Tot apunta al fet que durant l’agost ha continuat l’activitat industrial manufacturera a un ritme excel·lent. Em sembla una molt bona notícia, atès que l’estiu no ha estat gaire generós amb fets positius. Els fabricants espanyols han tingut gairebé un rècord de la producció, gràcies a una nova millora de la demanda, traduïda en un creixement fort de les comandes. Com a resultat, han crescut substancialment les seves activitats de compra. Tanmateix, les dificultats en les cadenes de subministrament han continuat essent molt greus i han originat augments encara més alts en els costs de les compres i en els preus de venda. Algunes empreses han provat de mitigar aquests entrebancs fent créixer els estocs. Vet aquí, en poques paraules, el resum que fa la nota sobre l’índex dels directors de compres (PMI), corresponent a l’agost, publicada aquest matí.

L’agost mai no és un mes fàcil. Per això és important de destacar que el creixement de la producció ha reflectit l’augment continu de les noves comandes, i, sobretot, que han crescut per setè mes consecutiu, si bé el de l’agost ha estat el més suau d’ençà de l’abril passat. També hi ha hagut un panorama similar en les comandes per a exportacions, que han crescut intensament, tot i que amb menys força que no al juliol. En tots dos casos, les empreses enquestades han vinculat aquests augments a una millora en la demanda dels consumidors.

Segons l’enquesta, les empreses també han intensificat l’activitat de compra en resposta a tenir més necessitats de producció. De fet, el ritme d’expansió de la compra de subministraments ha estat el tercer més ràpid en tota la història de l’índex, tan sols darrere dels observats els dos primers mesos de recopilació de dades per la consultora IHS Markit, a principi del 1998.

No obstant això, els esforços per a obtenir components de tota mena han estat obstaculitzats pels entrebancs persistents en la cadena de subministrament. Els terminis de lliurament dels proveïdors s’han continuat allargant a un ritme desconegut abans de la pandèmia. Per una altra banda, el desajust entre l’oferta i la demanda de matèries primeres i components ha continuat causant un augment fort dels costs. Moltes empreses els han poguts repercutir en els seus preus per a no castigar més el marge. Així, els preus industrials continuen creixent, i a l’agost hauran crescut probablement més enllà del 7,6% interanual registrat el juliol. Ara cal veure si les empreses de l’últim esglaó de la cadena repercutiran aquests creixements als consumidors. De moment, l’IPC ha pujat a l’agost al 3,3%, però per culpa de l’electricitat.

El comentari que fa el director de l’enquesta d’IHS sobre la situació és prou clar, punxa al punt més feble de les empreses i deixa un interrogant a l’aire: “Tot i que hi ha pocs indicis que la situació del subministrament millori, l’evidència és que les empreses espanyoles cerquen de mitigar l’impacte d’aquesta interrupció a còpia d’emmagatzemar estocs de cara al futur. La mesura en què els fabricants tinguin èxit en els seus esforços determinarà si poden mantenir els ritmes forts de creixement de la producció durant la resta de l’any.” Aquesta és justament la pregunta que en aquests moments es fan molts fabricants.

A diferència de mesos anteriors, a l’agost hi ha hagut una certa diferència en els ritmes de creixement de l’índex en favor dels països que no són capdavanters. A l’estat espanyol, per exemple, ha estat més fort que no a la resta d’Europa, llevat d’Itàlia i, sobretot, Grècia. Alemanya i l’estat francès, en canvi, tot i créixer, han alentit el ritme. Els empresaris de la zona euro han informat d’un altre mes de bona producció. Per tant, la ratxa de creixement ha continuat per catorzè mes consecutiu. Malgrat tot, l’obstacle principal ha estat, com ací, la manca de components, atès que els proveïdors no poden produir prou peces o, els que sí que poden, s’enfronten a entrebancs greus en els lliuraments. Aquestes dificultats han estat la causa principal del dèficit enorme que ha registrat la producció manufacturera en relació amb les comandes rebudes a tota la zona euro. El problema, doncs, lluny de resoldre’s, ha empitjorat una mica.

Per acabar, cal destacar que, malgrat els entrebancs, els fabricants de la zona euro han continuat apuntant un panorama optimista de cara als dotze mesos vinents. De totes maneres, el grau d’optimisme ha disminuït lleugerament per segon mes consecutiu. A l’estat espanyol, la pèrdua de confiança empresarial ha estat una mica més important, però es manté positiva tot basant-se en la millora progressiva de la pandèmia.

En definitiva, els resultats de l’enquesta són bons, però demà podrem veure, amb les dades de les afiliacions a la Seguretat Social i de la desocupació registrada, quin efecte pràctic han tingut en el mercat laboral.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.