La iniciativa d’extorquir la BPA per obtenir dades dels Pujol va ser del comissari Pedro Esteban, segons un inspector

Avui ha declarat el darrer policia espanyol vinculat a l’operació Catalunya que encara havia de declarar al judici del cas Pujol: l’inspector Celestino Barroso, que l’any 2014 era l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra. En exercici del càrrec, Barroso va anar a veure l’amo de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, per enviar-li un missatge: l’entitat, igual que la seva filial espanyola, el Banc de Madrid, corrien perill de mort si no col·laboraven amb l’estat espanyol. Cierco se’l va treure de sobre i el va derivar al conseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, que el va enregistrar. “Li porto un missatge de Madrid…”, li va dir Barroso.

Els detalls del missatge, segons que va relatar ahir Miquel i avui Cierco, tots dos testimonis en el judici, el va acabar transmetent Marcelino Martín Blas, que aleshores era cap d’Afers Interns de la policia espanyola, un càrrec amb molt de poder, en una reunió amb Miquel a l’Hotel Villa Magna de Madrid. Era molt clar: o bé els donaven informació sobre comptes bancaris de la família Pujol Ferrusola, el president Artur Mas i Oriol Junqueras, o el banc se n’aniria en orris. Al cap d’uns quants dies, va aparèixer a El Mundo la informació bancària sobre els Pujol. La BPA i el Banc de Madrid van ser intervinguts i, en efecte, se’n van anar en orris. Cierco i Miquel neguen que fossin ells qui van trencar el secret bancari. 

Aquell xantatge, pel qual encara hi ha un procés obert a Andorra –on hi ha encausats l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i l’ex-ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, entre més– embruteix el cas Pujol des dels fonaments. Tanmateix, en públic, tots els policies espanyols que han declarat fins ara eviten d’atribuir-se’n la iniciativa. Avui Barroso ha dit que qui li va fer l’encàrrec va ser Pedro Esteban, en aquell moment comissari de la Brigada Provincial d’Informació de la policia espanyola a Barcelona.

Esteban va estar implicat en l’operació d’assetjament contra trenta-tres jutges catalans, de qui es van publicar les fotografies al diari La Razón el març del 2014, després d’haver signat un manifest en favor del dret de decidir. La causa havia estat arxivada el 2016, però l’Audiència de Madrid va ordenar de reobrir-la el mes passat arran de la difusió d’uns àudios al digital El Món que poden demostrar la implicació de l’anomenada “policia patriòtica” espanyola en la filtració de fotos de carnet d’identitat i dades dels magistrats al diari espanyol.

A l’enregistrament hi apareixien, a més de Barroso i de Martín Blas, Eugenio Pino, aleshores director adjunt operatiu de la policia espanyola, i el comissari jubilat José Manuel Villarejo. A la reunió, a més de defensar la investigació dels magistrats, hi expliquen que es van esborrar els registres de les consultes dels bancs de dades policíacs per no deixar-ne rastre i detallen com s’havia d’explicar la investigació. L’accés al banc de dades del DNI es va fer els dies 13 i 14 de febrer de 2014, quan tres policies identificats van extreure’n les fotografies, les van lliurar a un superior i es van incloure en una nota interna datada el 18 de febrer. El 3 de març, les fotos es van publicar a La Razón i l’endemà es va fer la reunió de caps policíacs per abordar la qüestió.