La tradició –i la famosa cançó valenciana (“estos tres dies de Pasqua…”) ho reflecteix amb tota claredat– tenia tres dies de festa per Pasqua: diumenge, dilluns i dimarts. Aquesta triple celebració no és arbitrària: als Països Catalans i en bona part d’Europa, les festes encetades en diumenge es prolongaven els dos dies següents, dilluns i dimarts, que antigament també eren festius.

Per què tres dies?

La celebració de Pasqua al nostre país és un fet singular del calendari que ens lliga amb el passat carolingi. El segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi de Carlemany i depenia del bisbat de Narbona. Com que el concepte carolingi de família era molt extens, com un clan, quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tres dies per a poder anar-hi i tornar a casa i celebrar la festivitat.

Quan i com va desaparèixer el tercer dia?

La clau del canvi és l’any 1867. Hi ha documentació de l’any 1867 sobre un decret del papa Pius IX –signat pel cardenal Patrizzi, prefecte de la Sagrada Congregació de Ritus– que comença explicant que el govern espanyol havia pregat al pontífex que, “pel bé del comerç, el foment de les arts i el profit de l’agricultura”, fos disminuït el nombre de dies festius anuals. La justificació era explícitament econòmica i productivista.

En conseqüència, el decret derogava l’obligació d’oir missa en les “mitges festes” (o festius de segon grau), i entre les festes suprimides com a mitges festes hi havia el dimarts de la Pasqua de Resurrecció. A més, el decret també suprimia cinc festes de precepte (o festius de primer grau), entre les quals el dilluns de la Pasqua de Resurrecció i el dilluns de la Pasqua de Pentecosta.

Per tant, el 1867, amb una sola operació vaticana, desapareixien tant el tercer dia (dimarts) com, formalment, el segon (dilluns), tot i que el dilluns va acabar recuperant-se als Països Catalans a causa de la pressió popular i cultural.

I així encara avui el dilluns de Pasqua s’ha mantingut com a festiu en molts territoris de tradició carolíngia, de manera específica al País Basc i als Països Catalans. El dimarts, en canvi, ha desaparegut completament del calendari oficial, amb la sola excepció de Xipre, on encara són festa oficial tots tres dies de Pasqua.

El rescat valencià: sant Vicent

Tanmateix, hi ha una peculiaritat valenciana que, de manera indirecta, salva parcialment la tradició dels tres dies. Al País Valencià la festa de Sant Vicent Ferrer se celebra diumenge i dilluns immediatament posteriors al diumenge de Pasqua, de manera que els xiquets no van a escola ni dilluns ni dimarts de Pasqua: el primer perquè festa oficial i el segon perquè fan pont.