25.01.2017 - 13:53
Els sentiments humans centren una història que gira al voltant al segell més valuós del món
BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS)
L’escriptor i advocat Jaume Puig aprofundeix al “sentit de la vida” en la novel·la sobre un filatèlic de 60 anys ‘El veler magenta’ (Empúries), guanyadora del 37 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2016 –dotat amb 2.200 euros– i organitzat per a la Llibreria 22 de Girona.
En roda de premsa aquest dimecres, l’autor –que és la tercera vegada que concorre al premi– ha relatat que la novel·la tracta d’introduir-se en el món dels personatges, “transitant en el seu món interior i mostrant com el protagonista veu la vida” just quan ha fet 60 anys.
En la novel·la, que succeeix al llarg d’una jornada, l’atzar posa davant del solitari filatèlic Abel, viudo i amb una filla a Nova York, el segell més rar i valuós del món: el Veler Magenta, una peça mítica del 1856 impresa a la Guaiana britànica, de la qual només es coneix un exemplar i que ha anat canviant de mans de manera rocambolesca i anònima.
Puig ha explicat que als 60 anys un ja pot veure amb certa distància el món en el qual ha viscut: “No significa ser l’expert en la vida”, ha avisat Puig, que desplega conceptes com la bellesa, el desig, l’ambició, la pèrdua, la malaltia i tot allò que forma part del sentit de la vida, ha assegurat.
CAPACITAT D’ESTIMAR
Segons la seva opinió, hi ha persones que no han perdut la capacitat d’estimar als altres: “Per viure immers en el món cal tenir un poc d’indiferència cap als altres”, ha considerat Puig.
Per aquesta raó, ha dibuixat un protagonista que és un melancòlic molt afectat per la pèrdua recent de la seva dona i, tot i que per un atzar de la vida s’ha fet milionari de més, no ambiciona res que pugui comprar amb diners i fuig de la relació amb la seva “nova classe social”.
“El que ambiciona no podria tenir-lo”, ha explicat Puig, trobant a faltar quan vivia amb la seva dona una vida ordenada i enamorat de la seva pròpia vida; així que en les seves pàgines pesa la seva visió de la malaltia i la vellesa, però també el mirar cap endavant.
Sobre el Veler Magenta, ha explicat que en realitat va ser un segell fabricat amb un color magenta, “molt mal imprès i molt lleig” que va funcionar un temps a la Guaiana britànica fins que van aparèixer altres segells: “Em va cridar l’atenció que una cosa tan insignificant tingués un valor tan elevat. Ha tingut aquest valor perquè ha estat únic”.
PARAL·LELISME HUMÀ
Segons la seva opinió, això té un paral·lelisme amb les vides humanes, que són totes igual d’insignificants, però “si som valuosos és perquè som únics” o creiem ser-ho, ha dit, ja que en època de Creta ja s’experimentaven els mateixos sentiments, ha apuntat.
Convençut del format de novel·la curta, ha detallat que quan escriu intenta pensar en un personatge i imaginar-lo, i després situar-lo en les seves pàgines, allunyant-se d’escriure amb escaletes: “Volia escriure sobre algú amb un treball mundà”, amb un treball com arxiver, i llavors li va assaltar un record de fa 25 anys, quan va conèixer a un filatèlic de Barcelona.
“El que més em preocupava era que es pogués confondre amb una novel·la negra”, ha explicat l’autor, que de fet ironitza sobre aquesta al final de les seves pàgines amb la finalitat de distanciar-se d’aquesta, ja que no era el gènere que aquest desitjava fer.
