09.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 10.09.2025 - 09:05
El començament de curs a les Illes comença com va acabar el passat: ben calent i amb una tensió entre els docents i la conselleria com més va més evident. De moment, encara no es pot parlar de normalitat, entenent-la, és clar, com que el curs s’ha encetat sense problemes. De fet, fa anys que és tot al contrari. Avui, 161.201 alumnes (113 més que l’any passat) i 18.779 docents (199 més) han començat les classes. Per cert, 159 aules són barracons, quatre més que no pas l’any passat.
Però, sens dubte, un dels temes més importants és l’atac al català que el govern del PP fa de la mà de Vox. La resposta social ha tornat a deixar en fracàs els intents de la presidenta Marga Prohens i el conseller Antoni Vera –filòleg de formació– d’arraconar la llengua. Per una banda, només dinou centres –tots concertats– s’han adherit al pla de segregació lingüística i s’han beneficiat de les bonificacions econòmiques que els pertoca per fer-ho. Per una altra banda, un 80% de les famílies va triar el català com a primera llengua. Dos cops al govern que demostren tant el compromís de l’escola pública amb la llengua com la voluntat de les famílies de protegir el català.
“L’aposta majoritària de les famílies és pel model lingüístic en català, però sembla que la conselleria encara no ho té clar”, diu Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents, que analitza l’inici de curs en una conversa amb VilaWeb. Diu que es torna a posar en evidència el pla de segregació, però com que el govern insisteix a arraconar la llengua, l’Assemblea de Docents ho continuarà “repetint i repetint”. I diu amb ironia: “D’això, en sabem molt: si hem de fer adaptacions curriculars perquè la conselleria ho entengui, les farem.”
Revés del Suprem
El Tribunal Suprem espanyol també va donar un revés important, en aquest cas als grupuscles espanyolistes que volen imposar el castellà en el sistema educatiu. El jutge va rebutjar fa uns dies que el 25% de l’ensenyament fos obligatòriament en castellà, com demanava PLIS. En la sentència, al·lega que la llei d’educació actual ja compleix l’objectiu que els alumnes aprenguin tant català com castellà. De tota manera, les intencions del govern són canviar la llei educativa. El pacte amb l’extrema dreta estableix que el castellà sigui vehicular als centres. En aquest cas, també es trobarà amb els equips directius en contra de la decisió.
De fet, l’Assemblea de Docents ja ha activat la xarxa d’escoles en català Feim Pinya, que neix per la demanda important d’eines que fan els docents per a poder afrontar la realitat lingüística de molts centres. Vergés explica que, encara que els docents es converteixin en un autèntic model lingüístic i no abandonin la llengua, els alumnes continuen fent servir el castellà com a llengua principal de comunicació entre ells. “Molts docents reclamen aquestes eines per a combatre-ho. Antigament, existia el grup d’immersió lingüística, però Bauzá se’l va carregar i, en vuit anys, el govern d’esquerres no el va recuperar pas”, recorda Vergés, que insisteix que són tots aquests anys de “carència d’eines directes de formació de problemàtiques concretes”. “La teoria és molt bonica, però la realitat a les aules és una altra”, afegeix.
Privatització dels centres
Una de les qüestions principals que l’Assemblea de Docents posa damunt la taula respecte d’aquest curs escolar és la privatització progressiva de l’educació i el desmantellament de l’escola pública. El curs escolar començarà amb gairebé 240 alumnes més a la concertada, mentre que la pública n’ha perdut més de 800. Només a Formentera, recorda, s’han incrementat un 100% les places de la concertada.
A banda que el trasllat d’alumnes cap a la concertada ja implica més segregació, Vergés diu que, si es lleven alumnes de la pública a la concertada, és que tampoc no es fa comptes d’invertir ni un euro a les instal·lacions de la pública: “No tendrem ràtios més baixes, perquè han reduït les quotes de professors. Les ràtios continuen massa inflades. Els problemes històrics persisteixen.”
“Fer feina estèril esgota”
Problemes històrics, com el de les infrastructures o l’excés de burocràcia, també incideixen de ple en els ànims entre el professorat i la qualitat de l’ensenyament. “Estam cansats, molt cansats, de lluitar contra una conselleria que no escolta, contra una burocràcia inútil”, denuncia la portaveu de l’Assemblea de Docents. Apunta que, d’ençà del primer de setembre, tot ha estat paperassa. “Adaptes totes les programacions didàctiques als criteris, i resulta que els criteris ja no importen i que hem d’adaptar-les d’una altra manera. Fer feina estèril esgota físicament i mentalment, i necessitam tenir molt més temps per a rebre la informació de les necessitats completes dels nostres alumnes”, remarca.
Ara bé, això no vol dir que no tenguin piles de sobra per a carregar energia si cal moure’s. “Que no s’equivoquin, que estiguem cansats no vol dir que no estiguem disposats a lluitar fins on calgui”, diu. L’estratègia de l’Assemblea és fer-ho des de la defensa i no pas l’atac. “Hi serem. Sempre estam pendents de com reacciona la conselleria a les demandes. Estam actius i presents. Per desgràcia, l’Assemblea de Docents es va reactivar per quedar-se una temporada, tant de bo no fos necessària”, diu Vergés, que assegura que ja no els espanta res, si no tenen les condicions ideals per a poder fer una feina de qualitat. “Complirem amb la nostra feina i el nostre deure moral, que és defensar la nostra feina”, subratlla la docent.
El caos de les adjudicacions d’interins
També estan esgotats els interins que han esperat per una adjudicació de plaça aquest curs, com ja va passar el curs passat. El coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ho definia dimarts al parlament, tot interpel·lant Prohens, com “un bunyolarro”.
Mentrestant, la presidenta s’ha limitat a dir que hi va haver un problema informàtic que va obligar a repetir el procediment i que s’està invertint en un nou aplicatiu informàtic. “L’esquerra es pensava que l’educació era seva”, va dir també davant tot el ple. Però Apesteguia va fer un cronograma precís de les errades d’enguany en el procés d’adjudicació, sobretot en el procediment urgent d’agost, que Prohens també va defensar durant el plenari.
Es va fer una assignació el primer de setembre a les 17.08, i minuts després es va despenjar. A les 18.14, una altra, que també es va despenjar. A les 18.30, una altra, també despenjada. “Un bunyolarro”, insistia Apesteguia mentre repassava el despropòsit i recordava que en el procés ordinari s’havia fet publicar l’assignació provisional una hora més tard que la definitiva. També es va publicar una llista dues hores abans que no es tanqués el període de reclamacions: “Un despropòsit immens.”
Pantalles i mòbils
Una de les novetats del curs, a més dels currículums que reforcen les hores de matemàtiques i de llengües, és que es regula l’ús de pantalles digitals individuals en tota l’etapa infantil i a primer, segon i tercer de primària. En aquests cursos no se’n podrà fer ús en cap moment. A quart, es limita a una hora diària, i a cinquè i sisè es podrà ampliar únicament amb objectius pedagògics.
També entra en vigor la prohibició dels mòbils a tots els centres educatius, amb algunes excepcions: els alumnes de secundària els podran utilitzar puntualment amb finalitats estrictament didàctiques i sempre que no es puguin utilitzar els dispositius del centre. Això ja s’aplicava a tot l’ensenyament públic, però enguany arriba també al concertat.
Assemblea general
Amb tot aquest panorama, l’Assemblea de Docents té pendent de convocar una assemblea general per a posar damunt la taula la resta de casuístiques dels centres i problemes concrets que presentin els docents per a establir les prioritats d’actuació.
De tota manera, la Xarxa Educativa, formada per una trentena d’entitats i sindicats, ja va dir abans d’acabar el curs que no tenia por de res si s’havia de tornar a mobilitzar amb accions com les que es van fer durant l’època Bauzá en defensa de la llengua i va insistir que les mesures pactades amb Vox eren pitjors que les d’aquell temps. El començament de curs és calent, caldrà veure si l’olla acaba de bullir.
