05.08.2025 - 21:40
The Washington Post · Claire Parker, Miriam Berger i Siham Shamalakh
Jerusalem. Iàsser Abu Shabab sovinteja els mitjans de comunicació israelians i les xarxes socials palestines.
L’home es descriu a si mateix com un humanitari i un alliberador. Els treballadors de les organitzacions humanitàries internacionals que operen a Gaza, en canvi, l’assenyalen com un dels responsables del saqueig sistemàtic de l’ajuda que entrà a l’enclavament a tardor passada.
Alguns habitants de Gaza –incloent-hi analistes polítics i membres de la seva tribu– l’acusen d’alinear-se amb l’exèrcit israelià. “Iàsser Abu Shabab no ens representa. Només es representa a si mateix”, diu Adel al-Tarabin, líder de la tribu beduïna Tarabin a què pertany Abu Shabab, que titlla de saquejador i de bandit.
Els mitjans de comunicació israelians, tanmateix, no han dubtat a presentar Abu Shabab com l’alternativa més factible a l’autoritat d’Hamàs a l’enclavament. Aquests darrers mesos, s’ha convertit en la cara visible de la iniciativa israeliana per a apoderar els clans palestins, afeblir l’autoritat d’Hamàs i simultàniament –segons els crítics– sembrar la discòrdia entre la societat palestina.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, afirmà a principi de juny que Israel havia començat a armar els clans de l’enclavament –en essència, famílies extenses que tenen una certa influència política i social– perquè fessin de contrapès a Hamàs. “Donem suport als clans de Gaza que s’oposen a Hamàs”, assegurà Netanyahu en un vídeo publicat al seu compte de X. “Què hi ha de dolent en això? És una cosa bona. Salva la vida dels soldats [de les Forces de Defensa d’Israel].” Netanyahu no esmentà Abu Shabab, ni tampoc la seva milícia.
En una entrevista el mes passat a The Washington Post, Abu Shabab negà que Israel li donés suport o li proporcionés armament. “Tot això són calúmnies difoses per Hamàs a les xarxes socials i els seus canals de televisió terroristes perquè la gent ens tingui por –va dir–. Volen que la gent cregui que som agents d’una potència externa. Al contrari: som els propietaris de la terra; som els propietaris d’aquestes zones. Som la presència palestina.”
La base que el capatàs afirma haver establert al sud-est de Gaza, tanmateix, es troba en una zona controlada per les Forces de Defensa d’Israel (FSI). Aquests darrers mesos, les forces israelianes s’han abstingut d’intervenir cada volta que Abu Shabab i els seus homes, armats amb AK-47, han aturat vehicles de l’ONU i de la Creu Roja en punts de control improvisats, segons alguns treballadors humanitaris a Gaza.
El grup d’Abu Shabab és un dels que branden obertament les armes i desafien l’autoritat d’Hamàs a l’enclavament, de manera que s’aprofiten del buit de poder deixat pels atacs d’Israel contra Hamàs i les institucions de Gaza.
Les Forces de Defensa d’Israel i l’oficina del primer ministre israelià no han respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.
Segons els analistes i historiadors, el suport als clans és una estratègia molt comuna en el modus operandi d’Israel a Gaza. Sovint ha proporcionat armes, diners i suport polític a grups locals amb l’objectiu de dividir els palestins i menystenir les seves aspiracions nacionals.
“És l’estratègia de govern colonial més antiga que hi ha”, explica que Rashid Khalidi, professor emèrit d’estudis àrabs moderns a la Universitat de Colúmbia, que assegura que Israel l’ha copiada de les autoritats imperials britàniques. Explica que el suport israelià als clans ha aconseguit de “sembrar el caos total” a Gaza, cosa que podria complicar la campanya per a situar l’Autoritat Palestina com a nova autoritat de govern a Gaza. En relació amb això, Khalidi diu que Israel vol “un estat de caos” a Gaza. “Si els palestins uneixen esforços, hi hauran de negociar o tractar”, diu.
Netanyahu començà a exposar públicament la idea d’apoderar els clans palestins perquè substituïssin Hamàs l’any passat, i va atribuir la idea a les Forces de Defensa d’Israel.
El suport d’Israel a Abu Shabab i més rivals d’Hamàs a Gaza recorda la campanya per a crear “lligues locals” a Cisjordània als anys setanta i començament dels vuitanta, una campanya que els analistes asseguren que perseguia l’objectiu de menystenir l’autoritat l’Organització per a l’Alliberament de Palestina. En aquella campanya, Israel concedí diners, privilegis administratius i el dret de dur armes a representants seleccionats de clans locals d’arreu Cisjordània, en un intent d’establir feus sota el control d’Israel i menystenir la perspectiva d’un estat palestí.
Aquella campanya fracassà; fins ara, els intents d’apoderar els clans de Gaza han tingut poca acceptació entre la població palestina.
En el punt de mira d’Hamàs
Abu Shabab, de trenta-cinc anys, procedeix d’una gran tribu beduïna que s’estén pel sud de Gaza, el desert del Negev, a Israel, i el nord de la regió del Sinaí, a Egipte.
Analistes israelians i palestins afirmen que, abans de l’esclat del conflicte, Abu Shabab havia estat involucrat en el contraban de drogues i armes a Gaza, i que alguns dels seus socis havien fet negocis amb la branca d’Estat Islàmic al Sinaí.
La tardor de l’any passat, Abu Shabab es donà a conèixer a Gaza com a capatàs del grup criminal responsable del saqueig de camions d’ajuda humanitària que entraven a l’enclavament, segons que informà The Washington Post aleshores. En aquell moment, Abu Shabab assegurà que el saqueig havia estat fruit de la desesperació, i negà que els seus homes haguessin atacat els conductors dels combois.
Abu Shabab es convertí en objectiu d’Hamàs tan bon punt aparegué en escena a Gaza. A final de la tardor, membres d’una nova força vinculada a Hamàs en començaren a atacar els familiars i associats, segons que han explicat treballadors humanitaris, personal mèdic i els responsables de la unitat mateixa. Al desembre, el grup assassinà el seu germà, segons que explica un treballador del dipòsit de cadàvers de l’Hospital Europeu de Gaza, on en traslladaren el cos.
Al gener, quan entrà en vigor un alto-el-foc de dos mesos, les forces de seguretat d’Hamàs atacaren gairebé dues dotzenes de membres del grup d’Abu Shabab en una onada de represàlies, segons testimonis dels atacs.
Abu Shabab i els seus homes desaparegueren del mapa fins a final de maig, quan Israel reprengué els atacs. El grup d’Abu Shabab es rebatejà amb el nom de “Forces Populars”, i els seus integrants començaren a presentar-se com a soldats en la lluita d’alliberament de Gaza del domini islamista d’Hamàs.
Buit de poder
Els clans han exercit un paper important en la societat palestina durant dècades. A Gaza, es divideixen entre famílies extenses, més conegudes com a hamulas, i tribus beduïnes. Azmi Keshawi, expert en Gaza de l’International Crisis Group, un laboratori d’idees amb seu a Washington, explica que Hamàs sotmeté aquests clans tan bon punt prengué el control de Gaza, l’any 2007.
D’ençà que començà la guerra, Israel ha atacat repetidament la policia i les forces de seguretat d’Hamàs, fins ara responsables de mantenir a ratlla la resta de grups. El col·lapse de l’ordre públic a l’enclavament ha anat acompanyat del desplaçament repetit de civils per part d’Israel, restriccions a l’entrada d’ajuda humanitària i atacs a les institucions de govern.
“El resultat és, en essència, l’ensorrament de la societat”, diu Muhàmmad Shehada, investigador visitant del Consell Europeu de Relacions Exteriors.
Alguns altres clans de Khan Younis i de Deir al-Balah també han aprofitat aquest buit de poder, han emprat armes en públic i s’han enfrontat a forces afiliades a Hamàs, segons que expliquen analistes, treballadors humanitaris i membres dels grups armats a The Washington Post.
Com a home assenyalat per Hamàs, tanmateix, Abu Shabab no pot aventurar-se més enllà del seu territori sense por de ser empresonat o assassinat per Hamàs o forces afins. Hamàs, de fet, ha emès ordres de crida i cerca contra Abu Shabab i els seus companys. Shabab, tanmateix, ha provat de llevar-hi importància, tot dient: “No reconeixem els terroristes ni en reconeixem la legitimitat.”
Paral·lelismes incòmodes
Alguns ex-membres de les forces de seguretat israelianes han advertit que els clans de Gaza no poden substituir l’Autoritat Palestina, considerada per la majoria dels països occidentals i àrabs com l’única alternativa viable a Hamàs a l’enclavament.
El suport d’Israel a les milícies tribals implica riscs importants, com ara la possibilitat que el govern israelià acabi perdent-ne el control. Ho explica així Michael Milshtein, ex-assessor d’afers palestins de l’exèrcit israelià. Milshtein veu paral·lelismes entre l’aliança actual d’Israel i els clans de Gaza i l’aliança entre els Estats Units i els rebels que combateren el règim pro-soviètic a l’Afganistan als anys vuitanta, que acabaren constituint-se en els talibans.
“Una volta acabà la guerra [de l’Afganistan], els talibans van començar a atacar els nord-americans amb armes nord-americanes –diu Milshtein–. És molt probable que ací, a Gaza, acabi passant exactament això mateix.”
Siham Shamalakh i Heba Farouk Mahfouz del Caire estant; Alon Rom i Lior Soroka, de Tel-Aviv estant; Hazem Balousha, de Toronto estant; i Evan Hill, de Nova York estant, han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
