pirineus-Mediterrània. De fet, al meu entendre se la jugaran dues propostes, Pirineus-Mediterrània i Occitània-País Català, al final. Després del vot d’avui, del maig al començament del juny hi haurà una consulta ciutadana on es demanarà a la gent de classificar els cinc noms: no es podrà votar per un, sinó que caldrà puntuar tots cinc, de cinc punts a un. Es farà per internet i sembla que també retallant una butlleta publicada per tots els diaris de la regió. I el 10 de juny es farà balanç: durant el mateix mes es reunirà el Consell per fer la proposta al govern de l’estat, perquè el Consell d’Estat l’ha d’aprovar en darrer terme.

–Creieu que durant la consulta del mes vinent Occitània-País Català pot tenir èxit?
–El que em sembla gairebé cert és que serà la primera opció a Catalunya Nord. Però nosaltres som 450.000 habitants sobre sis milions a tota la regió! Aquest és el tema! La nostra esperança és que la gent de la resta de la regió, en comptes de votar Occitània a seques, votin Occitània-País Català.

–I si sortís Occitània-País Català sortís guanyadora de la consulta?
–Cal dir que el Consell Regional no és obligat de seguir la consulta. Serà condicionat, però no obligat a seguir-la. Per exemple, em sembla evident que si guanya Llenguadoc sol, no l’agafaran. I potser Occitània a soles, tampoc. Però si surt Llenguadoc-Pirineus, Occitània-País Català o bé Pirineus-Mediterrània, em sembla que el triaran. I no perquè siguin les tres propostes compostes de dos noms, sinó perquè no exclouen tant els altres. Triar Occitània a soles, amb el merder que han tingut ara, farà que s’ho rumiïn. I amb Llenguadoc igual, perquè no ho cobreix tot. Per mi es jugarà tot entre aquests tres que he dit, i més probablement entre Occitània-País Català i Pirineus-Mediterrània.

–I el Consell d’Estat, què creieu que en dirà finalment?
–No ho sé. Però han acceptat ja noms històrics o identitaris abans. Bé que hi ha la Bretanya, Alsàcia, la Borgonya, la Provença…

–Hauria estat molt més complicat si a la proposta triada finalment hi hagués Catalunya, oi?
–Sí. Nosaltres hem fet campanya per Catalunya, aquí, i arribava primera en les enquestes. Però és evident que per por de Catalunya i dels esdeveniments polítics que hi passen, no es volia el nom. I no es volia ni tan sols català, perquè tenen por que Catalunya demani l’annexió de Catalunya Nord o que aquí demanéssim d’ésser annexats a Catalunya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb