Indignació pel nou pas en la castellanització d’À Punt, ara amb l’ús de televisions locals

  • El nou magazín 'Connexió Comunitat Valenciana' es nodreix de periodistes de televisions locals, que en alguns casos fan les cròniques en castellà

VilaWeb
12.09.2025 - 17:28
Actualització: 12.09.2025 - 21:24

Aquesta setmana, À Punt ha estrenat la graella televisiva de la nova temporada. Una de les principals novetats és Connexió Comunitat Valenciana, un magazín matinal presentat per Clara Castelló Juanma Melero que acosta l’actualitat del País Valencià amb connexions en directe. La particularitat del programa és la col·laboració amb una trentena de televisions locals i comarcals, que aporten els seus professionals per a fer les connexions. Segons que va publicar Las Provincias, cada connexió es contracta a 300 euros per un equip complet amb càmera, trípode, micròfons, operador de càmera motxilla per a la connexió en directe i periodista; o per 250 euros si és À Punt qui ha de posar la motxilla.

Aquest format d’externalitzacions no ha trigat a causar crítiques pel baix nivell d’algunes d’aquestes connexions. Dimecres, quan tot just havien començat Connexió Comunitat Valenciana va connectar amb Benidorm (Marina Baixa), amb el periodista Andres Maestre, del canal 12TV. Maestre explicava l’ofegament d’un home a la platja, però prou feines podia travar un discurs en català amb sentit i fluïdesa.

Però més enllà d’aquestes errades, el que més s’ha destacat és la utilització d’aquesta col·laboració amb televisions locals per a fer les connexions en castellà. La mateixa setmana de l’estrena ja s’ha pogut comprovar amb les múltiples connexions que el programa ha fet al Baix Segura, on el temporal de pluja va ser especialment contundent.

Aquesta manera de fer té el segell de Vicente Ordaz, president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana SA (CACVSA) des del gener i que fins llavors cap d’informatius de la cadena COPE al País Valencià. Quan va ser nomenat ja va anunciar que augmentaria la programació en castellà amb l’argument que així obtindrien més audiència, i que volien fer que els valencians s’acostin als mitjans públics. A la presentació de la nova temporada, Ordaz va justificar el model de col·laboració amb televisions locals per a “parlar de tu a tu als espectadors”. “La proximitat serà la màxima d’aquesta casa tant en els informatius com en programes, amb col·laboració de més de trenta televisions locals i productores”, va dir.

El full de ruta de la castellanització va quedar exposat en l’informe del director general d’À Punt, Francisco Aura, que defineix quatre vies per a augmentar l’audiència, totes elles a partir de la marginació del català: tenir “més sensibilitat” amb la població castellanoparlant, abandonar l’estàndard per a rebaixar l’estil normatiu del català, substituir els topònims oficials pels equivalents en castellà i fer preguntes en castellà quan l’entrevistat s’expressa en aquesta llengua.

Un altre dels canvis introduït per Ordaz fou la recuperació dels espectacles taurins, cosa que fins ara el llibre d’estil d’À Punt prohibia. No tan sols es retransmeten curses de bous actuals, sinó que fins i tot han arribat a programar retransmissions antigues. Ordaz ja va explicar que la nova direcció considera els bous i els esports un pilar fonamental de la programació, i s’emetran curses de bous de diferents pobles valencians.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor