L’independentisme escocès fixa el nou full de ruta: pacte o unilateralitat

L’SNP, principal força independentista d’Escòcia, comença avui el congrés anual a Aberdeen amb la voluntat de traçar un nou full de ruta cap a l’autodeterminació i de tornar a posar la qüestió al centre del debat, encallat d’ençà de l’intent frustrat de Nicola Sturgeon el 2023 de convocar un referèndum sense l’aval de Londres.

La direcció de l’SNP, encapçalada pel primer ministre, John Swinney, preveu de concretar un pla que implica d’aconseguir una majoria absoluta d’escons independentistes en les eleccions al parlament escocès –que s’han de fer, a tot estirar, el 7 de maig– i esgrimir-la com un “camí incontestable” per a reobrir la negociació amb Westminster i acordar un segon referèndum.

Però la proposta topa amb una oposició interna significativa: sectors del partit la veuen massa poc ambiciosa i temen que quedi en via morta si el govern britànic, com ha repetit sovint, persisteix en el blocatge i es nega a seure a la taula.

Amb aquest escenari al cap, desenes d’agrupacions locals han presentat una esmena que opta per una via més rupturista: convertir les eleccions d’ací a pocs mesos en un plebiscit sobre la independència. Si el vot popular s’inclinés per l’estat independent, s’obriria una negociació amb Londres amb una data límit fixada: el primer de maig de 2027, quan –si no hi hagués avenços– es declararia dissolta la Unió. L’esmena defensa que aquest camí té un plus de legitimitat: “A diferència d’un referèndum no acordat, que els opositors podrien boicotar, en unes eleccions plebiscitàries els partits contraris a la independència han de presentar-s’hi per disputar els escons.”

Atès que el parlament escocès no pot legislar sobre la independència, la proposta preveu de crear també institucions paral·leles, sense cobertura legal, per assentar les bases del nou estat: una assemblea amb els diputats pro-independència i més membres designats pels partits segons el vot popular, i un equip executiu. El dia de la independència, el parlament d’Escòcia quedaria integrat “per tots els membres de l’antic parlament descentralitzat”.

La direcció s’oposa a aquesta alternativa i manté que l’objectiu ha de ser la majoria d’escons com a mandat. El congrés haurà de decidir la via i, fins i tot amb una derrota de les propostes més rupturistes, si tenen un suport alt, poden afegir pressió perquè el partit assumeixi posicions més arriscades o fermes. “La conferència decidirà; jo aporto les meves propostes i crec que són el camí correcte per al partit, però és el partit qui ha de prendre decisions”, ha dit aquesta setmana Swinney.

Una situació favorable a l’independentisme

Ara com ara, amb l’embat congelat, les enquestes situen el suport a la independència al voltant del 50%. Per a aquestes eleccions, la direcció de l’SNP vol recuperar el votant moderat del “sí” que a les darreres cites electorals va optar pels Laboristes per fer fora els conservadors, però que avui veu el govern laborista amb una popularitat molt baixa.

Swinney confia que un parlament britànic sense majoria absoluta després de les eleccions del 2029 forci el nou primer ministre a negociar i a fer concessions. Una altra hipòtesi és una victòria del Reform UK, el partit de Nigel Farage, o, si més no, que tingui una influència decisiva en l’agenda política: “La possibilitat que Farage esdevingui primer ministre és molt real; però encara que no arribi al número 10, va desviant l’agenda de Westminster com més va més cap a la dreta”, va dir Swinney fa pocs dies. De fet, les enquestes ja apunten que el partit d’extrema dreta podria ser la principal força unionista del nou parlament escocès.

Un tomb centralitzador i marcadament pro-anglès podria provocar una reacció en cadena no tan sols a Escòcia, sinó també a Irlanda del Nord i a Gal·les, fet que reforçaria les majories sobiranistes i obriria una finestra d’oportunitat. De fet, el Sinn Féin ja presideix l’executiu nord-irlandès i les enquestes assenyalen que, per primera vegada, l’independentista Plaid Cymru podria aconseguir la presidència gal·lesa.

L’SNP es troba en una situació d’extrema fragilitat, a la vegada que aspira a la majoria absoluta. Sense un rumb clar cap a la independència i amb escàndols que han involucrat el partit, ha experimentat una caiguda d’afiliats: dels 126.000 del moment àlgid als 56.000 actuals, i les finances es troben en un estat precari. A més, les enquestes indiquen que la confiança en el govern escocès és la més baixa d’ençà de la recuperació de l’autogovern, el 1999, tot i que la del govern britànic encara ho és més. Per això l’estratègia implica prioritzar el debat sobre la independència més que no pas la gestió. Aquesta setmana, l’executiu escocès ha presentat un nou document per a rellançar el debat en què proposa d’ingressar a la UE “tan aviat com sigui possible” i mantenir la lliura en una transició curta i desplegar una lliura escocesa quan hi hagi les condicions necessàries. Els crítics retreuen que el pla continua essent imprecís.

Independence is about giving Scotland a fresh start – and a chance to build an economy that works for us.

A future where all decisions are made by people who live here.

I’m in the stunning National Portrait Gallery this morning, where I will set out more at 9am. pic.twitter.com/RiHyJ5Js2k

— John Swinney (@JohnSwinney) October 8, 2025

Per a l’any que ve, l’Alba Party –ara encapçalat per Kenny MacAskill– defensa, en línia amb els crítics de l’SNP, de convertir les eleccions en un referèndum de facto: si la majoria de vots va a forces independentistes, el parlament hauria de negociar immediatament amb Westminster i, en cas de negativa, declarar l’inici de la independència, desplegar estructures d’estat (relacions internacionals, economia, seguretat energètica) i cercar reconeixement internacional. Els Verds escocesos posen l’accent en les polítiques climàtiques, la inversió en serveis públics i la reducció de desigualtats. Entenen la independència com a instrument d’una reforma social i ecològica, però no detallen una via concreta per a superar el blocatge de Londres.

Alhora, l’organització Believe in Scotland ha convocat una gran manifestació a Edimburg el 28 de març de 2026 amb el lema “End London Rule” (“Posem fi al domini de Londres”) per mantenir la independència al centre del debat en plena pre-campanya.

Congrés fins dilluns

El congrés, que s’allargarà fins dilluns, també debatrà un paquet ampli de resolucions: reforçar l’educació cívica a les escoles amb simulacres de vot i parlaments juvenils; prohibir l’ús policíac del reconeixement facial en directe sense una llei específica; suspendre el finançament públic a empreses d’armament que proveeixen material utilitzat per Israel a Gaza; reservar als residents places i cabines als ferris de les Illes del Nord; i estudiar restriccions a la publicitat de les cigarretes electròniques.

En definitiva, el congrés de l’SNP arriba en un moment clau: el partit necessita recuperar confiança i definir una estratègia creïble per a mantenir viu el projecte independentista. El debat d’Aberdeen pot determinar si s’obre una via més gradual, amb l’expectativa de canvis polítics a mitjà termini que permetin d’impulsar un nou embat, o si s’opta per una via que portaria a un xoc immediat amb les institucions britàniques.