07.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 08.08.2025 - 09:19
The Washington Post · Karen DeYoung, John Hudson, Shira Rubin i Lior Soroka
Els plans del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’ampliar les operacions militars a Gaza i ocupar militarment l’enclavament de cap a cap comencen a agafar força.
Aquesta matinada, el gabinet de seguretat israelià ha aprovat per majoria un pla del primer ministre Benjamin Netanyahu per a ocupar la ciutat de Gaza. El document preveu el desarmament Hamàs, el retorn a Israel tots els ostatges vius i morts, la desmilitarització de Gaza, el control per part d’Israel de la seguretat a l’enclavament i l’establiment un govern civil alternatiu que no sigui ni Hamàs ni l’Autoritat Nacional Palestina, sense aclarir quina legitimitat tindria.
Segons la premsa israeliana, l’objectiu del govern israelià seria buidar completament de palestins la ciutat de Gaza abans del 7 d’octubre, aniversari de l’atac d’Hamàs contra Israel, i obligar-los a traslladar-se a unes altres zones de la franja. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, s’ha compromès a “fer efectiva amb professionalitat” qualsevol decisió que prengui el govern.
La decisió, un pas més en l’escalada de l’ofensiva israeliana a Gaza, sembla indicar que el govern israelià ha desestimat definitivament la via negociada amb Hamàs per a aconseguir un alto-el-foc. Les organitzacions humanitàries internacionals, han aquest sentit, han advertit que l’ocupació de la ciutat de Gaza agreujarà encara més una crisi humanitària ja extrema, amb milers de morts, desplaçaments en massa i una greu escassetat d’aliments, aigua i medicaments.
Un funcionari israelià explica que el govern ja ha obert converses amb el govern de Trump per a informar-los dels seus plans militars. “Hi ha un consens creixent que Hamàs no té interès a arribar a cap acord”, diu el funcionari –una de les diverses persones avesades amb els detalls del delicat procés de presa de decisions sobre Gaza–, que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament.
La Casa Blanca no ha respost a les preguntes de The Washington Post sobre els plans d’Israel i no ha volgut aclarir les declaracions de dissabte de Steve Witkoff, enviat especial de Trump al Llevant, que, a Tel-Aviv, digué a les famílies dels ostatges que la proposta d’un alto-el-foc temporal i el retorn de la meitat –aproximadament– dels vint ostatges israelians que encara romanen en poder d’Hamàs a Gaza no funcionava. “I mira que ho hem provat tot”, digué.
Trump, afegí Witkoff, “considera ara que tots els ostatges han de tornar a casa immediatament”. L’enviat especial afegí que el president nord-americà “no tolerarà acords parcials” i explicà que el govern nord-americà treballa en un pla de “tot o res”. Ambdues parts han rebutjat elements de la proposta que Witkoff ha presentat durant les negociacions.
Els detalls de la nova estratègia del govern nord-americà –i fins a quin punt té relació amb el canvi de plans de Netanyahu a Gaza–, continuen sense aclarir-se, segons que diplomàtics i famílies d’ostatges israelians que han estat en contacte amb funcionaris del govern nord-americà.
Representants de Catar i Egipte –que, juntament amb els Estats Units, han mitjançat en les converses entre Israel i Hamàs gairebé d’ençà que començà el conflicte, ara fa poc menys de dos anys– expliquen a The Washington Post que no tenen constància de cap nou acord d’alto-el-foc encapçalat pels Estats Units.
Tot i que fa temps que els sectors més extremistes del govern de Netanyahu defensen la presa total del control de Gaza, alts funcionaris de seguretat han insistit repetidament que Israel ja ha aconseguit l’objectiu de neutralitzar la capacitat d’Hamàs de governar Gaza o d’emprar l’enclavament com a plataforma d’atac contra Israel.
Les FDI afirmen que ja controlen més d’un 75% de Gaza, un territori densament poblat d’uns 365 quilòmetres quadrats. L’ONU ha declarat que tan sols un 12% de Gaza es troba fora de la zona militaritzada israeliana o de les àrees no afectades per les ordres d’evacuació de les FDI. La majoria dels 2,2 milions d’habitants de Gaza viuen ara en campaments improvisats a la part sud de la franja.
Per un seguit, les FDI s’han abstingut d’operar en els punts de l’enclavament on la intel·ligència israeliana creu que hi ha els ostatges. Les famílies dels ostatges, com també molts funcionaris de seguretat israelians, fa temps que defensen que l’única manera d’alliberar els ostatges és amb un acord negociat.
“Netanyahu ha decidit d’ocupar la franja de Gaza i això vol dir que les operacions militars també s’executaran a les zones on hi ha els ostatges”, diu una persona acostada les decisions del primer ministre israelià, que parla anònimament perquè no està autoritzada a fer declaracions als mitjans de comunicació.
Els ostatges alliberats fins ara han declarat als mitjans de comunicació israelians que els seus captors tenien ordres de matar-los quan creguessin que s’acostaven les tropes israelianes.
Einav Zangaukerel –que té un fill, en Maten, retingut com a ostatge a Gaza– escrigué dilluns a X: “Fa 667 dies que els ostatges suporten un holocaust als túnels i, en compte d’arribar a un acord total per a posar fi a la guerra –un acord amb cara i ulls–, Netanyahu prepara una operació que convertirà els ostatges vius en cadàvers i polvoritzarà els ostatges caiguts.”
A final de la setmana passada, Hamàs i la Gihad Islàmica Palestina –un grup militant més petit que també opera a Gaza– difongueren un seguit de vídeos en què apareixien, visiblement demacrats, dos dels ostatges que continuen a Gaza. “Veus el teu fill morir davant els teus ulls i no pots fer-hi res”, declarà a The Associated Press Ofir Braslavski –el fill del qual, en Rom, apareixia en un dels vídeos.
Alguns dels familiars dels ostatges que es van reunir amb Witkoff a Tel-Aviv el cap de setmana passat pensen que el pla que l’enviat especial els presentà serà el més efectiu per a alliberar dels ostatges i posar fi a la guerra.
“El govern [dels Estats Units] va heretar aquest marc de negociació per fases, i el govern israelià ens va convèncer que era la millor opció per a arribar a un acord”, diu Ruby Chen –amb un fill, de 19 anys, que va ser assassinat i més tard transportat a Gaza durant l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre de 2023 al sud d’Israel.
“Però Washington ha trigat sis mesos a adonar-se que no pot executar un pla d’aquesta mena, i ha decidit de canviar d’estratègia i traçar un pla amb més probabilitats d’èxit”, explica Chen a The Washington Post.
El funcionari israelià citat per The Washington Post explica: “El primer ministre continua pressionant perquè s’alliberin els ostatges mentre se cerca una solució militar [al conflicte], combinada amb el lliurament d’ajuda humanitària, en la mesura que sigui possible, a zones no controlades per Hamàs.”
La publicació per part d’Hamàs dels vídeos que mostren els ostatges esquelètics arriba en un moment de clamor internacional per les imatges d’infants de Gaza demacrats a causa d’allò que l’ONU anomena condicions pròximes a la fam.
Israel ha restringit el lliurament d’ajuda humanitària per grups internacionals i, en canvi d’això, ha apoderat la Fundació Humanitària de Gaza (GHF) perquè gestioni quatre centres de distribució al sud de Gaza. Centenars de civils de Gaza han estat assassinats a trets en passar prop de les posicions de les IDF anant cap als centres de distribució de la GHF, custodiats per mercenaris nord-americans.
Molts països àrabs i europeus, als quals s’afegí dilluns el Canadà, han lliurat aliments per via aèria a Gaza. Jordània, que també hi ha enviat ajuda per carretera, condemnà dilluns “l’obstrucció deliberada” dels combois pels colons israelians a Cisjordània.
“No és la primera vegada que hi ha violacions d’aquesta mena”, declarà el portaveu del govern jordà, Mohàmmad al-Momani, a l’agència oficial de notícies del país. Més enllà dels atacs perpetrats pels colons, afegí, Israel ha imposat restriccions estrictes a la xifra de camions que poden entrar diàriament a Gaza, com també inspeccions frontereres caòtiques i nous aranzels duaners.
Rubin i Soroka informen de Tel-Aviv estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
