28.08.2025 - 21:40
Avui i demà, el president Salvador Illa reunirà el seu govern a Arnes, a la Terra Alta, per preparar el començament de curs, després de vora tres setmanes de vacances. És la tercera trobada d’ençà del primer consell executiu, ara fa un any: la primera fou al monestir de Poblet, on hi ha l’arxiu del president Josep Tarradellas, referent d’Illa; la segona, a la Vall de Núria, que el 1932 donà nom al primer Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat apassionadament per les corts espanyoles tot just un any després –casualitat–; i aquesta d’ara es farà en una vila que el govern descriu com “un àmbit privilegiat” del nostre Renaixement –l’ajuntament n’és un dels primers edificis a Catalunya– i que té el tèrbol atzur de ser un dels escassos pobles que durant la guerra dels Segadors donà suport a les tropes castellanes del marquès de Los Vélez –també casualitat–, per bé que la suma dels vots dels partits independentistes fou del 70% en les eleccions de l’any passat.
La tria de les Terres de l’Ebre s’explica en part perquè els incendis de mitjan juliol –que van cremar tres mil hectàrees i van causar la mort d’un bomber– van revifar també l’enuig per l’abandonament que ha sentit sovint la contrada, disgustada pel centralisme barceloní, i el govern pensa adreçar-hi, entre més, les reformes d’emergència que calen per a prevenir més incendis. Hi ha una intenció expressa de fer-s’hi present; al juny, el govern espanyol, també socialista, va triar Móra la Nova com la candidata a escala de l’estat espanyol a rebre una gigafactoria d’intel·ligència artificial. Demà, Illa inaugurarà el bloc quirúrgic de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre –que va entrar en licitació la legislatura passada.
La política de les trobades de govern pretén d’enfortir els llaços entre consellers. Illa i la seva mà dreta, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, tenen entre cella i cella de reforçar la construcció d’equips, bo i seguint en certa manera una lògica empresarial. El primer any de govern, ja s’han fet dues vegades les anomenades Jornades Directives de la Generalitat de Catalunya, pensades per a donar les directrius sobre el rumb del govern als alts càrrecs. Les jornades han tingut la col·laboració d’alguns convidats, com ara Aleix Valls, director general i fundador de Liquid Lab, que es dedica a “ajudar empreses globals a navegar i prosperar en el món canviant de la innovació, tot oferint solucions personalitzades segons les necessitats de cada companyia”, o del professor Carles Ramió, que pilota la reforma de l’administració –una de les obsessions de Dalmau– i que és autor de llibres com ara Burocràcia intel·ligent: guia per a transformar l’administració pública, i El col·lapse de l’Administració Pública a Espanya.
A Arnes, el president Illa vol “analitzar el desenvolupament del govern i sobretot posar les bases de les línies estratègiques del curs que ara comença”, en paraules de la portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque. “L’estratègia a mitjà i llarg termini és molt important per a aportar estabilitat i un rumb clar a Catalunya, i més veient les inestabilitats d’alguns països veïns”, va dir també. El fet cert és que aquesta estabilitat no sembla garantida, malgrat l’ambient de letargia política, i el govern en té tres grans símptomes. El primer, que la seva minoria de quaranta-dos escons i la fragilitat dels socis li ha fet fins ara molt difícil de promoure una agenda legislativa ambiciosa –la majoria, fins ara, ha estat heretada del govern anterior– i el PSC continua estancat als sondatges; el segon, la incertesa sobre el pressupost; i el tercer, la tensió a Madrid.
De tots tres, el primer que la represa posarà damunt la taula és el pressupost de l’any vinent, que la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha de començar a negociar amb Esquerra Republicana i els Comuns. La intenció és d’arribar al primer de gener amb els comptes en vigor, però el més calent és a l’aigüera. Tots dos amenacen de fer-ho llarg. La secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, va avisar abans de la pausa estival que la legislatura es podia complicar si no hi havia passos ferms cap a la reforma del finançament. El portaveu dels Comuns, David Cid, ha exigit aquesta setmana que, abans de negociar, s’hagin contractat els nous inspectors especialitzats en habitatge que va prometre el govern, sense els quals Paneque mateixa va admetre que era molt complicat de fer complir la normativa vigent.
Una altra cosa és que totes dues amenaces es compleixin. Esquerra ha fet, de moment, els ulls grossos amb l’aigualiment del finançament singular. Gairebé alhora que Alamany avisava els socialistes, el govern va reconèixer per mitjà del full de ruta de l’Agència Tributària de Catalunya que l’IRPF no es recaptaria al Principat durant aquesta legislatura, cosa que incomplia de fet l’acord d’investidura. Els republicans van mirar de treure-hi ferro tot adduint que era un document “purament tècnic.” Per escenificar que s’avança –per bé que d’un punt molt anterior–, el primer consell executiu després de vacances ha aprovat un decret que modifica el règim jurídic de l’agència “per tal d’adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana”. Els Comuns, per la seva banda, ja s’han empassat el gripau de l’ampliació de l’aeroport, que en el mandat anterior havien considerat una línia vermella. La principal bomba d’oxigen d’Illa, ara com ara, és la inconveniència dels seus socis de fer-lo caure, de manera que sembla improbable que la legislatura trontolli, passi què passi amb el pressupost.
De fet, el govern té més possibilitats de patir per crisis sobrevingudes, com les que el curs passat van esclatar a la Direcció General de l’Atenció a la Infància, abocada a una reformulació, de moment, estètica i sense pressupost, després de descobrir-s’hi irregularitats, o els entrebancs en les adjudicacions de les places de professors interins. Tots dos casos han fet patir les conselleres del ram, Mònica Martínez Bravo, de Drets Socials, i Esther Niubó, d’Educació. Podrien ser guspires d’unes altres crisis, per exemple, els maldecaps a Rodalia, que Paneque ha dit que encara es podien allargar dos anys, el desenllaç del litigi per les pintures de Sixena, en què el govern ha fet el desentès fins ara, l’evolució dels casos de corrupció que assetgen el govern espanyol, o la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el castellà a les aules, encara pendent d’emetre’s. Paneque va recordar dimarts que la temporada d’incendis encara no s’havia acabat.
