28.07.2025 - 21:40
The Washington Post · Yeganeh Torbati
El líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, ha expressat sovint el seu menyspreu pel passat pre-islàmic del país, governat per la dinastia Pahlavi fins l’any 1979, i l’ha qualificat de “època de miratges” marcada per la corrupció i la dictadura.
Per això, precisament, ha sorprès tant el canvi de discurs que Khamenei ha entonat d’ençà de l’ofensiva israeliana contra el país, el mes passat. Aquestes darreres setmanes, el líder suprem ha elogiat repetidament i oberta “la civilització antiga” del país, i s’ha vantat que l’Iran tenia una “riquesa cultural i civilitzatòria” molt més gran que no pas els Estats Units.
Tot posant l’accent en la identitat cultural de l’Iran, i no pas en la religiosa, Khamenei ha provat de mobilitzar una ciutadania que no tan sols ha quedat altament commocionada pels dotze dies de bombardament israelians, sinó que també fa temps que arrossega una frustració considerable amb els clergues que governen la República Islàmica i, de manera més àmplia, amb la ideologia religiosa segons la qual es regeix la governança l’Iran. Les declaracions de Khamenei han estat seguides de molt a prop per milers de buròcrates i clergues encarregats de fer complir la llei i dirigir les activitats de l’estat.
La reivindicació del llegat historicocultural mil·lenari de l’Iran amb finalitats nacionalistes no ha estat una estratègia puntual. Una tanca publicitària instal·lada fa poc a Teheran elogia un antic rei persa; una altra mostra la figura mítica d’Araix l’arquer acompanyat d’un estol de míssils. Una tercera tanca a la ciutat de Shiraz, que mostra una adaptació d’un gravat rupestre trobat prop de les ruïnes de l’antiga ciutat de Persèpolis, representa el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en el rol de l’emperador romà Valerià. La imatge el mostra agenollat davant els perses victoriosos, l’imperi dels quals és anterior a l’arribada de l’islam al país, al segle VII.
A l’hora de crear adhesió al règim, la República Islàmica sempre ha tendit a prioritzar la legitimitat religiosa al patriotisme o el nacionalisme. Però en una cerimònia religiosa a començament d’aquest mes, Khamenei demanà a un artista que cantés una versió d’un himne secular iranià, una tria especialment inusual per a un esdeveniment d’aquesta mena.
“És admetre que la ideologia de la revolució islàmica ha fracassat”, diu Ali Ansari, historiador de la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia. El govern iranià, explica, ha recorregut a referents nacionalistes anteriorment, “però mai a aquesta escala, mai amb aquesta intensitat i mai quan s’ha trobat en una situació així de complicada”.
Aquests darrers anys, la posició de l’Iran a la regió s’ha deteriorat considerablement a causa dels revessos estratègics soferts per aliats clau, com ara l’Hesbol·là i Hamàs. De portes endins, gran part de la població experimenta en carn pròpia les penúries econòmiques del país, governat per un règim que molts iranians consideren corrupte i repressiu.
Hosein Ghazian, sociòleg i enquestador que treballà a l’Iran i ara resideix als Estats Units, explica que no és estrany que, per guanyar-se el suport dels ciutadans, el règim presenti la seva lluita contra Israel i els Estats Units en termes obertament nacionalistes. El govern iranià, explica, està disposat a adaptar la seva ideologia a allò que la situació demani: fins i tot, si cal, a costa de deixar la religió en un segon pla.
“El govern ofereix un producte nou –aquesta barreja de nacionalisme, estatisme i islamisme– perquè sap que hi haurà gent disposat a comprar-lo. És una decisió racional i deliberada, l’objectiu últim de la qual és mantenir-se al poder”, diu Ghazian.
Però l’estratègia xoca amb la ideologia tradicional de la república islàmica, que durant dècades ha provat de trencar amb el passat monàrquic de l’Iran per modelar una nova societat d’acord amb la seva visió específica de l’islam. L’any 2023, un sondatge confidencial dut a terme pel govern i publicat posteriorment per la divisió persa de la BBC, mostrà que la gran majoria dels enquestats eren partidaris de separar la religió de la política.
L’ús d’elements extrets de la història pre-islàmica de l’Iran no és del tot nou a la República Islàmica. El president populista Mahmud Ahmadinejad, per exemple, solia fer referència a l’emperador persa Cir el Gran. I, per molt que el discurs de Khamenei hagi canviat aquestes darreres setmanes, el règim roman lluny de propugnar una visió veritablement secular de la identitat nacional iraniana.
En aquest sentit, el recurs al nacionalisme arriba en un moment en què els alts funcionaris del règim han elogiat la “cohesió nacional” i la “unitat” que els atacs nord-americans i israelians del mes passat han desencadenat al país.
Les manifestacions populars de descontentament amb el règim foren molt escasses durant l’ofensiva i les setmanes posteriors; els atacs també fomentaren el suport mutu entre els iranians a peu de carrer. Tanmateix, atesa la manca de sondatges d’opinió independents al país, es fa difícil saber si els atacs realment han fet augmentar el suport popular al règim, tal com asseguren els representants.
Alguns dissidents, per la seva banda, han criticat el règim per apel·lar al nacionalisme mentre continua reprimint els ciutadans. El director de cinema iranià Jafar Panahi, que fou empresonat en el passat per haver criticat el govern, publicà aquesta setmana a Instagram un àudio i unes imatges que assegurava que mostraven presoners polítics cantant una cançó patriòtica. Panahi també ha condemnat públicament l’onada d’execucions més recent del règim.
“Aquesta acció no és tan sols una reacció contra la màquina de mort de la República Islàmica a les presons, sinó també un cop directe i contundent contra un govern que vol reescriure la història i eradicar la identitat de la nació per mitjà de la violència”, escrigué Panahi sobre les imatges dels presos cantant.
Mohammad Javad Zarif, que fa poc renuncià al càrrec de vice-president enmig de les pressions dels sectors de la línia més dura del règim, digué en una entrevista publicada aquest mes que la identitat nacional iraniana anava lligada tant a les arrels pre-islàmiques com a la fe xiïta hegemònica al país, i instà els iranians a mostrar respecte tant per l’una com per l’altra. “És aquesta identitat, que dóna força a l’Iran”, declarà.
L’ex-vice-president també constatà un augment de la tensió entre els ciutadans i el govern. “Nosaltres, els funcionaris del govern… no hem fet gaire servei [al poble]”, digué. I afegí: “El poble mereix molt més que això.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
