23.01.2017 - 12:53
Atorga al Consell Ciutadà la capacitat de nomenar l’Executiva però no estableix criteris previs de proporcionalitat
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
L’equip ‘Podem per a totes’ que lidera el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha llançat aquest dilluns el seu document organitzatiu per a la II Assemblea Ciutadana Estatal de Vistalegre en què proposen que el líder del partit morat segueixi conservant la competència per convocar consultes a la militància, al contrari del que demana l’equip del secretari polític, Íñigo Errejón, que el desposseeix d’aquest poder. Tot i això, sí coincideixen amb els ‘errejonistes’ en la necessitat de blindar Podem davant de possibles fusions amb altres organitzacions.
Segons defensen en el seu document els ‘pablistes’, Podem ha de primar en la nova etapa que arrenca després del congrés de febrer de Vistalegre II la participació i la “democràcia directa” davant de la representació i les “tendències burocratitzadores”.
Per aquesta raó, demanen que tant el Consell Ciutadà Estatal –el màxim òrgan de direcció entre assemblees–, com el secretari general, els cercles i els inscrits puguin “fer una crida a la participació dels inscrits i convocar consultes”.
“Només els partits de la restauració temen els referèndums i la participació. Davant dels partits de barons i famílies, volem un partit-moviment dels i les militants, els cercles i les persones inscrites. El dret a decidir ha de ser una realitat a Podem”, reivindiquen.
De fet, en l’esborrany organitzatiu asseguren que “encara és possible posar en marxa eines de consulta directa més àgils i freqüents per a la presa de decisions, i sotmetre al referèndum dels inscrits els temes d’especial transcendència política i interès general”.
Iglesias va utilitzar l’any passat el recurs de convocar consultes a la militància per tancar dos debats interns oberts en l’organització en els quals, segons va reconèixer més tard, no estava d’acord amb el sector liderat per Errejón: El rebuig a la investidura de Pedro Sánchez i l’aliança amb Esquerra Unida. En els dos casos, la militància va abonar la posició del líder, qui en la seva estratègia política per a Vistalegre II ha tornat a reivindicar el resultat d’aquestes consultes.
ELECCIÓ DE L’EXECUTIVA
A més de conservar la competència de poder convocar consultes a la militància, ‘Podem per a totes’ també proposa que el secretari general mantingui la capacitat de convocar l’Assemblea Ciutadana. Segons el seu document ja no podria, tot i això, nomenar i destituir els membres del Consell de Coordinació, una competència que ara atorguen al Consell Ciutadà.
Tot i això, no estableixen cap altra indicació ni limitació a l’hora de conformar aquest òrgan, per la qual cosa s’entén que el Consell Ciutadà adoptarà aquesta decisió per majoria simple, sense obligació de guardar cap tipus d’equilibri de forces en la seva composició.
A diferència dels ‘pablistes’, els ‘errejonistes sí estableixen que el secretari general podrà proposar al Consell Ciutadà una distribució de Secretaries i vocalies entre persones del CCE per a la composició del Consell de Coordinació, però afegeixen que la proposta “haurà de comptar per a la seva aprovació amb una majoria qualificada de dos terços de l’òrgan” i que, “en el cas que no s’aprovés per aquest procediment”, el mateix Consell Ciutadà Estatal tindrà capacitat de proposta per a la composició del Consell de Coordinació.
Per la seva banda, els anticapitalistes assenyalen específicament en la seva proposta que el Consell de Coordinació –que podrà proposar el secretari general i que després elegirà el CCE–, haurà de respectar “la proporcionalitat establerta a les primàries constitutives del Consell Ciutadà”.
Per garantir la participació de tots els àmbits de Podem en la presa de decisions, els ‘pablistes’ també proposen, a més d’incloure en el Consell Ciutadà Estatal quatre representants dels cercles, habilitar altres “dos escons de democràcia directa perquè la militància i inscrits participin amb veu i vot dels debats que es consideri oportú”. Alhora, es marquen com a repte arribar als 100.000 militants i un milió d’inscrits el 2020.
El document organitzatiu de ‘Podem per a totes’, que s’ha encarregat de redactar el secretari d’Organització del partit morat, Pablo Echenique, també planteja que “la fusió de Podem amb qualsevol altra organització haurà de ser aprovada per dos terços dels inscrits i dos terços dels cercles actius”; majoria qualificada que també defensen els ‘errejonistes’ en el seu document.
QUE ELS TERRITORIS DECIDEIXIN LES ALIANCES
A més del “dret a decidir dins de Podem”, la descentralització és un altre dels eixos principals de la proposta organitzativa d’Iglesias i els seus. Així, plantegen, com també ha demanat l’equip de Errejón i els anticapitalistes, que siguin els inscrits dels territoris, tant en l’àmbit municipal com autonòmic, els que decideixin les seves aliances tant pre-electorals com post-electorals de Govern per a les institucions de representació del seu àmbit territorial, d’acord als principis generals aprovats per les assemblees d’ordre territorial superior.
En aquesta línia, defensen “incorporar el principi de subsidiarietat” en l’organització. “Els àmbits territorials inferiors són els que millor poden establir els criteris organitzatius propis, pel que fa a l’organització del seu propi territori”, assenyalen en el document, recollit per Europa Press, en què també demanen transferir als territoris la capacitat d’accedir al cens d’inscrits i dotar-los de “capacitat jurídica pròpia d’obrar en nom de Podem.
Alhora, demanen que l’àmbit municipal es converteixi “en l’eix de treball de Podem” i que adquireixin més competències i també més autonomia financera”; donar més importància als àmbits territorials supramunicipals fins ara més oblidats, com l’àmbit insular o el comarcal i provincial; i apostar per la reconnexió entre òrgans municipals i cercles territorials.
A més, Iglesias i els seus afins proposen limitar que una persona no pugui ocupar més d’un càrrec intern i un extern, i que es puguin revocar els càrrecs públics, a més dels orgànics.
