09.01.2026 - 21:40
Sergio Jiménez, l’streamer de Vilanova i la Geltrú (Garraf) que va morir fa uns dies drogant-se en directe, era conscient del perill que comportava aquest fenomen tan macabre? L’home, de trenta-set anys, tenia addiccions i es trobava en tractament psiquiàtric. Realment tenia les facultats per a adonar-se que podia morir? I els espectadors de la videotrucada de Google Meet que li pagaven diners i l’animaven a esnifar cocaïna, quina responsabilitat van tenir-hi, sabent que en Sergio era una persona vulnerable?
Algunes d’aquestes qüestions les haurà de resoldre la investigació que tenen oberta els Mossos d’Esquadra, que se centra a determinar si algú pot haver comès algun acte il·lícit en la mort de Jiménez. Aquest cas és inèdit i la policia reconeix que no hi ha jurisprudència. És a dir, no hi ha decisions judicials prèvies prou rellevants o consolidades sobre una mort com la d’en Sergio. És la primera mort d’aquest estil a casa nostra. Malgrat que no hi ha una conclusió clara, el cas ha fet ressonar un delicte prou desconegut. Parlem de la inducció al suïcidi, és a dir, quan una persona persuadeix una altra perquè es llevi la vida.
Oriol Martínez, expert en dret penal i professor dels estudis de dret i ciència política de la UOC, considera que els jutges han de guanyar més confiança i s’han d’atrevir a fer més interpretació sobre aquest delicte, tenint en compte que el text del codi penal espanyol pot ser ambigu i solament s’ha aplicat dues vegades d’ençà de l’any 1995. “S’aplica poc perquè el delicte exigeix molt. Per entendre’ns, s’exigeix tant, que sembla que l’inductor li hagi d’obrir la finestra i dir-li que es llanci. Això no coincideix amb la realitat del fenomen”, diu Martínez.
Com és el delicte i què té en compte?
El delicte d’inducció al suïcidi queda recollit en l’article 143 del codi penal espanyol i es comet quan una persona persuadeix una altra perquè se suïcidi de manera que la víctima no hauria pres aquesta decisió per si mateixa. El text detalla que cal que el suïcidi es cometi a conseqüència de la conducta de l’inductor, que ha de ser directa, dolosa i eficaç. Les penes establertes pel codi penal per a la inducció al suïcidi són de quatre anys de presó a vuit.
Es diferencia d’unes altres conductes penals relacionades, com ara la cooperació al suïcidi, en el fet que, en aquest darrer cas, el delicte no consisteix a persuadir la persona, sinó a col·laborar-hi amb actes necessaris perquè tingui lloc la mort, per exemple, proporcionant-li els mitjans o executant unes accions concretes.
Oriol Martínez deixa clar que el suïcidi és influència de terceres persones, però que en el delicte de la inducció hi ha mancances i no s’acaba d’aplicar. “La jurisprudència sempre demana que sigui expressa. La jurisprudència aniria a l’alça si canviés la doctrina. Tal com s’entén ara, és una caricatura. Com que el text és subtil, no es reuneixen prou requisits perquè s’apliqui”, diu.
Que els magistrats s’atreveixin més a interpretar
Segons Martínez, cal que els magistrats arrisquin més, que facin més interpretació, i tinguin en compte que molts suïcidis són fruit d’interaccions. “Moltes de les situacions difícils són responsabilitats de terceres persones. Casos d’assetjament escolar, laboral o de gènere. Són casos en què una persona, a través de les accions, genera un clima de toxicitat delicat per a la persona que se suïcida.”
Segons Martínez, el delicte no ho acaba de tenir en compte, tot això, motiu pel qual no s’aplica. A més, es queixa que molts suïcidis no s’investiguen, i això també complica que pugui detectar-se si hi ha hagut inducció. “A Barcelona, els suïcidis els investiga la Guàrdia Urbana i no s’acostuma a fer una investigació retrospectiva dels motius, tret que hi hagi indicis d’agressió de gènere”, afegeix.
L’assetjament escolar té un paper important entre els joves. Un estudi de l’Observatori Social de la Fundació la Caixa assenyala que un alumne de cada tres entre 16 anys i 22 a Catalunya ha tingut pensaments suïcides, i que l’assetjament escolar és un dels fets que afecten més el seu benestar (31,5 %), seguit de la separació dels progenitors (31,1 %) i l’exposició a violència en relacions de parella (20,4 %). L’estudi, publicat aquest mes i dirigit per investigadores del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca SJD, s’ha fet a partir del testimoni de 3.159 joves.
D’acord amb els resultats, les noies presenten nivells més alts d’ideació suïcida, autolesió, ansietat, depressió i sensació de solitud que no pas els nois. Segons la recerca, pot ser fruit d’un suport social més baix, de menys resiliència i d’una satisfacció vital també menor.
Sobre les interaccions socials, el codi penal també regula l’ús de noves tecnologies per a induir al suïcidi en l’article 143 bis. Concretament, diu: “La distribució o difusió pública per internet, telèfon o qualsevol altra tecnologia de la informació o de la comunicació de continguts específicament destinats a promoure, fomentar o incitar al suïcidi de persones menors d’edat o persones amb discapacitat necessitades d’una protecció especial serà castigada amb la pena de presó d’un any a quatre.”
Hi ha indicis d’inducció al suïcidi en la mort de Jiménez?
Tenint en compte tot això, hi ha indicis d’inducció al suïcidi en la mort de Sergio Jiménez? Martínez ho veu poc clar perquè, primer, cal que hi hagi un suïcidi, i creu que en Sergio va cometre una activitat perillosa, no pas un suïcidi. “Va estar motivat pels mateixos espectadors. Si no li haguessin donat diners perquè esnifés cocaïna, en Sergio no hauria entrat en perill”, explica Martínez. Segons ell, la víctima va posar-se en perill i exposa quatre possibles recorreguts jurídics.
La primera és que, finalment, tot plegat quedi en un res. La segona, i segons ell la més probable, és que s’investigui els espectadors de la videotrucada de Google Meet per un delicte d’omissió del deure de socors, recollit en l’article 195 del codi penal espanyol, que preveu penes de tres mesos a dotze de presó. “L’streamer mor en directe. En algun moment del directe, hi havia símptomes de sobredosi. Si és cert que els espectadors eren conscients d’això i no van trucar a la policia o a una ambulància, es podria plantejar de castigar-los”, explica Martínez.
La tercera és el delicte d’inducció al suïcidi, és a dir: “Considerar que els espectadors el motivaven a suïcidar-se donant-li diners.” Aquí, el problema principal que hi veu Martínez és que és difícil de tipificar que la mort d’en Sergio va ser un suïcidi. I la quarta opció, segurament la menys probable, és imputar als espectadors un homicidi.
Martínez creu que en Sergio va ser lliure de drogar-se en directe, però es demana: “Estava en situació personal per a prendre una decisió raonable? En Sergio tenia problemes d’addiccions, de salut mental. I no és això i prou: una persona que fa actes de mendicitat digital dubto que estigui en la situació personal i vital més idònia per a decidir raonablement.” Per això considera que hi ha camí per a explorar en els actes il·lícits: “Era una persona vulnerable, i atès això, l’argument que la víctima va decidir de fer-ho lliurement decau. Podem trobar raons per a imputar.”
