10.12.2025 - 19:09
|
Actualització: 10.12.2025 - 19:23
La crisi interna d’Eurovisió no s’atura. Islàndia ha anunciat avui que tampoc no participarà en l’edició del 2026 a Viena, i així ha esdevingut el cinquè estat que es retira del festival arran de la decisió de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) de mantenir Israel com a participant. Amb aquesta baixa, Espanya, Irlanda, els Països Baixos, Eslovènia i Islàndia formen ja el bloc de televisions públiques que boicoten el certamen per les vulneracions de drets humans a Gaza i les acusacions d’ingerència política israeliana en edicions recents.
Espanya, Irlanda, Eslovènia i els Països Baixos es retiren d’Eurovisió per la participació d’Israel
La radiotelevisió pública islandesa, RÚV, ha fet pública la decisió després d’una reunió del consell d’administració. En un comunicat molt contundent, la direcció assegura que, després de la decisió de la UER de permetre la participació d’Israel, “no hi haurà ni alegria ni pau” si el país continua vinculat al festival. RÚV recorda que feia mesos que reclamava l’exclusió d’Israel, al·legant precedents com la suspensió de Rússia el 2022. També explica que havia recollit el malestar creixent d’artistes, entitats culturals i espectadors, que veien impossible participar en un certamen marcat per l’ofensiva militar a Gaza i la mort de centenars de periodistes.
La direcció insisteix que el conflicte “ja ha fet malbé la reputació del festival i de la UER” i que la retirada és necessària fins que hi hagi una solució consensuada.
La decisió islandesa arriba sis dies després de les de RTVE (estat espanyol), AVROTROS (Països Baixos), RTÉ (Irlanda) i RTV SLO (Eslovènia), que van abandonar el festival immediatament després que la UER descartés de votar explícitament la continuïtat d’Israel.
Els països tenen fins al 15 de desembre per comunicar oficialment si participaran en l’edició del 2026. La llista definitiva es coneixerà abans de Nadal. L’edició del 2026, que havia de ser la celebració dels setanta anys, arriba marcada per les acusacions de politització, la desconfiança en el sistema de vot i una fractura oberta dins de la UER que no sembla que es pugui tancar aviat.
