21.10.2025 - 13:00
|
Actualització: 21.10.2025 - 15:22
La presidenta del govern, Marga Prohens, ha anunciat avui que el Govern commemorarà les víctimes de bombardaments de l’aviació republicana a Palma durant la repressió franquista. La presidenta ha aprofitat per fer l’anunci just el mateix deia que el Parlament fa la primera passa per eliminar la llei de Memòria democràtica, a instàncies de PP i Vox.
“Amb els 90 anys dels bombardejos republicans sobre Palma també commemorarem el centenar de víctimes civils”, ha dit la presidenta, en una resposta a Més per Mallorca durant la sessió de control.
Prohens ha defensat que el PP doni suport a la derogació de la llei de Memòria que es va aprovar “sense consens”, tot i que el PP va votar a favor de la majoria d’articles de la norma.
“Franco es va morir abans que vostè i jo nasquéssim i els únics que parlen d’ell aquí cada setmana són els partits de l’esquerra”, ha contestat Prohens a Més. Cal recordar, però, que el PP va pactar amb l’esquerra poder salvar la normativa, tot i que mig any després va trencar el pacte, atès que era una exigència de l’extrema dreta per tirar endavant el pressupost d’enguany.
Primera passa per a eliminar la llei
Durant el debat de presa en consideració de la llei, el PP ha intentat defensar ara la derogació amb unes quantes contradiccions. “Ens tornaran a dir que la llei va ser aprovada amb el beneplàcit del PP”, ha dit en primer lloc, quan, de fet, així va ser. I la diputada Cristina Gil ha entonat un “mai entendrem la instrumentalització de tot això com una estratègia política” obviant que el partit va acceptar derogar-la en l’acord d’investidura de Prohens, que va decidir de salvar la llei quan va entrar en crisi en Vox i que ha decidit de tornar-la a derogar per l’acord per aprovar el pressupost de 2025.
“La politització i imposició d’un relat de la història ha estat el fracàs d’aquestes lleis. El comodí del franquisme l’utilitzen vostès per no posar el focus en altres qüestions”, ha dit Gil, no sense abans fer una menció gratuïta a Bildu enmig del seu discurs i vanagloriant la transició.
El diputat del PSIB, Omar Lamin, ha contestat de manera contundent: “Defensarem una llei que no és de passat, sinó de present i de futur. Defensarem una llei que representa el que som: un poble de memòria, un poble de justícia i un poble de reparació. Què passarà d’aquí a deu o vint anys si deixam que l’oblit avanci?”
Ha recordat com just ahir es va vandalitzar el bust d’Aurora Picornell i ha subratllat la importància que “ningú sigui esborrat de la història per la comoditat o la covardia de qui avui ens governa”. De fet, del PP ha recriminat que “torni a abaixar el cap davant els que van sembrar el terror i la por.” I ha continuat: “Què fa el PP i Marga Prohens donant suport a aquesta barbaritat? No és només una decisió política, és una ofensa moral. És tornar a revictimitzar les víctimes, aquells que van ser torturats, empresonats i assassinats per defensar la llibertat que vostès avui pretenen banalitzar”.
“Submissió ideològica”
Per part de Més per Mallorca, la diputada Maria Ramon ha retret al PP que traís la seva paraula, després d’haver pactat amb ells salvar la llei i, mig any després, advoqui per derogar-la: “Prohens ens va mirar als ulls i ens va mentir. Prohens menteix a les famílies, als col·lectius memorialistes. Avui votaran renunciar a la memòria”. I ha assegurat que el partit viu en una submissió ideològica envers Vox.
En aquest sentit, Ramon ha recordat les darreres enquestes que diuen que un 19,6% dels joves considera que els anys de la dictadura van ser bons o molt bons: “Sense memòria, la llibertat és fràgil”. “Què en treuen de fer aquesta passa enrere?”, ha preguntat.
Córdoba demana trencar la disciplina de vot
De fet, la mateixa pregunta ha fet l’ex-diputat del PP i representant de Formentera, Llorenç Córdoba, en un discurs ben crític contra el seu antic partit i en què ha demanat als diputats que trenquin la disciplina de vot. “De veritat creuen que derogant aquesta llei milloraran la vida de ningú? Que la votació ajudarà les famílies que encara cerquen els seus morts o les que intenten oblidar aquell malson?”, ha dit.
De fet, ha assegurat que s’han tornat a confondre d’enemic i que no és la memòria la que divideix. “Derogar aquesta llei no és un gest polític, és una vulneració del dret i una derrota moral. Quan un govern decideix oblidar, exerceix la indiferència”, ha dit, abans de dirigir-se als diputats del PP i demanar que actuïn en consciència: “Darrere de cada botó que es prem hi ha una persona i una consciència. Només deman que pensin que si això que faran avui és el que voldrien explicar als seus fills. Els vots canvien, però l’orgull i la vergonya d’haver fet el correcte queda per sempre.”
La diputada de Més per Menorca, Joana Gomila ha retret que la presidenta, després de dir que prioritzaria “la gent d’aquí” durant el passat debat de política general, considera que els familiars que van defensar la democràcia i la justícia social no són gent d’aquí. “Deuen ser ciutadans de segona”, ha dit, denunciant que giraran l’esquena a milers de víctimes i que “rebutgen la història d’aquest país només per a complaure a Vox.”
Memòria de Mallorca: “Serà un retrocés enorme”
Des de l’associació Memòria de Mallorca, que ha protestat avui davant del Parlament, han denunciat que la derogació de la norma “serà un enorme retrocés” sobre el poc que s’havia avançat al respecte. Maria Antònia Oliver, presidenta de l’entitat, ha dit als mitjans que s’oblida el dany que es fa a les víctimes del franquisme.
“No és que es derogui un article, és que es deroga tota una Llei, ni més ni manco. És molt fort”, ha dit Oliver, que ha advertit que passarà quan no estigui en vigor: ni es podrà anar a l’arxiu a demanar documentació, no hi haurà cap norma que empari la retirada de la simbologia franquista ni hi haurà memòria democràtica en l’educació, per exemple.
“La llei empara totes les víctimes”, ha insistit davant els intents de la dreta per fer creure que no és així, “però el que passa és que les reparacions i les polítiques públiques s’apliquen cap a un dels bàndols per la simple raó que no ha tingut els principis humans de veritat, justícia i reparació.”
