L’impacte ocult de l’alimentació en la fertilitat masculina

La infertilitat afecta una parella de cada sis i la causa és d’origen masculí en gairebé la meitat dels casos. Actualment, sabem amb força certesa que l’estil de vida influeix de manera important en la salut reproductiva de l’home. I l’alimentació n’és un dels factors clau.

Però no es tracta sols de “menjar sa”. L’espermatozoide és una cèl·lula molt sensible a diferents components de l’alimentació. Alguns nutrients poden afavorir-ne el funcionament i uns altres el perjudiquen. Aquestes influències afecten la capacitat de complir la seva missió: lliurar la meitat del material genètic a l’òvul per iniciar una nova vida.

La fertilitat també es cuina amb hàbits

Aleshores, què cal menjar? La pregunta sembla senzilla, però la resposta no ho és tant. Sovint, els homes que volen ser pares cerquen aliments o suplements per a millorar la qualitat de l’esperma. I és cert que estudis amb un alt grau d’evidència mostren que alguns components –com els àcids grassos omega-3, el zinc i la fibra dietètica– poden afavorir la salut espermàtica, mentre que uns altres –com la carn processada, el sucre simple o l’excés de cafè– s’associen a un efecte negatiu.

Tanmateix, no n’hi ha prou de mirar ingredient a ingredient per entendre l’impacte real de l’alimentació en la fertilitat masculina. La ciència apunta cada vegada més cap al concepte de “patró dietètic”, és a dir, el conjunt d’hàbits alimentaris i la combinació d’aliments que caracteritzen l’alimentació global.

Dit d’una altra manera, és la manera com mengem cada dia, i no un aliment concret, allò que realment marca la diferència en la nostra salut i fertilitat.

Els estudis demostren que els patrons dietètics saludables, com ara l’alimentació mediterrània, s’associen amb una millor qualitat seminal. En canvi, els patrons d’estil occidental, rics en ultraprocessats, fregits, carn processada i sucres afegits, es relacionen amb pitjors resultats. El missatge és clar: la fertilitat masculina no depèn d’un “superaliment”, sinó de la coherència del conjunt d’hàbits alimentaris.

L’alimentació deixa marca en l’ADN

Fins fa poc es pensava que l’alimentació influïa sobretot en paràmetres clàssics del semen, com ara la mobilitat, la concentració i la morfologia. Tanmateix, estudis recents han descobert una cosa més profunda: pot modificar la integritat molecular de l’espermatozoide.

En un estudi publicat recentment a Reproductive BioMedicine Online, dins la iniciativa internacional Led-Fertyl i en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Universitat de Girona, vam observar que l’alimentació també podia influir en l’ADN de l’esperma.

Concretament, vam detectar que els homes que seguien un patró alimentari basat en productes d’origen vegetal, però amb un alt nivell de processament –com ara snacks, fregits, brioixeria i begudes ensucrades–, presentaven nivells més elevats d’un marcador que reflecteix un empaquetament anòmal de l’ADN de l’espermatozoide. Aquesta mena d’alteració s’ha relacionat, en diferents estudis, amb una probabilitat de fecundació més baixa i amb un pitjor desenvolupament embrionari.

I encara hi ha més aspectes a tenir en compte. Bona part de l’evidència actual en aquest camp prové d’estudis amb animals, en què s’ha observat que alimentacions paternes molt riques en greixos poden modificar petites molècules de l’esperma anomenades sncRNA (sigla de small non-coding RNAs). Els sncRNA actuen com “uns sensors metabòlics” i es poden transmetre a l’embrió. En aquests models, la descendència va mostrar un risc més alt d’alteracions metabòliques, tot i que aquests resultats no es poden extrapolar directament als humans.

I, per si no n’hi hagués prou, la literatura científica també assenyala l’existència de canvis epigenètics induïts per l’alimentació: modificacions químiques que actuen com petits “interruptors” de l’ADN, capaços d’apagar o d’engegar gens. L’alimentació paterna podria modular aquests “interruptors” de l’esperma sense alterar la seqüència d’ADN i influir en les primeres etapes del desenvolupament de l’embrió.

Tot i que la magnitud d’aquests efectes encara s’investiga, tot plegat reforça la idea que l’alimentació no sols afecta la fertilitat masculina, sinó també el material genètic que transmet l’espermatozoide.

La paternitat comença molt abans de l’embaràs

L’espermatozoide respon a allò que menja habitualment el pare i aquesta resposta pot deixar una marca funcional i fins i tot hereditària. Però això no vol dir que petits desajusts dietètics tinguin conseqüències inevitables: parlem de modificacions del risc, no de determinisme biològic. Per això, més que cercar aliments “miracle”, és essencial sobretot de mantenir un patró dietètic saludable i sostingut en el temps, basat en aliments frescs, mínimament processats i rics en nutrients.

Marc Llavanera és investigador postdoctoral en biotecnologia reproductiva a la Universitat de Girona.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.