Si la realitat t’espatlla un titular, tant se val; mantingues el titular. Això han fet avui la majoria de diaris espanyols i alguns de catalans, com La Vanguardia, sobre l’impacte de les protestes contra Felipe VI en la inauguració del Mobile World Congress, i sobre la magnitud i el to d’aquestes manifestacions. El missatge que calia donar ja l’havia fet córrer ahir al vespre el govern espanyol a la majoria de mitjans fent citar ‘fonts de la Moncloa’ sense identificar. Un missatge que diu que les mobilitzacions independentistes contra la presència del rei espanyol fan perillar el MWC. Demonitzar les protestes, per amagar allò que les ha motivades. És així com titulen i fan editorials tots aquests diaris.

Felipe VI ha vingut a Catalunya per primera vegada després del referèndum d’autodeterminació i d’haver avalat la repressió: les agressions de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, l’existència de presos polítics, la persecució política, les causes generals contra ciutadans que no poden ni alçar la veu ni criticar els cossos policíacs que els van agredir… El cap d’estat del cop d’estat contra les institucions catalanes, el padrí del 155. I no es pot ni opinar sobre una posició com aquesta, ni encara menys criticar-la. Ho va fer Roger Torrent, ho ha fet Ada Colau i els milers de catalans que es van manifestar a la rodalia del Palau de la Música i que van sortir als balcons a repicar atuells. Però tots són presentats com a culpables, com els qui amenacen la prosperitat que porta el Mobile.

Ho fa La Vanguardia, en l’editorial d’avui: ‘Cal situar les accions polítiques i les protestes en cada context adequat, de manera que no perjudiquin els interessos generals del país.’ I alliçona els ciutadans que van sortir a protestar: ‘Això correspon a les autoritats en primer lloc i després també al conjunt dels ciutadans.’ Afegeix: ‘Cal esperar que el citat incident amb el rei, a més de les protestes ciutadanes, no tinguin conseqüències que vagin més enllà del simple simbolisme polític que han pretès […]. No ajuden gens les manifestacions ni les altres accions que es puguin dur a terme per utilitzar el MWC com a instrument per a internacionalitzar més els problemes polítics de Catalunya.’

En què es basa aquest missatge d’alarma i acusador adreçat a tots aquells qui volen aprofitar el MWC per internacionalitzar el missatge de condemna de la repressió espanyola contra l’independentisme? La resposta es podria intuir en aquesta notícia de l’edició d’avui, amb un subtítol prou contundent: ‘Els gests polítics inquieten els organitzadors perquè alteren l’estabilitat reclamada per Colau.’

Però si llegim la notícia, veiem que en primer lloc destaquen les declaracions de Carlos Grau, CEO del Mobile World Capital, dient: ‘No ens afecta la polèmica.’ Més clar, l’aigua. I la notícia diu tot seguit: ‘Els gests polítics arriben als organitzadors, que en prenen nota.’ Bé, qui ho diu això? El diari recull el punt de vista de John Hoffman, conseller delegat del GSMA, de qui diu que ‘cerca la perfecció’. Però tot seguit afegeix: ‘Encara que tothom li pregunti per la inestabilitat política, a ell li preocupa més una vaga de metro com la que el va portar a deixar les autoritats plantades en la inauguració oficial de fa dos anys.’ Encara més: ‘Si la picabaralla política no afecta el desenvolupament del congrés, la inquietud no creixerà, apunten fonts pròximes als dirigents del GSMA.’ I insisteixen que ‘una hipotètica repercussió en la quotidianitat de la fira’, com ara una vaga, ‘sí que posaria en perill el contracte que reté el congrés a Barcelona fins el 2023’.

Perquè és això que han insistit a dir públicament els responsables del Mobile: que tenen el compromís, si més no, fins al 2023 de fer el congrés a la ciutat. No hi ha motiu per a l’alarma, però vegeu les portades de la premsa espanyola avui:

Aquest missatge alarmista és multiplicat pels principals diaris de Madrid, amb titulars molt semblants que diuen que el MWC perilla per culpa de l’independentisme i que encara sort de Felipe VI que el pot salvar. En són exemples els titulars d’El País (‘El boicot al rei amenaça el futur del Mobile a Barcelona’), d’El Mundo (‘La plantada secessionista al rei amenaça el Mobile a Barcelona’), i el de La Razón (‘El Mobile, al govern [espanyol]: ‘De bromes, les justes’).

Si ens fixem en aquest últim titular, sembla que el diari dirigit per Francisco Marhuenda sí que ha aconseguit algú de l’organització del Mobile que ha manifestat d’una manera clara i contundent el malestar per les manifestacions i les crítiques a Felipe VI. Diuen que ‘des de l’organització tot l’any que adverteixen el govern [espanyol] que necessiten un marc d’estabilitat política i econòmica, deixant veure, alhora, la seva preocupació pel procés independentista’. Però no s’indentifica qui ho diu, tot i que en el titular es faci servir una declaració textual tan singular i contundent com aquesta.

Més aviat el text de la notícia fa pensar que no és que el diari tingui una font directa del MWC que els digui això, sinó que és la Moncloa qui diu al diari que els han dit això. Perquè la notícia es fonamenta en el comunicat que va fer córrer ahir el govern espanyol, mentre a Barcelona s’estenien les protestes contra Felipe VI i era a punt de començar l’acte inaugural al Palau de la Música, difonent el discurs amb què avui han obert a tota portada aquests diaris: ‘Les plantades i la falta de respecte fan perillar que Barcelona pugui continuar acollint en el futur un esdeveniment global de tanta importància.’ Això ho deia el govern espanyol, no pas el Mobile. Però el subjecte en tots els diaris espanyols és l’organització del congrés.

La manipulació de les protestes
Les concentracions contra Felipe VI d’ahir van ser molt nombroses i van arribar a aplegar milers de manifestants durant hores i repartits en diversos punts a la rodalia del Palau de la Música i de la Via Laietana, que fou blindada i tallada al trànsit. Al començament de les concentracions hi va haver alguns punts de tensió amb un grup de manifestants monàrquics molt minoritari, que va ser arraconat pel gruix de manifestants republicans. Aquests grup va tenir un comportament provocador i a voltes agressiu.

Però, malgrat l’evident diferència de to i de magnitud de les respectives manifestacions, ambdues van ser presentades en un pla equivalent. Els uns i els altres. ‘Els partidaris de Tabàrnia i els partidaris del CDR s’han encarat’, deien ahir a Catalunya Informació. Encara ho feia d’una manera més marcada La Vanguardia en aquesta notícia, titulada: ‘El centre de Barcelona, dividit entre concentracions independentistes i les favorables al rei‘. Com si la mobilització dels uns i dels altres fos equivalent.

I un cas encara més extrem: Noticias Cuatro presentava sobreimprès a la pantalla el següent titular en una connexió en directe ahir al vespre: ‘Cassolades i concentracions de suport al rei.’ Aquest titular amagava el fet que les concentracions eren contra el rei i no a favor; i d’una altra banda introduïa l’equívoc sobre els repics d’atuells, ensordidors i multitudinaris a tots els barris de Barcelona, fent pensar a qui es mirés aquestes notícies que també eren favorables al rei espanyol.

Si la realitat és tossuda, tant se val. Expliquem-la tal com ens agradaria que fos.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb