Bloomberg · Lisa Beyer i Marissa Newman

Aquests darrers anys, l’Iran ha optat pels míssils i els drons per reconstituir la seva força aèria, molt afeblida després d’anys de sancions occidentals. De resultes d’això, ha acumulat l’arsenal de míssils més gran del Llevant, segons la intel·ligència nord-americana.

Neutralitzar l’arsenal iranià és un dels grans objectius estratègics dels Estats Units i Israel, que han atacat unes quantes instal·lacions de drons i míssils iranians durant la campanya militar d’aquests darrers dies.

No obstant això, l’arsenal iranià està molt dispers; per a acabar-ho d’adobar, els projectils sovint s’emmagatzemen en llocs secrets o es traslladen d’un punt a un altre regularment. Tot plegat dificulta molt l’objectiu de destruir l’arsenal iranià, amb què Teheran ha atacat aquests dies les forces nord-americanes desplegades al Llevant, i també molts dels països de la regió. La majoria dels projectils iranians han estat interceptats, però alguns han fet diana, sovint amb conseqüències letals.

Un arsenal d’abast regional

L’Iran ha treballat aquests darrers anys per a ampliar l’abast i la potència dels seus drons i míssils, els més avançats dels quals poden arribar fins al sud-est d’Europa. Una hipotètica arma nuclear iraniana augmentaria dràsticament el poder destructiu d’aquest arsenal.

L’Iran ha exportat els seus míssils i drons –com també els coneixements tècnics per a fabricar-ne– als seus aliats a la regió, incloent-hi l’Hesbol·là al Líban i els rebels hutis al Iemen, que han recorregut a aquestes armes per atacar Israel i assaltar vaixells a la mar Roja. El 2019, Els hutis es van fer responsables d’un atac contra una refineria de petroli saudita que Riad, de primer, havia atribuït a l’Iran.

Els iranians ja han emprat els míssils i drons en atacs contra objectius nord-americans i israelians en conflictes anteriors, com ara en la represàlia per l’assassinat del general Qasem Soleimani a mans dels Estats Units, l’any 2020; durant les hostilitats amb Israel de l’abril i l’octubre del 2024; i durant l’anomenada guerra dels Dotze Dies, el juny de l’any passat. L’exèrcit israelià, per una altra banda, afirma haver destruït un terç dels llançamíssils iranians aquests darrers dies de conflicte.

Els drons Shahed iranians, de cost baix, també han tingut una funció clau en la guerra d’Ucraïna. Rússia importà els aparells en massa durant els primers mesos de conflicte, i d’aleshores ençà n’ha anat produint a gran escala.

El Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS), un laboratori d’idees de Washington, calcula que el març de l’any passat Rússia emprava un miler de Shahed cada setmana al front ucraïnès.

Quants míssils i drons té l’Iran?

Israel estima que, al començament del conflicte actual, l’Iran tenia uns 2.500 míssils balístics. L’exèrcit n’ha llançat centenars contra països veïns aquests darrers dies i Israel diu que ja n’ha destruïts centenars.

La magnitud exacta de l’arsenal de drons de l’Iran fa de més mal calcular, però hom creu que té molts més drons que no pas míssils. Rússia, per exemple, és capaç de produir centenars de Shahed el dia, segons una anàlisi de Bloomberg Economics.

Quins míssils té l’Iran?

Els míssils balístics, propulsats per coets i capaços d’arribar a objectius predeterminats, són la columna vertebral de l’arsenal iranià. Hom creu que l’Iran té prop de mitja dotzena de variants de míssils balístics, d’abast curt i mitjà. També té míssils de creuer, capaços de maniobrar durant el vol.

Quins drons té l’Iran?

El programa de drons militars iranià en produeix una gran varietat. L’Iran afirma que la darrera versió dels Shahed, el Shahed-14, té una autonomia d’uns 4.000 quilòmetres i pot transportar municions fins a 500 quilograms. Molts dels drons iranians s’anomenen informalment “kamikazes” perquè no són dissenyats per a sobreviure a la missió. Segons el CSIS, fabricar un dron iranià pot costar entre 20.000 i 50.000 dòlars.

Quines són les defenses contra els míssils i drons de l’Iran?

Els països del Llevant que l’Iran ha atacat fins ara –Israel, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Bahrain, Kuwait, Catar, Jordània, l’Irac i Oman– tenen sistemes de defensa aèria dissenyats per detectar i interceptar amenaces aèries imminents, incloent-hi drons. Els vaixells de l’armada nord-americana desplegats a la regió tenen interceptors de míssils; a terra, les forces dels EUA han desplegat bateries antimíssils Patriot i THAAD en punts de la regió.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb