La indústria de la desinformació i la llei TTPA

[El 10 d’octubre entra en vigor el Reglament sobre la Transparència de la Publicitat Política Dirigida (Regulation on the Transparency and Targeting of Political Advertising – TTPA)]

Corria l’any 1960. Als Estats Units, una campanya presidencial renyida enfrontava un jove senador de cognom Kennedy amb el vice-president d’aleshores, Nixon. Mentre els focus mediàtics se centraven en els discursos i debats televisats, una empresa discreta treballava a l’ombra amb una promesa revolucionària: utilitzar ordinadors per anticipar el comportament dels votants.

Aquesta empresa, batejada com a Simulmatics Corporation, no era un gegant ni un nom conegut pel gran públic. Però tenia entre les mans un projecte ambiciós: modelar la conducta humana per mitjà de dades. A partir d’enquestes prèvies, van construir perfils d’electors agrupats per regió, religió, classe social i altres factors (fins a 480 categories). Des d’aquí, dissenyaven prediccions sobre com reaccionarien a determinats missatges o polítiques. Així es va definir: “Un programa d’ordinador dissenyat per predir i manipular el comportament humà, tota mena de comportament humà, des de comprar un rentaplats fins a contrarestar una insurgència o emetre un vot.”

Simulmatics va ser pionera en això que avui coneixem com a microtargeting: adaptar el discurs polític a segments específics de la població. Els seus mètodes eren experimentals, el seu impacte directe, difícil de mesurar, però la seva lògica era clara. Per primera vegada, una campanya gosava pensar que podia “llegir” la ment de l’electorat, no amb intuïció política, sinó amb càlculs matemàtics.

La feina d’aquesta empresa va ser utilitzada per l’equip de Kennedy, encara que no es va reconèixer mai oficialment. I tot i que els informes elaborats per Simulmatics no contenien revelacions extraordinàries –moltes de les seves recomanacions coincidien amb la intuïció d’assessors–, el simple fet d’aplicar una lògica algorítmica al comportament democràtic va sembrar inquietud.

Quan l’empresa va mostrar per primera vegada la “màquina” als operatius demòcrates el 1959, Newton Norman Minow, assessor demòcrata que poc després presidiria la Comissió Federal de Comunicacions, va escriure: “Sense prejudicis, la meva opinió és que tal cosa (a) no pot funcionar, (b) és immoral, (c) hauria de ser declarada il·legal.”

L’assaig general de la manipulació a gran escala

El que va passar el 1960 va ser el preludi d’una era. Mig segle més tard, aquella mateixa lògica –amb dades més precises, algoritmes més sofisticats i plataformes globals com Facebook– va arribar a una escala industrial. Ho sabem amb certesa des de l’escàndol de Cambridge Analytica (2018) i, tot i que la UE ho va prohibir el 2024 (DSA), hem demostrat que és un producte que es continua venent també als nostres partits polítics.

Per veure l’abast de la segmentació de dades de tota la població actual, pot ser d’interès fullejar aquest document. De les 480 categories de Simulmatics, hem passat a més de 60.000, des dels gustos sexuals fins a les compres.

A això, s’hi afegeix un costum pre-digital anacrònic en la nostra era, que fa anys que denuncio: un cas extrem de mal ús de les dades en els processos electorals. Abans de cada elecció, es lliura a tots els partits polítics el cens. És a dir, tots els partits polítics saben, per exemple, on viu cadascun de nosaltres.

Per què us explico tot això avui? Perquè el 10 d’octubre de 2025 entra en vigor el Reglament de Transparència i Segmentació de la Publicitat Política (TTPA, per les seves sigles en anglès), una altra ocasió ignominiosament perduda per a regular la situació. Tot i que és un avanç, és massa tímid per a aturar el desastre de la desinformació partidista.

Es basa en un error intencionat i recurrent de l’enfocament sobre la desinformació: voler corregir el contingut afectant la llibertat d’expressió, en lloc de tractar la desinformació com un negoci –perquè ho és– i destruir-ne les possibilitats de prosperar. Primer de tot, intenta d’acotar el significat de “publicitat política”, tot i que tots els grans propagandistes de la història han explicat, tant amb la teoria com amb els fets, que la bona propaganda es fa amb formats i canals que no semblen propaganda.

El TTPA sí que prohibeix la segmentació basada en dades que va iniciar Simulmatics, però… només per a les dades delicades, com ara, les opinions polítiques, l’afiliació sindical, la raça, la salut, la religió, etc. Per què no impedir la publicitat basada en el processament de dades personals en general? Tornaríem a la publicitat igual per a tothom com en els vells temps; només patirien realment els grans monopolis de la publicitat en línia, començant per Google. Però els partits no volen renunciar a la seva manipulació partidista.

La història de Simulmatics ens recorda que la temptació de manipular l’electorat no és nova, sinó que forma part del disseny mateix de les eleccions. El problema no és la desinformació com a concepte abstracte, sinó qui finança massivament la seva creació i viralització, és a dir, a quins interessos serveix.

Per això, proposo [1] un nou enfocament per a combatre la manipulació informativa o desinformació, com en vulguem dir. Cal una traçabilitat del finançament en comunicació, una obligació de verificació fins i tot –i sobretot– en la comunicació institucional i partidista. Només així podrem defensar el dret de la ciutadania a decidir amb coneixement i sense paranys. La solució no és censurar les xarxes ni restringir la llibertat d’expressió. Implica garantir que les regles del joc democràtic siguin clares, verificables i equitatives.

[1] Simona Levi et al.
Fake You – An Activist’s Guide to Defeating Disinformation

Don’t blame the people; don’t blame the Internet. Blame the power.
Governments, political parties, mass media, large corporations and fortunes: the monopolies of information manipulation and the threats to freedom of expression.

Més informació:

• https://xnet-x.net/es/nuestra-posicion-sobre-adtech/
• https://xnet-x.net/en/fakeyou-disinformation-free-download/
• https://xnet-x.net/es/proteccion-datos-censo-propaganda-electoral/
• https://xnet-x.net/es/emfa-libertad-medios-anuncios-politicos-political-ads/