Un informe revela que el primer avís d’incidència a FGV va arribar al 112 a les vuit del matí, però no es van activar mesures

Un nou informe de la FETAP-CGT aporta dades que posen en entredit la gestió de la catastròfica gota freda del 29 d’octubre de 2024. Segons el document, a les vuit del matí el lloc de Comandament de MetroValencia ja havia comunicat al servei d’emergències 112 que, a causa de la pluja i dels danys a la línia, els trens no podien circular entre Alginet i Castelló de la Ribera. Era, d’acord amb el sindicat, la primera incidència de gran rellevància registrada aquella jornada.

L’informe s’ha incorporat al jutjat que investiga la gestió de la riuada, en què hi ha dos càrrecs investigats: l’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el seu ex-número dos, Emilio Argüeso. La causa s’obrí arran de les 230 víctimes mortals i dels danys materials ocasionats pel temporal.

Segons el relat de FETAP-CGT, l’avís de les 7.59 recollia que el tall ferroviari feia impossible la circulació entre Alginet i Castelló, un tram especialment vulnerable per la seva ubicació en una conca d’inundació. El sindicat afirma que aquests fets desmenteixen “que no es tinguera coneixement de la situació” i denuncien que “a les vuit hores ja hi havia incidències tan importants com per a tallar el ferrocarril”.

Retencions, fallades i vies inundades

El document també indica que, a la mateixa hora, MetroValencia va advertir que no es podia activar el servei d’autobusos substitutoris perquè la A-7 era tallada per acumulació d’aigua. Per aquest motiu, la Línia 1 va s’acabava a Alginet. A les onze del matí el tall va esdevenir definitiu, després que les pluges haguessin provocat danys greus a la infrastructura. Les incidències s’acumulaven: fallades de comunicació als enclavaments de Font Almaguer, Alginet, Carlet, l’Alcúdia i Alberic; inundació de vies a Carlet; i problemes en la línia elèctrica.

A les 11.30 es va notificar un altre episodi greu: un vehicle arrossegat al barranc entre l’Alcúdia i Montortal, amb dues persones damunt del sostre demanant auxili. L’avís es va transmetre al 112 i a la policia local. Segons FETAP-CGT, les conseqüències de no haver tingut en compte aquests fet van acabar amb dues morts a l’Alcúdia i quatre més a Algemesí.

Instal·lacions desbordades i evacuacions al vespre

La situació va empitjorar a la vesprada. A les 17.30 es van haver d’evacuar deu viatgers i un maquinista per un problema a la catenària. Poc després, a les 19.05, un conductor va advertir que l’aigua arribava al capdavant del carril a l’estació de Paiporta. A les 19.40, el personal de seguretat privada del complex de València Sud va veure com una gran massa d’aigua s’abatia sobre les instal·lacions. Van haver de fugir cap a l’andana per posar-se arrecerats. Prop d’un centenar de passatgers van quedar atrapats a l’estació fins a l’endemà de matí, i treballadors de diferents serveis també es van haver de refugiar a les parts altes de l’edifici.

A les 20.00, el complex de València Sud ja estava completament inundat. El Lloc de Comandament va haver de ser evacuat i un treballador va patir una fractura oberta de tíbia i peroné a conseqüència d’una caiguda enmig de l’evacuació. Per al sindicat, tots aquests elements demostren que l’administració valenciana disposava de prou informació per a activar mesures preventives decisives. Especialment, diuen, després de les 18.45, quan es va comunicar un increment sobtat del cabal a la rambla del Poio. FETAP-CGT considera que aquella alerta no fou traslladada als municipis afectats ni es van activar els protocols establerts en el Pla Especial d’Inundacions.

Petició de nous testimonis

Arran de les noves dades, l’acusació popular demana més citacions com a testimonis. Reclama que declari el secretari autonòmic d’Infrastructures i Transports, Francisco Javier Sendra; el director gerent de FGV, Alfonso Novo; el cap de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, José Pascual Rubio; i el cap de la Unitat de Serveis al Públic, Francisco José García. Segons el sindicat, tots quatre van ser presents o connectats al Lloc de Comandament durant l’emergència i mantingueren comunicacions rellevants amb càrrecs del Consell.

FETAP-CGT conclou que els fets descrits en l’informe evidencien fallades de coordinació, manca de seguiment de les lleres, deficiències en la comunicació amb els ajuntaments i una aplicació insuficient dels procediments de protecció civil.

Els testimonis dels maquinistes

Uns mesos abans, VilaWeb ja va publicar el relat de dos maquinistes de MetroValencia que van viure el col·lapse des de dins. Les seves experiències aporten una perspectiva humana i operativa que coincideix plenament amb els punts foscos assenyalats pel sindicat. Un dels testimonis més reveladors és el de Josep –nom fictici–, que començava a treballar aquell 29 d’octubre a les 13.30. Al matí, quan es va alçar, ja havia vist una fotografia enviada per un company: l’aigua s’havia emportat la via a Alginet (Ribera Alta). Aquell tram es va tallar de seguida, però els metros continuaren funcionant a la resta de la xarxa, tot i que les incidències s’anaven multiplicant. A mesura que avançava el dia, van anar tallant diferents trams, sense una direcció clara ni protocols activats amb antelació.

Aquest testimoni il·lustra la mateixa descoordinació que denuncia FETAP-CGT: anomalies greus detectades des de primera hora, avisos interns que no es traduïren en mesures contundents i una operació ferroviària que va continuar funcionant mentre la infrastructura començava a cedir. Un altre maquinista explicava a VilaWeb que va travessar el pont del barranc de Torrent “quan l’aigua ja tocava al lateral del pont com si fora un espigó”, i afegia que, si haguera passat quinze minuts més tard, “no ho conte jo, i no ho conten quatre-centes persones”.

Els dos relats coincideixen a assenyalar una manca absoluta de protocols d’emergència, d’instruccions i d’assistència posterior. Els treballadors van quedar atrapats, sense ordres i amb centenars de passatgers que no sabien com tornar a casa. Segons que explicaven, “els caps no es van fer càrrec de ningú” i “tot va quedar en mans dels maquinistes i de la gent que hi havia”. Aquestes declaracions, sumades al contingut de l’informe de FETAP-CGT, reforcen la idea que el 29-O no fou un episodi puntual, sinó un col·lapse estructural de comunicació, coordinació i prevenció. I que, en paraules dels mateixos maquinistes, només “la sort” va evitar una tragèdia encara més gran.