Putin condiciona el pla de pau impulsat per Trump al reconeixement internacional dels territoris ocupats

Vladímir Putin ha acceptat que el pla de pau impulsat per Donald Trump s’empri com a base de les negociacions sobre Ucraïna. També ha advertit que qualsevol acord derivat d’aquest document —inclòs el possible reconeixement dels territoris ocupats per Rússia des del febrer del 2022— haurà de ser validat “pels principals actors internacionals”. A més, ha remarcat que el reconeixement de Crimea i del Donbàs com a territoris russos és un dels punts clau per a Moscou i ha dit que aquesta serà una condició ineludible en les converses, que es reactivaran en la visita del representant especial dels Estats Units, Steve Witkoff, a Moscou.

El president rus també ha avisat que només posarà fi als atacs si l’exèrcit ucraïnès es retira dels territoris ocupats en una conferència de premsa a Quirguísia. “Si no se’n van, els expulsarem per la força”, ha advertit. Ha afegit que les tropes russes mantenen un impuls positiu en totes les àrees.

A més, ha tornat a posar en dubte la legitimitat de les autoritats ucraïneses. Segons ell, una vegada signat un acord de pau caldrà aixecar immediatament la llei marcial decretada per Kíiv i convocar eleccions sense demora.

Rússia diu estar disposada a formalitzar que no atacarà Europa

Les declaracions sobre el pla de pau han coincidit amb una altra afirmació destinada a Europa. Putin s’ha declarat disposat a formalitzar per escrit que Rússia no té intenció d’atacar cap país europeu: “Si han espantat els seus ciutadans i volen sentir que no farem res, que no tenim plans ni intencions agressives, endavant: estem disposats a documentar-ho com vulguin”.

Ha acusat els dirigents europeus que alerten d’una possible amenaça russa de voler millorar els índexs de popularitat o de servir els interessos de la indústria de defensa. I ha assegurat que si Occident vol dialogar i resoldre qüestions de seguretat europea, Moscou està preparada per seure-hi.

Les paraules de Putin arriben en un moment en què els governs europeus intensifiquen la pressió sobre la indústria de defensa. Dimarts passat, el Parlament Europeu va demanar més fons i compres conjuntes per reforçar la capacitat militar europea. I avui mateix el president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat que l’estat francès instaurarà el 2026 un servei militar voluntari per a milers de joves, amb l’argument de fer front a amenaces creixents.