Malestar pel nou règim lingüístic que prepara Educació a Catalunya i que rebaixa la immersió

El currículum educatiu que elabora el Departament d'Educació dóna "autonomia" als centres perquè decideixin el nombre d'hores en català i en castellà segons l'entorn sociolingüístic

VilaWeb
Redacció
09.02.2022 - 21:36
Actualització: 09.02.2022 - 22:36

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya s’ha erigit en responsable del compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va declarar ferma la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre la imposició del mínim del 25% del castellà a les aules. El govern dóna resposta al tribunal dins el termini establert, i confia que el govern espanyol no demanarà l’execució forçosa de la sentència quan s’acabi el termini de dos mesos que ha començat a comptar. No parla ni de complir-la ni de desobeir-la i, mentrestant, prepara un nou pla per al català a les aules que ja ha encès alarmes en la comunitat educativa, perquè qüestiona el manteniment de la immersió lingüística.

Hi ha incertesa en les direccions dels centres educatius. Perquè al degoteig de casos particulars que per la via judicial ha anat imposant més presència de castellà en desenes d’escoles, s’hi va afegir la sentència del TSJC que liquidava tot el model d’immersió i que imposava el 25% de castellà a tot l’ensenyament obligatori. Hi havia el dubte si, ja que en els casos particulars havien anat assenyalant els directors, ara, amb aquesta nova sentència, passaria igual. I el departament ha parat un primer cop, perquè ha respost al tribunal que el responsable és el departament mateix, Això vol dir que si mai hi hagués represàlies judicials recaurien en el conseller, Josep Gonzàlez Cambray.

“Que ara assumeixin el compliment de la sentència ens treu tota la responsabilitat als centres. En aquests moments nosaltres ens sentim coberts i agraïm que el departament hagi fet aquest pronunciament”, diu Lluís Llovet, director del CEIP Sant Martí d’Arenys de Munt. Llovet recorda que fa un mes la Generalitat va enviar un escrit als centres dient que havien de mantenir el projecte lingüístic que havien seguit fins llavors.

Però el dubte és què farà ben bé el govern, quina mena de resposta donarà a la imposició d’aquesta sentència. Gonzàlez Cambray, de moment, no ha estat clar i s’ha limitat a dir que donarà resposta a la llei d’educació de Catalunya. Però ja es pot anar veient l’enfocament del departament sobre el manteniment de la immersió, perquè el deixa entreveure en l’esborrany del currículum educatiu que elabora per a l’any vinent, a fi d’adaptar-se a la LOMLOE, coneguda per “llei Celaá”.

Aquest document, al qual ha tingut accés VilaWeb, inclou el conjunt de competències bàsiques que es volen impartir en els alumnes. En l’apartat que fa referència al règim lingüístic, s’hi assenyala que l’objectiu final és garantir, en acabar l’ensenyament obligatori, el ple domini del català i el castellà. Però hi ha un punt que suscita incertesa en alguns sectors, concretament aquell que diu que, pel que fa a l’aprenentatge de les llengües, es donarà “autonomia als centres, tenint en compte la composició lingüística de l’alumnat i la realitat sociolingüística de l’entorn de cada centre”.

Extracte de l'esborrany del currículum educatiu que prepara el govern
Extracte de l’esborrany del currículum educatiu que prepara el govern.

“Ens trobem que ens diuen que es fan responsables de la sentència, però després diuen que donaran autonomia als centres per a fer els seus projectes lingüístics segons la seva realitat. En definitiva, pensen aplicar la sentència i ho maquillen així”, diu Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC-STEs (IAC). Creu que s’haurien de donar instruccions segures i deixar clar que totes les assignatures es vehicularan en la llengua catalana: “Si tu a un centre li dius que faci un projecte lingüístic segons la seva realitat i tens un panorama amb molts castellanoparlants, és molt probable que s’opti per un projecte amb el castellà com a llengua predominant”, diu Segura.

Alguns actors de la comunitat educativa creuen que, a la pràctica, es beneeix la situació que s’ha establert en molts centres educatius, en què el castellà és la llengua de relació majoritària, també en les interaccions entre docents i alumnes. “Amb la immersió mal feta fins ara, la competència en llengua castellana és bastant garantida; conec poques persones que sàpiguen parlar català i no sàpiguen castellà. En canvi, el nivell de català és bastant deficient en bona part de la població estudiantil”, diu Dani Coritjo, professor en un institut del Baix Llobregat.

Reformant aquest règim lingüístic, Cortijo considera que la conselleria s’espolsa responsabilitats: “Si hi ha la possibilitat que els pares acabin triant un model similar al País Valencià, tindrem famílies d’un tipus en un col·legi, i famílies d’un altre tipus en un altre col·legi”, assenyala.

Lluís Llovet, en canvi, no és tan vehement, però tampoc no entén el canvi en la redacció, perquè, especialment en alguns instituts, ja hi ha molta presència de castellà: “No sé quin és l’objectiu final. Suposo que volen donar llibertat en algunes zones, però l’ideal hauria estat mantenir la mateixa estructura d’immersió lingüística que teníem fins ara.” Amb tot, no creu que el text posi en dubte la vehicularitat del català.

Les denúncies nominals

Una derivació de la sentència del 25% són les denúncies que afecten les escoles i instituts individualitzadament. El TSJC ha dictat mesures cautelars contra centres que han estat denunciats per famílies o entitats espanyolistes que demanen més presència del castellà. Hi ha una vuitantena de centres que es troben en aquesta situació, però el nombre podria créixer els mesos vinents. El més conegut és l’escola Turó del Drac de Canet de Mar.

Casos com aquests, en què les denúncies s’adrecen nominalment als directors, signifiquen un punt de no-retorn i la Generalitat hi té poc a fer. Xavier Fita, un dels pares de l’escola de Canet, explica a VilaWeb que poc després d’haver-hi la sentència, el conseller Gonzàlez Cambray va visitar el centre i va explicar-los que no hi podien fer res. “Pensem que s’hauria de cercar una fórmula, un paraigua jurídic, de manera que si algú interposa una denúncia, no s’organitzi aquest terrabastall. Perquè avui pot ser la llengua i demà pot ser algú que demana que la religió ha de ser una assignatura obligatòria.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies