Joan Baldoví ha estat un dels protagonistes de l’actualitat política arran dels moviments de Podem i els partits afins per unir-se en un sol grup. Compromís-Podem, la coalició que ell encapçala, ho va refusar, tal com s’hi havia compromès davant notari, i això va portar a un trencament a l’últim moment: cinc diputats de la coalició, els de Podem, van marxar a Podem i els altres quatre, els de Compromís, van decidir d’esgotar la via legal per formar un grup propi que ahir, tal com s’esperava, els fou denegat. El gest dels diputats de Podem no ha estat ben encaixat en l’entorn de Compromís, i Baldoví els critica haver trencat el pacte.

Però ‘Baldo’, tal com el coneixen els companys de professió, no és rancorós. Sap que en política cada partit procura pels seus interessos i no ha volgut posar el crit al cel. Avui l’executiva de Compromís decidirà si els quatre diputats s’han d’integrar al grup mixt o afegir-se a Podem, una decisió que ell té força clara. També ens parla de la governabilitat espanyola i assegura que Compromís batallarà perquè hi hagi un canvi, sempre que es compleixin uns requisits.

—A les eleccions vàreu fer campanya dient que seríeu el primer grup valencià al congrés. Gairebé era un dels vostres eslògans de campanya. Però al final no podrà ser. Com ho justificareu?
—Primer de tot, s’ha de dir que el PSOE, inexplicablement, ha propiciat una majoria conservadora a la mesa tot i que hauria pogut haver-hi una majoria de canvi i de progrés que hagués propiciat una interpretació del reglament favorable. És a dir, és el PSOE el culpable que en eixa mesa s’haja pogut prohibir allò que legítimament havíem obtingut a les urnes. I jo he fet el que havia de fer, he arribat fins al final en el protocol signat. I el protocol ho deia ben clarament, que nosaltres havíem d’arribar fins al final, presentar el grup parlamentari per tal de poder lluitar-hi als tribunals. Si no presentàvem el grup parlamentari, no podíem anar al tribunal a lluitar per una cosa que nosaltres mateixos no havíem presentat. He estat escrupolós amb allò que vam signar fa un parell de mesos davant de notari: arribar al final i intentar tenir grup.

—Podem, doncs, ha incomplert el pacte que havia signat davant notari, perquè s’havia compromès a arribar a les últimes instàncies per formar grup propi. Prendreu cap mesura?
—Bé, ara com ara, això s’haurà de decidir als òrgans de Compromís. Jo no estic legitimat per a dir si prendrem o deixarem de prendre mesures. Però és cert que el protocol ho deia clarament. Nosaltres l’hem complert i els companys de Podem, legítimament, han cregut que el camí era un altre. Jo crec que en política la coherència i el compliment d’allò que signes ha de ser un valor. Si tu davant l’electorat dius que presentaràs el grup parlamentari, l’has de presentar.

—Podem no ha estat coherent?
—Jo entenc que Podem no ha fet allò que s’havia compromès a fer.

—Fa la sensació que les últimes hores de negociació van ser força dramàtiques, sobretot quan els membres Podem de la vostra candidatura van decidir de no signar la petició de grup propi. Com es va desenvolupar aquesta escena?
—Nosaltres teníem contactes amb la direcció de Podem i en un moment determinat ens diuen que han arribat a un acord amb En Comú Podem i En Marea per tal de presentar eixe grup confederal. I jo ho entenc, perquè és una manera d’intentar salvar eixos grups. En un moment determinat ells decideixen de prendre un camí. Els nostres companys ho valoren i entre ells decideixen d’emprendre el mateix camí que En Comú Podem i En Marea. Jo ho entenc, perquè En Comú i Marea no ho tenien firmat que lluitarien per un grup propi, però nosaltres crèiem que no podíem incomplir allò que havíem acordat.

—El compte de Twitter de Compromís va piular cap a les 18 hores la petició de registre de grup parlamentari amb els nou diputats. I posteriorment la va esborrar. Llavors, s’entén que els membres de Podem es van fer enrere a última hora.
—Sí, a l’últim moment van decidir de donar suport a l’altra posició i marxar a Podem.

—Us esperàveu que Rosana Pastor, independent a la llista, també marxés amb Podem?
—Sincerament, Rosana Pastor en tot moment havia dit que ella era una persona independent i de les dues candidatures, però que anava quarta perquè Podem li va cedir el seu lloc, i a nosaltres ens va semblar perfecte. Per tant, Rosana Pastor va decidir allò que havia de fer.

—I ho intuïeu?
—Sí perquè d’alguna manera Rosana anava al lloc que li havien donat. Jo li vaig oferir de firmar la proposta de grup valencià però entenia que ella estava en un lloc que li havia cedit Podem. Entenc que es trobava en una situació difícil i incòmoda i va haver de fer el que va haver de fer. Jo no li retrec ni li retrauré mai a la vida res.

—Amb tot, presenteu la demanda de petició de grup amb quatre diputats, tot i que ja sabíeu que no us el donarien. Ho vàreu fer per dignitat?
—Sí. En aquest congrés algunes altres vegades he fet molts actes testimonials, fins i tot presentar moltes esmenes de moltes lleis que sabia que eren absolutament testimonials perquè el corró del PP ens les tombaria. Però d’alguna manera, volia ser conseqüent amb allò que m’havia presentat davant l’electorat. I m’havia presentat a les eleccions amb dos objectius clars: aconseguir un grup valencià i propiciar un canvi en el govern de l’estat. Bé, el primer no ha pogut ser, de moment, perquè nosaltres, per donar suport a qualsevol investidura demanarem una cosa que ja va proposar el PSOE en una reunió que vàrem tenir, i és el canvi d’un reglament que es pot interpretar del dret i del revés, però que, curiosament, sempre va favor del PSOE i del PP.

—Us referiu a un canvi del reglament del congrés.
—Vull un reglament que no puga ser interpretat i que si una coalició com Compromís-Podem compleix tots els requisits, com també els complia En Comú Podem i En Marea, no puguen silenciar la veu de 671.000 valencians i valencianes que havien votat clarament una opció que no era ni Compromís ni Podem. Era una coalició diferent i que tenia totes les legitimitats per a tenir un grup propi.

S'ha de reconèixer que els companys de Podem han estat els únics polítics que des de Madrid han defensat clarament un referèndum

—Després de les negociacions d’ahir, les relacions amb Podem s’han deteriorat?
—No. Jo crec que en política un ha de ser pragmàtic i, evidentment, amb Podem, ens uneixen moltes coses en temes de política social. I s’ha de reconèixer que els companys de Podem han estat els únics polítics que des de Madrid han defensat clarament, per exemple, en el cas de Catalunya, que s’havia de fer el referèndum. Jo els reconec eixe valor. Persones que han tingut la valentia de dir això i de defensar-ho, hi insistesc, fins a l’últim moment, els reconec el valor. Una altra cosa és si en l’últim moment haurien decidit de fer aquest pas. Però amb Podem ens uneixen moltíssimes coses i crec que, des del grup mixt –o bé si Compromís en un moment determinat, ara o en un futur, reconsidera la possibilitat de refer eixe grup–, segur que ens trobarem mil vegades. Amb gent que és capaç de defensar aquestes coses, jo m’hi trobe a gust. No n’estic decebut.

—Tanmateix, Podem també us va impedir d’unir-vos a Esquerra Unida?
—Sí, efectivament. No ens van prestar els seus diputats perquè poguéssim fer-ho. Jo entenia que necessitàvem visibilitat i era una manera d’aconseguir el grup valencià. Lamentablement, els companys de Podem entenien que eixe no era el camí. Però bé, en política cadascú entén quines són les seues prioritats. La meua era tenir un grup valencià i ho he intentat de totes les maneres possibles. Lamentablement, de moment –i dic de moment, perquè hem perdut alguna batalla–, ens quedem sense grup però lluitarem perquè hi haja un nou reglament aquesta legislatura i es puga aplicar de manera reversible i puguem tenir la possibilitat de tenir un grup propi. Jo sóc una persona a qui no agrada rendir-se. Crec que rendir-se en la vida i en la política és començar a perdre. I jo no em rendesc i continuaré treballant perquè els valencians tinguen eixa veu que il·legítimament ens han negat.

—Demà l’executiva de Compromís decidirà què faran els quatre diputats. Hi ha la possibilitat que us dividiu?
—Jo crec que a Compromís estem acostumats a anar al límit, però al final, després de cada situació conflictiva i d’estrès, hem eixit reforçats i en cada elecció hem sabut sumar i veure que la unió ens fa més forts i amb la unió es poden canviar les coses. Per tant, entenc que serà una executiva intensa però de la qual segur que sortirem reforçats.

—No podem saber què passarà avui a l’executiva. Però Joan Baldoví per quina opció es decantarà?
—Jo em decantaré per fer visible allò que hem vingut a fer ací a Madrid des d’un grup o des d’un altre. Jo ho he fet des del grup mixt i pot ser que des del grup mixt també tinguem la visibilitat que ens ha negat eixe tripartit que s’ha repartit la mesa. Mira, hi ha vegades que per a fer moltes iniciatives fan falta un parell de grups i potser des del grup mixt hi ha la possibilitat que iniciatives nostres puguen rebre el suport d’un grup confederal i iniciatives del grup confederal puguen obtenir-lo d’un grup mixt.

—Veig que us decanteu pel grup mixt. I no creieu que podreu tenir més visibilitat en el grup de Podem?
—Bé, és una cosa que haurem de valorar i que serà damunt de la taula. Haurem de valorar totes les possibilitats d’una manera pausada i tranquil·la. Però la possibilitat del grup mixt és tan vàlida com l’altra.

—Us ha decebut l’actitud d’En Comú Podem de no plantar batalla fins a la darrera instància?
—No, no. A mi no em decep ningú. Entenc que cada aliança territorial decideix què és millor per als seus interessos i jo mai no jutjaré les decisions que han pres els companys d’En Comú Podem. Entre més coses perquè compartim provisionalment zona de treball i ens trobem a cada hora pels corredors. Estic segur que la col·laboració amb ells serà absolutament fluida i cordial. Jo no jutjaré mai les decisions que prenguen les altres organitzacions.

—Demà us reunireu amb el monarca espanyol. Què li direu?
—Entre més coses, li direm que el país ha canviat i que, per tant, el govern ha de ser fruit d’eixe nou país que ha entrat en el congrés. Que s’ha de perdre la por a eixe ‘tornisme’ abassegador que ha dominat la política espanyola durant tant de temps. Els ciutadans van votar noves opcions, un congrés plural, que fóra capaç d’entendre’s. I si hi ha una majoria alternativa al PP, no s’ha de tenir por al fet que el canvi siga possible. Segurament, amb eixa nova majoria, molts processos haurien estat molt més simples.

—Per tant, obriu la porta a un govern de Sánchez.
—De Sánchez, o d’aquell que siga capaç d’agrupar al seu voltant una majoria de canvi. En tot cas, serà Compromís de manera sobirana que decidesca si aquesta majoria ens interessa. I sempre, evidentment, amb uns compromisos clars que incloguen ineludiblement un nou sistema de finançament del País Valencià.

El PSOE ens ha negat la possibilitat de tenir grup propi, però els ciutadans volen que ara hi haja un canvi

—Insinueu que donareu suport a un govern de canvi, i indubtablement només pot ser el PSOE. Amb tot, és qui us ha deixat sense grup propi.
—Però en política un ha de ser pragmàtic. Ens han negat la possibilitat de tenir grup propi, però els ciutadans volen que ara hi haja un canvi. Els ciutadans no ens perdonarien que no fórem capaços d’afavorir un canvi en les polítiques d’eixe país. Bé, ens han deixat sense grup però nosaltres lluitarem perquè hi haja un canvi de reglament que encara puga arreglar eixa decisió en contra dels interessos de les valencianes i valencians. Però també la vida continua i ens hem de posar a treballar en tantes i tantes coses. Hem de derogar tantes lleis, n’hem de fer tantes de noves, entre les quals un nou model de finançament. Hem de posar-nos a treballar com més aviat millor.

—Quines línies vermelles posareu al PSOE per donar suport a un possible govern?
—A mi no m’agrada parlar de línies vermelles. Jo crec que dialogant podem fer acords que per nosaltres són ineludibles. El primer és, evidentment, un nou sistema de finançament perquè parlem del benestar de les valencianes i els valencians. Parlem de la dependència, de l’educació, de la sanitat. No parlem de coses etèries, sinó que volem que els valencians tinguen els mateixos drets que una altra persona de l’altra part de l’estat. I haurem de parlar de tantes i tantes lleis que el PSOE s’ha compromès a derogar: la reforma laboral, la reforma del sistema elèctric, la llei d’educació, la ‘llei mordassa’…

—Del referèndum de Catalunya, en parlareu amb el PSOE per arribar a un acord?
—Nosaltres representem els interessos valencians i la societat valenciana. Dit això, estem absolutament d’acord que els catalans puguen exercir el dret de decidir lliurement què volen fer. Per tant, des de Compromís ho hem dit sempre, el nostre suport perquè els catalans i qualsevol poble de l’estat espanyol puga decidir lliurement quin ha de ser el seu futur. Això, per a nosaltres, no és una línia roja però sí un acord que s’haurà d’abordar. És damunt de la taula i no podem amagar el cap sota l’ala i fer veure que no el veiem. Això és una exigència de la democràcia. O ens creiem la democràcia o no ens la creiem. I a Compromís som profundament democràtics i estem a favor que la gent decidesca el seu futur de la millor manera possible. I eixa manera és un referèndum.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb