Jaume Asens: “Ens arriben uns relats de fets que poden ser delictes de tracte degradant i tortures” 

A mesura que van arribant els activistes de la flotilla empresonats i deportats per part d’Israel, van denunciant situacions de maltractament. No serà fins que es tingui el detall de tots casos que els advocats no començaran a perfilar les querelles contra els responsables del govern israelià, tal com explica en aquesta entrevista l’eurodiputat dels Comuns i advocat Jaume Asens.

—Quines situacions van sofrir els detinguts d’ençà de l’assalt als vaixells de la flotilla fins a l’empresonament?
—Encara som en una fase preliminar, en què hem de recopilar tota la informació i sistematitzar-la, perquè només tenim testimonis concrets de persones amb qui hem pogut parlar les darreres hores, però no tenim tota la informació organitzada. A més, aquí hi ha equips jurídics de diferents països que s’han posat en marxa. Però sí que podem dir que, si bé, per una banda, no hem de lamentar cap desgràcia, perquè no hi ha hagut cap mort ni cap ferit de gravetat, a diferència del que va passar en altres flotilles, com la del 2010, en aquesta ens arriben uns relats de fets que poden ser constitutius d’un delicte de tracte degradant i humiliant i, fins i tot, de tortures.

—Quin tipus de fets?
—Parlem d’agressions físiques, d’agressions psicològiques, privació del son, privació de l’aigua, del menjar, utilització de gossos en alguns casos, estirar els cabells de detinguts… Hi ha moltes situacions diferents. I és la vegada que ens hem trobat amb més agressions. De totes les flotilles que han anat a Gaza i que han estat interceptades, aquesta és on hi ha hagut un salt qualitatiu quant al tracte rebut. És veritat que en aquest cas ens van dir que els tractarien com a terroristes i que se’ls aplicaria la llei antiterrorista. No els han aplicat la llei antiterrorista, però el tracte sí que ha estat molt dur, més del que ens imaginàvem.

—Més?
—A nosaltres ens havia arribat alguna informació, però no érem conscients de la dimensió [dels maltractaments] fins que no hem parlat amb ells, perquè molts d’ells tampoc no havien pogut parlar amb advocats ni l’assistència consular. Molts dels documents només eren en hebreu, hi ha persones que no havien signat la deportació voluntària i l’han trobat signada.

—Els han suplantat la signatura?
—Sí. Normalment, triguen uns quants dies més, els qui no signen. I és evident que Israel se’ls volia treure de sobre, sobretot per la pressió que exerceixen els governs dels seus països, que no deixen de ser aliats d’Israel. O sigui, que el tracte ha estat molt degradant, però encara podria haver estat pitjor. I volen deixar constància que això que han patit no és res comparat amb el que sofreixen els palestins cada dia.

—Perquè hi havia mig Europa pendent d’ells?
—Nosaltres pensàvem que això seria un escut, perquè aquests països europeus no deixen de ser aliats d’Israel, no deixen de vendre-li armes, i hi ha un acord comercial preferent, hi ha una cobertura diplomàtica… És una de les coses que, precisament, denunciaven els membres de la flotilla, el tracte diferent entre Rússia i Israel: mentre Europa ha donat armes als ucraïnesos per a defensar-se de l’agressió de Rússia, Europa ha donat armes a Israel perquè continuï fent el genocidi. És evident que Israel necessita el mercat europeu, perquè la meitat de les bombes que cauen a Palestina són europees. Això, i el fet que hi hagués representants públics, pensàvem que era una garantia, una garantia més gran. Per això hi anaven, els activistes demanen que hi vagin cares visibles perquè sempre hi ha una probabilitat més alta de rebre un tracte més considerat si hi ha gent amb una projecció pública, i més capacitat de fer altaveu de les queixes. Però aquesta vegada ens ha sorprès molt.

—L’agressivitat dels agents israelians?
—Sí, a diferència d’altres vegades en què també hi havia hagut cares públiques i càrrecs públics. Els fets que ens relaten ens ha sorprès molt, i els relats coincideixen els uns amb els altres: tractes degradants i humiliants de manera molt generalitzada.

—Dieu que en alguns casos hi pot haver indicis de tortura?
—Sí, la tortura és quan hi ha una intencionalitat política. En aquest cas, crec que hi és, quan tu vols doblegar la voluntat d’una persona per motius discriminatoris, per motius polítics, ideològics…

—Un cop recollida aquesta informació, on presentaríeu les denúncies?
—Hi ha unes diligències preliminars que ha obert la fiscalia [espanyola]. Són les que tenen més possibilitats de fer una investigació seriosa. Els jutges tenen més dificultats, perquè hi ha una llei que va aprovar el Partit Popular per pressió d’Israel, precisament. Això s’hauria de reformar abans d’acabar aquesta legislatura, tal com demanem Sumar, Comuns i altres partits: tornar al model que hi havia abans, que era la justícia universal que va permetre de detenir Pinochet a Londres i obrir causes de diferents crims que s’havien comès a diferents parts del món. Aquesta justícia universal, amb la reforma del PP, va quedar molt limitada.

—I això dificulta les accions contra les autoritats israelianes pel tracte infligit als detinguts?
—És molt difícil que una acusació d’aquestes característiques prosperi si els acusats no són al territori de l’estat. Nosaltres vam presentar una querella ja fa uns mesos a l’Audiència Nacional per l’atac a una flotilla anterior, es van obrir unes diligències prèvies i esperem que el jutge ho resolgui, però som molt escèptics que pugui prosperar. Potser s’obriran les diligències per a investigar la naturalesa dels fets i determinar-ne els autors, però no es podrà anar més enllà; per anar més enllà, caldria que els autors denunciats estiguessin en territori espanyol, i no és el cas.

—La investigació que es fes es podria traslladar al Tribunal Internacional de Justícia perquè acabés el procediment?
—Sí, aquesta és la idea. La fiscalia fa aquesta investigació en cooperació amb la Cort Internacional de Justícia, que fa temps que demana auxili a les diferents jurisdiccions estatals, perquè té una sobrecàrrega de treball i pocs recursos, i més després de la situació en què es troba, en què els magistrats i els fiscals han rebut sancions del govern de Trump. Perquè Trump també li ha tallat l’aixeta financera. És una situació delicada. Fa un mes, em vaig reunir amb la fiscalia per intentar veure les possibilitats de portar els assalts de les flotilles.

—I què us van dir?
—M’hi vaig reunir per l’assalt a l’anterior flotilla. Ara s’hi hauria d’afegir el cas d’aquesta. Necessiten que els ajudin les jurisdiccions estatals. La fiscalia faria la instrucció, la investigació, i quan s’haguessin determinat els fets i el gruix probatori, ho enviaria a la Cort Penal per a judici.

—L’assalt als vaixells de la flotilla també és un delicte?
—Sí, tenim el precedent de l’assalt del 2010, quan amb Gonzalo Boye, que era l’advocat principal, vam presentar una querella a l’Audiència Nacional que finalment va arribar a la Cort Penal Internacional. I es va establir que aquell assalt havia estat un crim de guerra. Però com que es produeix en el context d’un genocidi, podria ser un crim de lesa humanitat, també.