[INFORME] El català cau en picat en l’audiovisual juvenil per manca d’inversió i adaptació al món digital

L'estudi "Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual", de l'observatori Mèdia.cat, recull les mancances del sector audiovisual per a produir continguts juvenils en català i proposa maneres de posar-hi remei

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
18.01.2022 - 07:08
Actualització: 18.01.2022 - 08:08

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Que l’ús del català entre els joves és en una situació d’emergència ja s’ha dit manta vegada. Només el 35,2% dels joves de 15 anys a 29 del Principat tenen el català com a llengua habitual, un 34,5% a les Illes i un 0,1% a Catalunya Nord. No hi ha enquestes d’usos lingüístics a la resta del país, però sí de semblants. A Andorra el 52% dels joves de 15 anys a 24 tenen el català com a llengua materna i a la Franja el català va ser la primera llengua que van aprendre quan eren petits un 34% dels ciutadans de 15 anys a 29. Al País Valencià, el 60,9% dels nois de 15 anys a 24 diuen que parlen força bé o perfectament en català, un 69,7% en cas de les noies. Anys enrere una de les eines principals que havia estès l’ús del català entre el jovent havia estat TV3 i, en particular, les opcions infantils i juvenils del Super3 i el 3XL, però la revolució digital ha esfondrat l’hegemonia que tenia entre l’audiència més jove, que ha tendit cap a continguts produïts per empreses a escala planetària, amb el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars. I en aquest context la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no ha estat a l’altura i any rere any ha perdut públic juvenil.

Què ha passat perquè els principals mitjans públics en català hagin perdut el tren? És reversible? Quin grau d’èxit tenen els creadors independents i com es poden ajudar a créixer? Tot això s’analitza al report Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual“, elaborat per Èric Lluent per a l’observatori Mèdia.cat amb el suport de la Fundació Catalunya Fons. L’estudi explica com ha afectat el canvi de paradigma del consum audiovisual a la CCMA, la caiguda de pressupost de la darrera dècada i l’impacte que va tenir el tancament del canal 3XL, l’oferta de continguts en català a internet adreçats als joves i la pràctica inexistència de sèries i films en català a la majoria de plataformes de televisió a la carta. A més, presenta una colla de propostes per a fomentar el català entre els joves.

L’estudi arriba a la conclusió que una de les grans pedres a la sabata del català en l’àmbit audiovisual és la reducció del pressupost per a produir continguts, que va més enllà del tancament del canal juvenil 3XL el 2012 per a estalviar 12,4 milions d’euros. Entre el 2010 i el 2020, el pressupost total de la CCMA es va reduir d’un 33%: va passar de 450,4 milions a 301,6. Aquesta caiguda és responsabilitat dels poders públics –que van disminuir la partida específica del pressupost de la Generalitat de 334,4 milions d’euros el 2010 a 254,1 el 2020, un 24% menys–, però també del mercat publicitari: la CCMA va passar d’ingressar 100,2 milions d’euros de publicitat el 2010 a 41,9 milions el 2020, una baixada del 58,18%. L’efecte directe de la reducció dels ingressos és la reducció de la despesa. En deu anys, la CCMA ha retallat d’un 47% el pressupost per a producció associada i encàrrecs: ha passat de 53 milions d’euros el 2010 a 28,1 el 2020. Tal com reflecteix l’informe, aquesta retallada prova la incapacitat de la CCMA de mantenir l’oferta i la qualitat de la producció en català als nivells de fa una dècada. També s’ha retallat un 53,87% en producció aliena –cosa que explica que la CCMA ja no compri sèries d’èxit entre el jovent–: de 31 milions d’euros es va passar a 14,3; i les coproduccions, de 16 milions d’euros a 4,5 (un 71,88% menys).

Aquesta davallada de pressupost ha tallat les ales a la CCMA durant els anys en què el sistema mediàtic es revolucionava i mirava a internet, un canvi de consum especialment intens entre els joves. De fet, durant el 2020 el consum diari de televisió tradicional a la franja de 13 anys a 24 a Catalunya va ser de 75 minuts, a molta distància dels 221 de mitjana de tota la població. Són dades que evidencien que els joves com més va menys miren la televisió tradicional, però així i tot la miren. TV3 és la segona opció dels joves de 13 anys a 24, amb un 10,5% de quota de pantalla, poc per sota de Telecinco (10,7%). Amb tot, val a dir que TV3 concentra pràcticament tota l’audiència de la televisió en català i, doncs, que queda colgada sota els canals en castellà. De les sis cadenes generalistes més vistes pels joves catalans (Telecinco, TV3, Antena 3, Cuatro, la 1, i la Sexta), cinc són en castellà i només una en català.

Els responsables de la CCMA són conscients de la necessitat de revifar aquesta oferta i els darrers anys han impulsat projectes audiovisuals en català pensats per a YouTube, on es dirigeix gran part de l’audiència juvenil. En són exemples MoodZ, Cover, Bricoheroes, Jugada mestra i La Comunitat. Si bé han tingut un èxit més aviat discret, l’estudi diu: “La CCMA entén aquesta via com una aposta per guanyar terreny en l’entorn digital i recuperar l’audiència jove perduda durant la darrera dècada.”

La CCMA del futur i com vol recuperar els joves

Actualment el Super3, el canal adreçat a la franja de menys de 12 anys, és en procés de reforma. L’any 2020 va aconseguir una quota de pantalla del 3,9% en l’audiència infantil, molt per darrere dels seus competidors Clan (13,7%), Boing (12,2%) i Disney Channel (6,4%); i definitivament lluny de l’hegemonia entre els infants que tenia als anys noranta. Laia Servera, nova responsable de programació infantil de TV3, aporta a l’informe la seva visió sobre cap on ha de tendir el nou Super3: “Ja no estan acostumats a una comunicació vertical de l’adult cap a ells, sinó que ha de ser una comunicació horitzontal amb persones que tenen una edat semblant a la seva.” Una de les claus és crear continguts per a l’àmbit digital, que no poden ser un refregit d’allò que s’emet a la televisió: “Hem de buscar un material totalment diferent per a una plataforma i per a una altra. Si pensem, com fèiem antigament, en un producte que és vendible per la televisió i el traslladem amb poques modificacions al digital no ens funcionarà.”

A banda el Super3, TV3 també vol recuperar l’audiència de 20 anys a 35 i orientar-se cap on ha d’evolucionar durant els anys vinents amb un hub d’innovació. Alguns dels formats de futur de la CCMA que esmenta el report són watch parties a Twitch –retransmissions en directe de streamers que miren i comenten un programa–, vídeos en què uns influenciadors miren i comenten uns altres vídeos o fets, tertúlies temàtiques, vídeos sobre cultura pop o falsos documentaris.

Cristian Trepat, responsable d’estratègia i innovació i cap d’entreteniment i actualitat de TV, diu: “Anem obrint aquest terreny de formats que ens portin a esbrinar si, amb els recursos que tenim, amb el talent que tenim –però també anant-lo a buscar a fora, especialment en l’àmbit de continguts–, podem fer uns dissenys de producció i de realització que ens permetin presentar aquests tipus de continguts de manera sostinguda en el temps.”

YouTube, Twitch i TikTok: més enllà dels mitjans públics

Tal com passa als mitjans públics, la manca de finançament es considera un dels frens dels productors independents. Això no vol dir que no hi hagi més ofertes atractives. “Hi ha una xarxa molt activa de creadors independents en llengua catalana als principals canals de consum audiovisual per a joves: YouTube, Instagram, TikTok i Twitch”, diu l’informe. I en destaquen el videopodcast de futbol La Sotana, humoristes i influenciadors com ara Pol Gisé, Juliana Canet i Long Li Xue, streamers com Norman López i Simmer Valenciana, i iniciatives com ara el Canal Malaia i Adolescents.cat.

Amb tot, l’estudi constata que no hi ha cap xarxa de suport a aquests creadors, que solen treballar amb recursos limitats. Habitualment, els creadors de contingut en llengües majoritàries miren de trobar recursos de patrocinis, donacions dels usuaris, marxandatge o pagament directe de les plataformes, opcions més difícils per als creadors en llengües minoritzades, perquè atreuen un volum de visualitzacions infinitament més petit. Tanmateix, també es diu que el mercat d’influenciadors i streamers en castellà és saturat, de manera que és molt més difícil de destacar, cosa que ofereix una oportunitat per als vídeos en català.

Propostes per a fomentar el català entre els joves

A més d’analitzar les mancances del panorama comunicatiu català quant a continguts juvenils, el report també recull les propostes de veus autoritzades. Mònica Terribas, responsable de documentaris de Mediapro i ex-directora de TV3, demana de fomentar continguts de qualitat i prendre consciència de la importància de l’àmbit digital: “Cal ser atractius per a totes les franges d’edat, també per als joves. I això vol dir invertir en producte i observar i estudiar quines dinàmiques a les xarxes socials i a les plataformes generen el seu interès. Res menys que això.” Laia Servera, responsable de programes infantils de TV3, apunta que, d’una banda, cal aconseguir que el català es posi de moda amb bons productes i un bon star-system, i d’una altra que el català sigui necessari. “Hauríem d’aconseguir que per a tenir accés a segons quins continguts lineals o digitals fos imprescindible saber català.”

Geni de Vilar, adjunta a la direcció de mitjans digitals de la CCMA, i Héctor Lozano, guionista i creador de la sèrie d’èxit Merlí, assenyalen que calen més diners. “La pèrdua de capacitat d’inversió dels darrers anys ha alentit molt el desplegament de la CCMA a les noves plataformes, que requereixen continguts creats ad hoc“, diu De Vilar. I Lozano afegeix: “No ens hem de creure allò de ‘no hi ha diners’. N’hi ha moltíssims. La pregunta és: quines prioritats hi ha?” Arnau Rius, creador del Canal Malaia, demana subvencions per als creadors audiovisuals a internet, i hi coincideix la lingüista Carme Junyent: “S’ha de subvencionar per aconseguir que després aquestes coses funcionin soles, que en certa manera és el que ha passat amb els llibres, amb la música, amb el teatre. Sempre cal un ajut a l’inici en casos en què és tan evident que és molt difícil sortir-se’n.”

Norman López, creador de continguts en català a Twitch, apunta al paper de les institucions i la necessitat que creguin en la importància de promoure el català en els productes digitals: “Han de fer aportacions econòmiques als projectes més importants, fer-ne difusió i crear plataformes de suport als qui creen continguts en aquest idioma.” Susana Pérez, Simmer Valenciana a Twitch, diu que cal fomentar i crear contingut en català, “independentment del suport de les administracions”.

En resum, la majoria de les propostes giren entorn de la necessitat que les institucions públiques aportin més pressupost i suport a la producció i promoció de continguts en català adreçats als joves, tant a la CCMA com als creadors independents. També es destaca la necessitat “que les institucions es posin al dia i detectin els espais on té lloc la batalla pel futur del català, amb l’objectiu de facilitar l’evolució d’un mercat de continguts en llengua catalana que sigui atractiu i que torni a posar aquesta llengua de moda entre les noves generacions”.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes