La desclassificació de documents sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981 ha tret a la llum centenars de papers procedents d’organismes de l’estat espanyol que fins ara restaven ocults. Inclouen informes de la policia i de la Guàrdia Civil, documentació del procés judicial, notes dels serveis secrets i expedients sobre la repercussió internacional dels fets.

Entre el material, hi ha transcripcions de converses telefòniques, informes interns sobre l’ambient a les casernes i notes que reconstrueixen parcialment l’assalt al congrés espanyol. També hi ha informació sobre el desenvolupament del consell de guerra i sobre el debat intern dins l’exèrcit arran de les sentències contra els colpistes. Tanmateix, malgrat el volum dels papers desclassificats, alguns interrogants resten oberts, perquè gairebé no aporten detalls sobre la preparació de la conspiració ni sobre la presa de decisions durant les hores decisives del 23 i el 24 de febrer.

Les comunicacions de la nit del cop

Un dels buits més importants és l’absència quasi total de documentació procedent de la casa reial espanyola. En la desclassificació no hi apareixen agendes, notes internes ni ordres relacionades amb la gestió de la crisi al palau de la Zarzuela ni tampoc registres de les comunicacions internes de l’equip del monarca.

Tampoc no hi ha converses prèvies amb militars o responsables polítics els dies abans del cop. De fa dècades, aquesta és una de les peces que molts investigadors consideren fonamentals per a entendre completament què va passar, perquè permetria d’aclarir el paper d’aquesta institució durant les hores de màxima tensió. Malgrat que hi ha algunes transcripcions de converses telefòniques –com les de la casa de l’ex-tinent coronel Antonio Tejero amb membres de la seva família–, manquen les comunicacions completes durant la tarda i la nit del 23 de febrer, com ara les que hi va haver de l’interior del congrés espanyol o les del monarca espanyol amb les capitanies generals.

Una de les converses cabdals per a saber el paper de totes les parts és la de Juan Carlos amb l’ex-tinent general Jaime Milans del Bosch poc després de la una de la matinada, just després del missatge televisat. Finalment, a les sis del matí del dia 24, Milans del Bosch va emetre un comunicat en què afirmava que la seva intenció era servir Espanya i la llei “sota el comandament suprem del rei”.

Una de les principals expectatives sobre els documents desclassificats era poder llegir justament les transcripcions del gran volum de trucades que es van fer aquella nit. Historiadors i investigadors fa anys que assenyalen la importància d’aquestes converses: les que hi hagué entre les capitanies generals, l’estat major de l’exèrcit, la Moncloa i la Zarzuela, a més de les ordres i instruccions que es van transmetre entre comandaments militars. I en molts casos sembla que aquestes comunicacions van ser enregistrades o documentades d’alguna manera.

Tot i que no es pot saber del tot per què mai s’ha donat una llista sobre què es va classificar com a secret, sí que se sap que el telèfon del congrés era punxat, i entre altres, hi hauria les converses entre els colpistes de València i els del congrés; també se sap que hi va haver trucades durant la tarda, però no en consta cap. Tenir-les serviria per a reconstruir amb més precisió què sabien i què van decidir els responsables polítics i militars mentre el congrés espanyol era ocupat.

Les implicacions del monarca

La documentació desclassificada inclou una nota interna del CESID, antecessor del CNI, datada el 5 de febrer de 1982, sobre possibles reunions de Juan Carlos I amb militars implicats en l’intent de cop d’estat abans del judici. Segons aquest document, hi havia fonts fiables que el monarca s’havia entrevistat confidencialment amb el tinent general Milans del Bosch, revoltat a València. L’objectiu de les reunions, segons el document, era que “la corona no surti lesionada del procés” i que, “en tot cas, els intents en aquest sentit no provinguin dels principals processats, de reconeguda vocació monàrquica”.

El document explica que una persona molt important de la casa reial es va entrevistar amb el general Alfonso Armada per parlar de qüestions relatives al judici. Es va voler fer el mateix gest amb el general Jaime Milans del Bosch, però sembla que va exigir que fos directament amb el rei, sense intermediaris. Segons aquesta informació, finalment el rei espanyol s’hi va entrevistar amb l’objectiu de garantir que la corona espanyola no sortís perjudicada en el judici i que els principals acusats no fessin declaracions que la comprometessin. Els autors de la nota remarquen que no és pas cap rumor popular, sinó opinions provinents de sectors reduïts però considerats solvents, incloent-hi militars. I això indica que hi havia alguna mena d’implicació de Juan Carlos de Borbó.

En aquesta línia, Tejero va dir a la seva família que tots els capitans generals, Milans del Bosch, Alfonso Armada i fins i tot Juan Carlos I eren “al darrere” del cop d’estat. Ho van explicar l’esposa i la filla del coronel colpista, Carmen Díez i Elvira Tejero, en converses telefòniques interceptades per la Guàrdia Civil aquell dia i desclassificades ara. En una d’aquestes trucades, que no sabien que s’enregistraven, la filla d’Antonio Tejero lamenta que al seu pare “l’han deixat enrere” i que solament li ha donat suport Milans del Bosch. “Ni Armada, ni el rei, ni res: tothom hi era al darrere”, afirma. En un altre fragment afirma: “El rei era al darrere. Ell era al darrere, i tot l’exèrcit, tot. Les cinc capitanies d’Espanya.” En una altra conversa explica que el pla era que Milans del Bosch assumís la presidència del govern espanyol. De fet, un militar que va entrar al congrés assegura que Tejero va dir: “Estic complint ordres del rei i del tinent general Milans.”

En aquesta línia, els documents ofereixen una descripció breu diària del procés judicial, però no hi ha pas les declaracions completes. Durant el judici es va citar Juan Carlos I unes quantes vegades i alguns militars van afirmar que creien actuar sota la seva autoritat o amb el seu coneixement. També hi ha referències a una reunió el gener del 1981 en un pis del carrer del General Cabrera, de Madrid, en què es va afirmar que la reina Sofia de Grècia era partidària d’un govern militar. En aquella reunió, segons els documents, Milans del Bosch va voler limitar la presència a tinents generals per protegir “opinions expressades pels reis que no havien de ser sabudes”.

En canvi, sí que hi ha un document que atribueix els rumors sobre la implicació del monarca a una suposada campanya de l’extrema dreta per desacreditar-lo. L’informe, sense signatura que n’identifiqui la procedència, recull exemples d’aquestes afirmacions, com ara que el rei tenia “un avió preparat per fugir d’Espanya” o que havia enviat els seus fills a Anglaterra abans del cop d’estat.

Documentació dels serveis secrets

La documentació del CESID inclosa en el conjunt desclassificat aporta informació sobre investigacions posteriors, sobre l’ambient a les casernes i sobre el desenvolupament del judici. Però hi ha pocs documents sobre què sabien els serveis d’intel·ligència abans del 23-F.

Investigadors diversos diuen que hi ha d’haver informes previs sobre els moviments dels conspiradors, seguiments de reunions entre militars o anàlisis internes sobre la possibilitat d’un cop d’estat. També s’ha assenyalat sovint la possible existència de documents sobre les variants de cop que es van discutir suposadament en alguns cercles militars, inclosa l’anomenada operació Armada. Aquesta mena de material no apareix de manera clara entre els papers publicats.

El paper d’alguns altres protagonistes militars

La documentació publicada gira sobretot entorn dels principals condemnats, com ara Antonio Tejero o Jaime Milans del Bosch. En canvi, hi ha menys informació detallada sobre alguns altres comandaments militars, sobre la posició real de les capitanies generals i sobre els possibles contactes polítics d’aquells dies.

De fet, gairebé no hi ha informació sobre quina mena de govern es volia constituir aquella nit, quins partits en tenien coneixement o hi estaven implicats. En investigacions i en el judici mateix s’hi incloïen ministres procedents de partits, tècnics independents i alguns perfils vinculats a l’estat o a l’exèrcit, que havia de ser un govern de “unitat nacional”. No es tractava simplement d’abolir les institucions, sinó de substituir el govern democràtic per un executiu imposat sota pressió militar. Però, sobre aquesta operació, gairebé no n’hi ha cap esment.

Registres operatius i material tècnic

Tampoc no hi ha registres complets de les comunicacions per ràdio dels militars ni documentació tècnica detallada sobre el dispositiu de seguretat de l’estat durant aquelles hores. Alhora, els registres interns del congrés espanyol o d’uns altres centres de comandament hi apareixen de manera parcial.

Aquesta classe de material ajudaria a reconstruir cronològicament amb molta més precisió com es van prendre les decisions i com es van gestar els moviments durant el cop. Se sap que es van investigar centenars de persones, entre militars i civils, i aquesta informació no consta.

Finalment, la desclassificació inclou poca documentació interna dels partits polítics i del govern sobre les deliberacions prèvies a la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo i sobre la situació política immediatament anterior al cop. Els investigadors tenen coll avall que pot haver-hi notes internes, informes de seguiment de la situació militar o advertiments sobre el clima de tensió d’aquells mesos.

En conjunt, el material publicat serveix per a aprofundir la investigació judicial, la resposta institucional i el clima militar posterior al cop, però molts historiadors coincideixen a dir que el nucli de les decisions preses durant el 23-F –les comunicacions militars, els informes previs d’intel·ligència i els arxius més sensibles de les institucions de l’estat– continua sense aparèixer completament. De fet, la web oficial de la Moncloa ja alerta: “Si disposeu d’indicis sobre l’existència de material classificat relatiu al 23-F que no figuri en aquesta relació, podreu sol·licitar-ho pel procediment d’accés a la informació pública al Portal de Transparència.” Però el fet és que s’ha de tenir coneixement d’un document no publicat per a poder-lo demanar. Comptat i debatut, quaranta-cinc anys després, el cop d’estat del 23 de febrer continua deixant interrogants importants oberts.