21.08.2025 - 21:40
The Washington Post · Claire Parker, Lior Soroka i Siham Shamalakh
Jerusalem. Els atacs israelians ahir sacsejaren Ciutat de Gaza i la rodalia. Fou el tret de sortida de l’operació militar amb què Israel pretén ocupar la metròpoli més gran de l’enclavament, que prossegueix tot i les objeccions de la comunitat internacional i de molts israelians, que han sortit al carrer aquests darrers dies en massa per protestar contra l’assalt.
“Hem començat les accions preliminars i, en aquests moments, les tropes de les FDI controlen els afores de Ciutat de Gaza”, declarà abans-d’ahir a la nit el portaveu de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), el general Effie Defrin, que afegí que les forces israelianes també havien començat l’assalt a Jabalia, al nord de la ciutat, i al barri de Zeitoun, al sud. El gabinet del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, anuncià aquella mateixa nit que havia ordenat a l’exèrcit d’accelerar els terminis de l’operació.
El gabinet de seguretat israelià aprovà la proposta de Netanyahu d’ocupar Ciutat de Gaza –una de les poques zones que continuen fora del control d’Israel a l’enclavament– a començament de mes, en compliment d’una de les grans exigències dels socis de la línia dura de la coalició de govern israeliana. Els alts comandaments de l’exèrcit s’han oposat al pla de Netanyahu, el cap de l’Estat Major de les FDI, Eyal Zamir, ha argumentat que l’exèrcit ja havia complert, “i fins i tot superat”, els objectius que s’havia marcat a Gaza.
L’operació ha estat condemnada per l’ONU i per països de tot el món, que han advertit que obligaria el prop de milió de palestins que resideixen a la zona a tornar-se a refugiar, cosa que agreujaria encara més el patiment de la població civil a Gaza.
Diumenge, centenars de milers de manifestants sortiren als carrers d’Israel per protestar contra l’operació, que consideraven que posaria en risc la vida de la vintena d’ostatges que es creia que encara eren vius a Gaza, com també que tensaria encara més el cos de reservistes israelians, esgotats després de gairebé dos anys de conflicte.
“Aprovar la invasió de Gaza quan ja hi ha un acord [d’alto-el-foc] sobre la taula, que espera el vist-i-plau de Netanyahu, no és més que un sabotatge en potència, una punyalada al cor de les famílies i del poble israelià”, digué, en un comunicat publicat abans-d’ahir, un fòrum que representa les famílies dels ostatges.
Israel, que sembla haver obviat les peticions de les famílies dels ostatges, tampoc ha fet cabal de la campanya diplomàtica d’última hora encapçalada per Egipte i Catar per a evitar que la invasió continués. Dilluns, tots dos països aconseguiren persuadir Hamàs perquè signés una proposta d’alto-el-foc inicial de seixanta dies en la línia del marc a què han donat suport els Estats Units, i que Israel havia acceptat anteriorment. No obstant això, els funcionaris israelians han assenyalat aquests darrers dies que ja no estaven disposats a considerar l’alto-el-foc per fases que, en la primera fase, obligaria Hamàs a alliberar aproximadament la meitat –però no pas tots– dels ostatges que continuen a l’enclavament.
Lluny d’aturar l’ofensiva, Israel –que ja controla un 75% de la franja de Gaza, segons els seus propis càlculs– sembla avançar a tota màquina cap a la conquesta de Ciutat de Gaza. Abans-d’ahir, l’exèrcit israelià anuncià la mobilització d’uns 60.000 reservistes a començament de setembre; s’espera que entre 120.000 reservistes i 130.000 participin en la nova ofensiva.
Les estrictes restriccions imposades per Israel a l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza, juntament amb l’empitjorament de la situació de seguretat, han agreujat la crisi alimentària a l’enclavament, on les autoritats sanitàries diuen que 271 palestins, incloent-hi 112 nens, s’han mort de fam i desnutrició durant la guerra, la major part dels quals d’ençà de mitjan juliol.
Els intensos atacs israelians d’aquests darrers deu dies a l’est i el sud de Ciutat de Gaza, preludi de la invasió terrestre, ja han obligat milers de ciutadans a fugir, segons l’ONU i les organitzacions internacionals que monitoren els moviments de població a l’enclavament. Els atacs “evidencien que la destrucció sistemàtica de Ciutat de Gaza ja ha començat”, digué l’Oficina de Drets Humans de l’ONU en un comunicat publicat abans-d’ahir.
Ishaq Badawi, de cinquanta-sis anys, ha estat un d’aquests milers de desplaçats. Explica que feia temps que vivia en una tenda de campanya prop de les runes de casa seva al barri de Zeitoun, a Ciutat de Gaza, juntament amb la seva dona i els seus set fills. La setmana passada, els bombardaments israelians sobre la zona s’intensificaren fins a tal punt que decidí de llogar un camió –que va costar uns mil dòlars– per transportar els seus fills i la seva dona, paralitzada parcialment, i conduir cap a Mawasi, una zona costanera del sud-oest de Gaza que ja és plena de desplaçats.
“L’únic que sentíem eren explosions, ambulàncies i gent cridant, atrapada o ferida. Les nits eren molt dures”, explica sobre els seus darrers dies a Zeitoun. “Ja no podíem més.”
A començament d’agost, les FDI ordenaren de desallotjar el barri. El dia 11, l’exèrcit israelià assaltà Zeitoun en una ofensiva que involucrà tropes terrestres, atacs aeris i l’ús de robots explosius. Israel ha destruït centenars d’habitatges i equipaments públics al barri, incloent-hi escoles, segons el Centre Palestí per als Drets Humans.
Al centre històric de Ciutat de Gaza, els residents es debaten entre romandre o anar-se’n. Ahir, l’exèrcit israelià emeté avisos d’evacuació als habitants de la zona mitjançant els telèfons mòbils, segons que explica Wejdan Al-Baraqani, de trenta-sis anys, que viu al centre de Gaza amb la seva mare.
“Pels carrers no hi ha ningú. De tant en tant, els drons i els helicòpters disparen foc real. També sentim artilleria pesant que bombarda Shejaiya i al-Sabra”, diu, i afegeix que pot sentir vehicles militars moure’s a la distància.
“És clar que tinc por, però on més podem anar?”, afegeix. “Ja vam marxar al sud una vegada i en vam acabar tornant. Qualsevol que hagi hagut de desplaçar-se anteriorment et dirà que no vol haver de tornar a passar aquest tràngol.”
Baraqani diu que espera que la proximitat de casa seva a l’única església catòlica de Gaza el protegeixi. Però l’exèrcit israelià ja ha atacat l’església abans, i la darrera vegada va ser al juliol.
Les FDI, per la seva banda, han anunciat que la invasió de Ciutat de Gaza requeriria l’evacuació dels hospitals de la zona, incloent-hi els hospitals d’al-Shifa i al-Ahli. Durant la guerra, les forces israelianes han atacat repetidament els centres sanitaris de l’enclavament i han obligat els pacients i el personal mèdic a abandonar-los una vegada i una altra. En molts casos, el personal mèdic després ha tornat als centres atacats per reprendre el tractament dels ferits i atendre els pacients.
“Com a metges i personal sanitari, romandrem amb els ferits fins al final”, diu Issam Abu Ajwa, consultor de cirurgia general de l’hospital al-Ahli, en declaracions a The Washington Post. “Si cal evacuar, no marxarem fins que tots els ferits hagin estat traslladats.”
Ahir a la tarda, l’exèrcit israelià anuncià que havia encetat “converses preliminars a tall d’advertència amb treballadors mèdics i organitzacions internacionals [que treballen] al nord de Gaza”.
Els hospitals del sud de Gaza, on s’espera que arribin els desplaçats de Ciutat de Gaza, estan saturats. “Amb prou feines poden atendre els pacients que ja tenen ara”, explica Olga Cherevko, portaveu de l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU a Gaza.
L’oficina de drets humans de l’ONU ha titllat el desplaçament en massa de civils de Gaza com una vulneració del dret internacional i ha advertit que l’operació d’Israel corre el risc de “desencadenar una crisi humanitària sense precedents que posi en perill i extingeixi permanentment la presència palestina a la zona urbana més gran de Gaza”.
“És vital aconseguir un alto-el-foc a Gaza immediatament”, declarà ahir el secretari general de l’ONU, António Guterres.
Soroka informa de Tel-Aviv estant; Shamalakh, del Caire estant. Louisa Loveluck, de Londres estant, i Abbie Cheeseman, de Beirut estant, han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
