07.10.2025 - 19:29
|
Actualització: 07.10.2025 - 20:23
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha entrat al parlament amb la voluntat de llançar la promesa que es construiran 210.000 habitatges nous en els cinc anys vinents. Segons fonts del govern, entre el 40% i el 50% d’aquests habitatges serien públics, depenent de què es negociï amb els ajuntaments i els requisits de planejament. Illa redoblava així l’aposta pels 50.000 pisos amb què va voler capitalitzar els titulars del debat de política general de l’any passat i que, de fet, ja eren en els acords d’investidura. Per al final del discurs ha deixat dos temes clau per a la seva estabilitat: el pressupost i el sistema de finançament. ERC i els Comuns no consideren que hi hagi condicions per a negociar amb el govern els comptes i Illa ha dit que intentaria consensuar-los tan aviat com fos possible, sense esmentar l’objectiu d’arribar a començament de l’any vinent amb el primer pressupost aprovat del mandat. “La meva prioritat és tenir un bon pressupost com més aviat millor”, ha dit, després de constatar que el govern ja el confecciona. Illa semblava admetre indirectament que les negociacions amb els socis d’investidura s’havien complicat, però no ha anat més enllà. Quant al model de finançament, ha assegurat que era un “compromís troncal” de l’executiu.
Illa ha reiterat que compliria els acords d’investidura, i això hauria d’implicar l’assumpció de les bases del finançament singular pactat amb ERC. Però el president de la Generalitat també ha dit que el govern faria una proposta concreta de finançament quan hagués enllestit els treballs. No serà fins demà al matí que es reprendrà el debat amb les intervencions dels grups parlamentaris i les rèpliques del president. El 14 de juliol, la comissió bilateral estat-Generalitat no va assumir el respecte al principi d’ordinalitat ni l’objectiu de la recaptació de tots els imposts, ni tan sols de l’IRPF, i es preveia que seria el govern espanyol qui avançaria en la definició d’un sistema aplicable a totes les comunitats autònomes de règim comú. El dia de la reunió de la comissió, el ministre de Política Territorial va assegurar que el govern espanyol portaria al Consell de Política Fiscal i Financera la proposta de finançament després de l’estiu i que el consell de ministres emprendria les reformes legals necessàries, que haurien de tramitar-se posteriorment al congrés espanyol. En paral·lel, ERC va registrar una proposició de llei a Madrid per a habilitar Catalunya perquè recaptés i gestionés l’IRPF.
25.000 pisos en producció l’any vinent
Illa ha posat el focus en l’habitatge perquè, segons que ha dit, la desigualtat és avui l’accés a l’habitatge, on les famílies han d’invertir més d’un terç dels seus ingressos. El govern assegura que, amb la convocatòria de solars que va obrir als ajuntaments, es van obtenir 670 solars amb 22.241 habitatges potencials, dels quals 14.398 tenen promotor. Segons Illa, l’any vinent estaran en producció la meitat dels 50.000 pisos promesos fins ara. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya destinarà 500 milions d’euros en cinc anys a préstecs per a joves entre 18 anys i 35 per a cobrir el 20% del valor de l’habitatge, que s’han de tornar quan la hipoteca estigui pagada. Aquests darrers mesos, els han sol·licitat més de 4.000 joves.
Amb els 210.000 pisos fins el 2030, Illa demana un acord de país i compta amb la col·laboració público-privada. Els pisos nous, no prevists fins ara, sortirien sobretot d’àrees amb planejament pendent o en revisió i s’enllestirien més enllà de l’actual legislatura. El govern veu en una cinquantena d’àrees localitzades per tot arreu de Catalunya més de 118.000 nous habitatges potencials que, augmentant les característiques de densitat i edificabilitat, podrien arribar als 160.000. Illa ha promès que treballarien estretament amb els ajuntaments i que la setmana vinent es posarien en contacte amb els batlles implicats. El president de la Generalitat també ha defensat la llei d’habitatge en tràmit al parlament i ha defensat una intervenció del mercat per a abaixar els preus del lloguer. “El mercat desregulat, per si sol, no garanteix el dret a l’habitatge”, ha dit.
Bombers, places universitàries de medicina i ajuts a la dependència
Illa ha fet més anuncis. Ha assegurat que reduirien a la meitat els terminis de concessió dels ajuts a la dependència, que s’eternitzen. També ha assenyalat que s’augmentarien d’un 50% les places universitàries per a cursar medicina d’aquí al 2030, per suplir el dèficit de professionals sanitaris i la contradicció que representa que no hi hagi prou places i siguin de tan difícil accés. A l’hora de parlar sobre els incendis forestals, ha promès un increment del 37% del nombre de bombers professionals i la creació de deu grans eixos de confinament. De fet, ha advertit que 271 municipis havien d’enllestir els plans de prevenció d’incendis abans de l’estiu i que s’havien de construir franges de protecció als nuclis residencials que no en tenien.
Quant a l’educació, Illa ha avisat que “les coses no es canvien en un dia ni en un curs” però que el govern situaria Catalunya “a l’altura del que es mereix”. No ha esmentat, però, la possibilitat d’una imposició judicial del 25% de castellà a les escoles. Pel que fa a la llengua, ha defensat el Pacte Nacional impulsat per l’executiu i heretat del govern de Pere Aragonès i s’ha mostrat convençut que les institucions europees acabarien reconeixent el català com a llengua oficial, un compromís que el PSOE va assumir amb Junts i que encara resta pendent, per la falta d’unanimitat dels estats i pels intents del PP de torpedinar-ho.
Sobre Rodalia, ha tornat a admetre que els trens no funcionaven amb els estàndards que el país necessitava, però ha dit que el pla de Rodalia s’estava complint i ha defensat que s’hi havia fet la inversió més alta per revertir les desinversions anteriors. L’any vinent, com és sabut, s’incorporaran 110 trens nous i hi ha en marxa el desdoblament de la R3. Illa també ha criticat els discursos d’odi, xenòfobs i racistes. “La immigració ens enriqueix”, ha assegurat, i ha criticat els qui culpen els nouvinguts de tots els mals del país, en una referència no explícita a l’extrema dreta. En tots els àmbits ha defensat la col·laboració amb el govern espanyol. “Estem demostrant amb fets que la cooperació sempre és més beneficiosa que la confrontació”, ha insistit.
Finalment, ha garantit la reserva de dos milions d’euros en cooperació i ajut humanitari a la franja de Gaza en el pressupost de l’any vinent, i un nou programa d’acollida. Un detall que no ha passat desapercebut: el president ha començat el discurs amb una menció a Carles Puigdemont i Lluís Puig, tot constatant que no podien ser a la cambra, i ha demanat l’aplicació plena de la llei d’amnistia.
