Ja hi ha data perquè el jutge es pronunciï sobre l’ús del català als plens d’Elna

El Tribunal Administratiu de Montpeller es pronunciarà el dia 18 d’abril sobre l’ús del català als plens municipals d’Elna. Això després que el mateix tribunal rebutgés d’elevar al Consell Constitucional francès la petició del municipi.

Elna es va convertir l’abril passat en el primer municipi nord-català a permetre el català en els debats als plens. L’ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l’oposició– de canviar el punt dinou del reglament intern del consistori per permetre d’intervenir a les sessions en català.

La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es volguessin expressar en aquesta llengua ho poguessin fer sempre que després es traduís al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es fessin actes escrites en català, la traducció al francès “destaqués” per damunt del català. La decisió es va prendre arran d’un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent de batlle, Pere Manzanares, va intervenir en català.

Poc després d’aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta al batlle demanant-li que es fes enrere i retirés la modificació. El batlle d’Elna, Nicolas Garcia, explicava que li van exposar els seus arguments i li van comunicar que es mantenien ferms perquè, jurídicament, la decisió era correcta. Al setembre, el prefecte va decidir fer un pas més i posar-ho en mans de la justícia. A l’escrit que va fer arribar al Tribunal Administratiu, demanava que s’anul·lés la modificació del reglament perquè considera que el consistori d’Elna es va excedir en les seves funcions.

L’argumentació del prefecte era basada en la premissa que l’única llengua oficial de la república francesa és el francès i que, del punt de vista constitucional, l’ús d’una “llengua regional” en una assemblea deliberativa no semblava que estigués fonamentada.

A més, el prefecte citava els dos primers articles de la constitució, que diuen que “França és una República indivisible” i que “la llengua de la república és el francès”, i hi afegia algunes resolucions judicials. També feia referència a una llei del 1539, dos-cents cinquanta anys abans de la creació de la república francesa i cent vint abans del Tractat dels Pirineus, segons la qual es “consagrava” la llengua francesa en l’àmbit jurídic.

Garcia ja va alertar que mentre la justícia no es pronunciï, als plens es continuen fent intervencions en català. “Fins que el jutge no ens digui que és il·legal, es continuarà fent. Però encara que ens digui que no, una cosa és el reglament i l’altra prohibir a algú en un país europeu i democràtic que pugui parlar en català. Em podran dir que no puc aplicar el reglament, però no que no puc parlar-ho”, diu.

“Si ho tomben, anirem a Europa”

En aquest sentit, va dir que si el Tribunal Administratiu acaba donant la raó al prefecte i tomba el reglament que regula l’ús del català als plens, acudirà a la justícia europea per vulneració del dret de parlar “la llengua dels nostres avis”. “Jo ho faré i suposo que els altres alcaldes també ho faran individualment”, considera. Entre els ajuntaments afectats, hi ha Portvendres, els Banys i Pesillà de la Ribera.