L’informe de l’ONU sobre els abusos a Xinjiang acorrala la Xina

Cal aclarir la qüestió del treball forçós dels detinguts que beneficia grans empreses occidentals

VilaWeb
Manifestació a Amsterdam de refugiats uigurs en protesta per la situació al Xinjiang o el Turquestan Oriental (fotografia: Remko De Waal).
Justine Nolan
04.09.2022 - 21:40
Actualització: 04.09.2022 - 21:54

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El tracte del règim xinès als uigurs i a més grups principalment musulmans a la província de Xinjiang pot ser un crim contra la humanitat, segons un informe molt esperat de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. S’hi qualifiquen de creïbles les denúncies de tortura, que inclouen violacions, violència sexual, discriminacions, detencions en massa, treballs forçosos i vigilància generalitzada.

Molts informes d’aquests darrers cinc anys han documentat abusos contra els drets humans a la província de l’extrem oest. Entre els quals, la detenció arbitrària de 800.000 persones, pel cap baix, xifra que possiblement pot superar el milió. Els ex-detinguts han testificat que van ser obligats a treballar en fàbriques tèxtils per produir béns que són subministrats a empreses estrangeres.

El gener del 2021, el secretari d’estat nord-americà d’aleshores, Mike Pompeo, va dir que creia que el govern xinès cometia un genocidi en un “intent sistemàtic de destruir els uigurs”.

Empreses implicades en el treball forçós

Xinjiang és la regió més gran de la Xina. A més de recursos miners, com ara el carbó, el gas, el liti, el zinc i el plom, produeix prop del 45% del polisilici mundial, component clau dels panells solars fotovoltaics. També produeix la gran majoria del cotó –se sol parlar del 84%– per a la indústria tèxtil i de confecció de la Xina.

Un informe del setembre del 2018 del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial de l’ONU va publicar estimacions del nombre de detinguts a Xinjiang: entre desenes de milers i un milió. El mes següent, el govern xinès va reconèixer finalment l’existència d’allò que va anomenar “centres de formació professional”. Però va dir que eren necessaris per a combatre el terrorisme i l’extremisme.

L’últim informe de l’ONU no deixa cap dubte que hi ha hagut detencions arbitràries a gran escala. Els intents de fer passar els camps per centres de formació professional o de capacitació no són creïbles.

A més de la possibilitat que els productes procedents directament de Xinjiang es fabriquin amb mà d’obra esclava, aquest nou informe de l’ONU també assenyala els “plans de transferència de mà d’obra”, que obliguen els habitants de Xinjiang a treballar en uns altres llocs de la Xina. Això vol dir que els béns produïts en fàbriques de tota la Xina poden ser tacats per l’esclavatge modern.

Un informe del 2020 de l’Institut Australià de Política Estratègica va identificar vuitanta-tres empreses xineses i estrangeres que suposadament es beneficien de l’ús de treballadors uigurs fora de Xinjiang. La llista incloïa Adidas, Amazon, Apple, BMW, Calvin Klein, Dell, Google, H&M, Hisense, Hitachi, Huawei, Lacoste, Mercedes-Benz, Microsoft, Mitsubishi, Nike, Nintendo, Sony, Victoria’s Secret, Volkswagen i Zara.

I ara, què?

L’informe de l’ONU demana al govern xinès que alliberi els qui han estat detinguts arbitràriament i que investigui les denúncies de vulneracions dels drets humans. Però això és com demanar-li a la guineu que tingui cura del galliner. Cal que hi hagi acció i pressió internacional per forçar el canvi.

Aquest informe hauria d’esperonar el Consell de Drets Humans de l’ONU, compost per representants de quaranta-set estats membres, a començar una investigació exhaustiva, segons les obligacions de la Convenció de l’ONU per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi.

També hauria de ser un catalitzador perquè les nacions apliquin més polítiques per a eradicar l’esclavatge modern de les cadenes de subministrament i garanteixin que els béns produïts amb treball forçós –a la Xina i en més llocs– no puguin ser importats.

Una mesura així enviaria un senyal clar a qualsevol empresa que faci negocis amb la Xina –no solament amb Xinjiang– sobre la necessitat de ser prou diligent per a garantir que no es beneficia indirectament dels abusos dels drets humans, incloent-hi les companyies tecnològiques que venen productes de vigilància i seguretat a la Xina.

En qualsevol cas, fins que no hi hagi un accés més ampli i una verificació independent de les condicions de feina a Xinjiang, les empreses han d’assumir que els productes relacionats amb aquesta regió són contaminats per l’esclavatge modern.

 

Justine Nolan és directora de l’Institut Australià de Drets Humans a Sydney. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes