Què passarà després de la inhabilitació del president Torra pel Suprem?

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna per desobediència i la inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. Dues hores més tarda, el TSJC, òrgan encarregat de fer efectiva la condeman, l’ha executada i l’ha notificada al president. És el primer president inhabilitat en exercici i el tercer represaliat per la justícia espanyola després de la inhabilitació d’Artur Mas –amb la posterior persecució del Tribunal de Comptes– i de l’exili de Carles Puigdemont, també investigat al mateix tribunal. El motiu adduït com a justificació és haver mantingut la pancarta en defensa dels presos polítics al Palau de la Generalitat en període electoral, contravenint una ordre de la Junta Electoral espanyola.

La inhabilitació de Torra, en plena pandèmia i a punt de començar una possible segona onada de contagis aquesta tardor, obre diverses hipòtesis: des de la convocatòria d’eleccions les hores següents a la sentència fins a la investidura d’un candidat alternatiu o un període llarg d’interinatge fins a les eleccions. D’aquestes tres opcions, la darrera és la més factible.

La inhabilitació agafa l’independentisme a contrapeu, incapaç d’acordar una resposta contundent i unitària. L’ANC ha convocat concentracions davant els ajuntaments,  Òmnium Cultural ha fet una convocatòria a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i els CDR del Barcelonès, una concentració als Jardinets de Gràcia. Per una altra banda, els dos partits de govern han negociat com actuaran durant l’interinatge del govern fins a les eleccions.

Les darreres hores de Torra com a president

Amb la sentència comunicada per Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Torra queda cessat. El cessament es publicaria de matinada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE).

Els temps són importants i determinants. En el precedent de l’ex-president Mas, el Suprem va comunicar la decisió el 18 de desembre de 2017. Tanmateix, la sentència té data de 23 de gener de 2018. Cal veure en quin moment el Suprem notifica una condemna al TSJC. La defensa també pot intentar de guanyar temps sol·licitant un aclariment al Suprem.

Mentre no rebi la notificació, encara que els mitjans ja es facin ressò de la sentència del Suprem, Torra podria convocar eleccions al Parlament de Catalunya, però és una hipòtesi poc probable perquè el president mateix va descartar-la amb l’argument que no era adequat de fer-ho enmig de la pandèmia, i va responsabilitzar únicament el Suprem de forçar les eleccions amb la seva inhabilitació.

Petició de mesures cautelaríssimes al Tribunal Constitucional espanyol

Una volta rebuda correctament la notificació de la sentència pel sistema Lexnet –que no sigui coneguda per la premsa ni per cap filtració prèvia–, la defensa del president pot presentar les hores següents un recurs amb una petició de mesures cautelars al Tribunal Constitucional espanyol (TC) per mirar d’aconseguir que el TC deixi la sentència del Suprem en suspens. És una opció que la defensa té damunt la taula perquè pot argumentar-se que es produiria un dany irreparable, però el TC sol concedir-ho només quan es tracta d’evitar l’entrada a presó. L’advocat Gonzalo Boye citava divendres dos precedents clars en ex-càrrecs del PSOE condemnats a inhabilitació que van veure concedides les mesures cautelars mentre el TC estudiava el fons del recurs d’empara.

Per tant, si s’acceptessin les mesures cautelars, Torra continuaria com a president amb plenes facultats mentre el tribunal examinés el recurs. Paral·lelament, la defensa podria presentar un incident de nul·litat al Suprem. Si el TC refusés la concessió de les cautelars –cosa que faria ferma la inhabilitació de Torra– estudiaria després igualment el recurs, el pas previ i necessari perquè la defensa pugui presentar una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

El procés que ha de seguir el parlament

La no-convocatòria d’eleccions i la inhabilitació en ferm del president faria que el vice-president, Pere Aragonès, assumís l’interinatge de les competències de la presidència però no la presidència. Aragonès no podria convocar eleccions ni proposar un nou pressupost al Parlament durant aquest període. La primera decisió seria convocar el govern, que ja estaria en funcions, per a aprovar el decret de substitució de les funcions del president cessat.

A partir de l’aprovació d’aquest decret, el president del Parlament, Roger Torrent, ha d’obrir una ronda de consultes amb els partits en els següents deu dies per a cercar un candidat a la investidura que reuneixi prou suports. Segons l’informe dels serveis jurídics, Torrent té un cert marge de maniobra per a convocar un ple d’investidura encara que hagin passat els deu dies. Si no hi ha cap candidat, el Parlament constatarà que ningú no reuneix cap majoria suficient per a formar govern.

L’única majoria possible és la independentista, però el president Torra va demanar que no es presentés cap candidat per a substituir-lo. Encara que JxCat i ERC es posessin d’acord per a investir un altre candidat i allargar la legislatura fins el desembre del 2021, caldria com a mínim una abstenció de la CUP. Aquesta hipòtesi està pràcticament descartada, atès que tant ERC com la CUP han demanat eleccions aquestes darreres setmanes i que la voluntat de JxCat no és pas de substituir Torra.

Hi hagi ple o no n’hi hagi, si passen dos mesos i no s’investeix cap candidat, el Parlament quedarà dissolt dos mesos després. Aquell dia, les eleccions quedaran convocades automàticament per a cinquanta-quatre dies després. Per tant, l’interinatge durarà quatre mesos, a més del temps que la nova majoria trigui a elegir la nova mesa del Parlament i a formar govern.

Tanmateix, pot haver-hi un ple d’investidura. El candidat de Ciutadans a les pròximes eleccions, Carlos Carrizosa, podria ser el candidat si s’hi avinguessin el PP i el PSC. Seria una investidura fallida perquè els tres partits no tenen pas majoria, i els socialistes difícilment avalarien aquesta operació. Però seria una proposta instrumental amb la qual Ciutadans voldria pressionar Torrent i argumentar que l’independentisme bloca el funcionament de les institucions.