16.12.2025 - 21:40
|
Actualització: 17.12.2025 - 10:30
Joan Laporta va començar a declarar ahir en la causa del cas Negreira en català. I de seguida una de les lletrades li va demanar “amablement” que canviàs al castellà. El president del FC Barcelona –després d’una intervenció correctíssima de la jutgessa recordant-li que tenia el dret de triar llengua– es va limitar a respondre amb tota la serenitat del món que ell preferia continuar parlant en català. I això va fer.
La coherència personal no és un acte heroic. Més aviat és simplement la voluntat de no trencar allò que ens constitueix. Però la veritat és que no abunda. I el fet que tinguem la necessitat de remarcar-ho avui, que l’hàgem de reconèixer quan passa, que siga necessari defensar-la, que calga imposar-la amb serenitat davant un tribunal és, si de cas, el símptoma d’una anomalia col·lectiva que no desapareix.
Perquè –no ens enganyem per les formes– la petició “amable” de la lletrada en realitat conté tota la violència simbòlica d’un sistema que no es conforma a oprimir-te i arriba a exigir-te la complicitat en la teua subordinació. No és una ordre, és cert. Però no sé si és molt pitjor: és una invitació a la submissió cortesa, una demanda que si l’acceptes et fa còmplice voluntari de la teua invisibilització, traïdor de tu mateix. És tan elemental com que el poder no necessita imposar-se quan aconsegueix que sigues tu mateix qui renuncia a ser tu.
La resposta de Laporta, doncs, no s’ha d’entendre com un desafiament sinó, simplement, com l’exercici de la normalitat. Parlar la teua llengua al teu país davant un tribunal del teu país no hauria de ser cap acte de valentia. I que ho siga, que faça necessària aquesta serenitat gairebé estoica que va emprar el president del Barça ahir per fer allò que és natural, diu molt més del sistema que no del súbdit.
Per sort, no és la primera vegada –i no ho fa amb la llengua i prou– que Joan Laporta ens sorprèn agradablement a l’hora de no deixar-se aixafar, de mantenir la coherència i deseixir-se de la pressió externa que el vol acorralar. Com passa amb tots els homes públics –no faltaria sinó!–, qualsevol pot discutir-ne els èxits o criticar-ne les obres. Jo mateix ho he fet de vegades, però trobe que deixa darrere un bon gruix de coherència que a mi, personalment, em sembla cosa destacable.
Destacable per la fermesa, però també per l’espontaneïtat, per la normalitat i aquesta decisió que té a l’hora de demostrar que les coses es poden fer. Que la normalitat és possible i comença sempre per un mateix. I que no cal demanar permís a ningú per ser allò que ets.
PS1. Arriben molt males notícies d’Andorra. El nomenament de Víctor Torre de Silva y López de Letona com a nou magistrat del Tribunal Constitucional ha causat una forta sotragada perquè ningú no s’esperava que el nou copríncep episcopal, Josep Lluís Serrano, designàs un personatge sense cap mena vincle amb Andorra, amb uns orígens profundament conservadors i amb un lligam molt fort amb el Partit Popular espanyol i, més concretament, amb un dels dirigents de l’ala més dreta i obscura del partit, l’ex-ministre Federico Trillo. D’aquesta estranya i perillosa maniobra –també per a la sobirania nacional–, ens en parla Josep Nualart Casulleras en aquest article.
PS2. L’Atlètic Balears, avui a la segona federació, sempre ha estat considerat el segon equip de Mallorca. L’entitat ha sorprès tothom eliminant el RCD Espanyol a la segona fase de la Copa i avui vol tornar a causar sensació contra l’Atlètic de Madrid als setzens. Però, quina és la història d’aquest equip humil, antifeixista, de classe obrera i de ratlles blaves i blanques? Ens l’explica Martí Gelabert: “Sobreviure és un triomf”.
PS3. Aquesta setmana s’ha clos la primera fase del diàleg ciutadà impulsat pel departament dels Pirineus Orientals per a recollir preocupacions i obrir un debat sobre el futur de Catalunya Nord, incloent-hi el possible canvi de nom del departament. En aquest article Alexandre Solano ens explica què passarà d’ara endavant.
PS4. Si tots podeu llegir de franc el nostre diari, sense murs de pagament, és perquè milers de lectors han estat solidaris amb el projecte i se n’han fet subscriptors. Penseu si vosaltres també ens voleu ajudar amb la vostra solidaritat, i si la resposta és afirmativa feu-vos-en subscriptors.
