Per què el Guernica no i Sixena sí? Vet aquí la gran contradicció en què s’ha endinsat Ernest Urtasun, ministre de Cultura espanyol, que denega el trasllat del cèlebre quadre de Pablo Picasso al País Basc i calla a l’hora de defensar el manteniment de les pintures murals al MNAC.

La contradicció ha ressuscitat de les seves declaracions d’abans-d’ahir al senat espanyol sobre la negativa de traslladar temporalment el Guernica, que han aixecat polseguera. És una contradicció que s’arrossega de fa temps i com més va més evident és, perquè els paral·lelismes entre el Guernica i les pintures de Sixena del MNAC són clars. I amb el pas del temps també és més palpable la posició del govern espanyol.

La contradicció neix de dues preguntes: per què Urtasun denega públicament el trasllat del Guernica, donant per bons els informes del Museu Reina Sofia, però manté un silenci eixordador amb el cas de Sixena, malgrat que també hi ha informes dels màxims experts mundials que alerten del risc de malmetre-les? Per què amb el Guernica és tan important la preservació del patrimoni i, en canvi, amb Sixena sembla que sigui més important la propietat, costi què costi el trasllat? L’actitud d’Urtasun revela una falta d’iniciativa del Ministeri de Cultura espanyol que podria ser clau per a salvar Sixena d’un trasllat que és una autèntica amenaça.

Rotund amb el ‘Guernica’ i silenciós amb Sixena

Hi ha diferències abismals sobre la posició del ministre Urtasun entre el trasllat del Guernica i Sixena. El govern basc i el PNB van reclamar el trasllat del Guernica amb motiu del norantè aniversari del bombardament de la vila de Gernika. El quadre va ser encarregat pel govern de la Segona República espanyola i es va exposar per primera vegada a París el 1937 com a denúncia del bombardament de Gernika. L’obra va romandre durant dècades al Museu d’Art Modern de Nova York, per voluntat de Pablo Picasso, que va condicionar el retorn a l’estat espanyol al restabliment de la democràcia. No va ser fins el 1981 que va arribar a Madrid, després de complexes negociacions amb la família de l’artista i el seu marmessor, Roland Dumas, i malgrat discrepàncies internes.

Però el govern basc i el PNB han topat amb una negativa rotunda de les autoritats espanyoles, que s’ha expressat en boca d’Urtasun. La literalitat de les paraules del ministre és molt important: “Entenc la sensibilitat que hi ha darrere aquesta petició. Parlem duna obra vinculada a la memòria de Gernika i el dolor que simbolitza. La meva obligació és garantir l’accés a la cultura i també garantir-ne el patrimoni.” I afegeix: “En qüestions com aquesta, cal escoltar els tècnics que conserven l’obra des de fa trenta anys. Els informes són clars i desaconsellen el trasllat de la peça pels riscs que implica. Es commemora el norantè aniversari de Gernika, però s’ha de garantir que aquesta obra pugui fer noranta anys més. La meva obligació és preservar aquest patrimoni.”

“La meva obligació és garantir l’accés a la cultura i també garantir-ne el patrimoni”; “Els informes són clars i desaconsellen el trasllat de la peça pels riscos que implica”…: Urtasun s’hauria pogut pronunciar sobre Sixena amb aquestes declaracions, amb la mateixa fermesa, però no ho ha fet. Ni ell ni el secretari d’estat de Cultura –també català–, Jordi Martí.

Respecte de Sixena també hi ha informes tècnics i pericials i estudis d’experts internacionals que alerten que el desmuntatge i el trasllat de les obres podria causar-ne la destrucció parcial o total. Però, malgrat això, el silenci d’Urtasun continua planant en el litigi judicial, que ara ja encara la recta final. La jutgessa Rocío Pilar Vargas ha pres la decisió de tirar endavant l’execució forçosa de la sentència instada pel govern de l’Aragó i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, tot i el risc de destrucció. Fa un any, Urtasun es limità a dir que la sentència de Sixena s’havia de complir, però que calia veure com s’executava.

El paper del Ministeri de Cultura espanyol i l’IPCE

El doctor en història de l’art Albert Velasco, una de les persones que ha seguit més de prop els litigis de Sixena, descriu a la perfecció al llibre Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema el paper que ha adoptat el Ministeri de Cultura espanyol i l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), l’organisme de referència en conservació-restauració a l’estat espanyol.

Velsaco parla d’una qüestió cabdal: per què el ministeri, que també forma part del patronat del MNAC, no ha demanat cap dictamen als tècnics i experts de l’IPCE? “Amb tota probabilitat, conclouria que, atesos els riscos evidents que comporta el trasllat i instal·lació de les pintures a Sixena, l’opció més prudent és mantenir-les a Barcelona”, diu Velasco.

Velasco insisteix que l’IPCE no podria dir res més que això, i que aquest criteri ja es va adoptar l’any 2023 arran de les demandes de traslladar la Dama d’Elx del Museu Arqueològic espanyol de Madrid a Elx. “En aquell, cas, l’informe, fonamentat en l’extrema fragilitat de l’obra, va ser taxatiu i sense fissures”, recorda Velasco.

L’informe fou fruit de les conclusions d’un grup de treball format per organismes espanyols, creat a instàncies de Miquel Iceta, que aleshores era ministre de Cultura. “Lluny d’actuar amb timidesa, Iceta va reunir en una taula els principals referents de la conservació-restauració i de la gestió del patrimoni de l’estat, amb l’objectiu de disposar d’un criteri tècnic sòlid. El resultat va ser clar i li va proporcionar l’argumentari pertinent per a justificar que l’escultura no abandonés Madrid”, assenyala Velasco.

Ara, amb Sixena, ni Urtasun ni Martí ni ningú del ministeri no ha mogut fitxa per demanar un informe semblant sobre la conservació de les pintures que hi ha al MNAC.

La querella dels ex-consellers que vol frenar el trasllat

A diferència del Ministeri de Cultura, qui sí que s’ha mogut són cinc ex-consellers de Cultura de la Generalitat –Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Laura Borràs i Àngels Ponsa–, que s’han unit per plantar cara judicialment al trasllat de les pintures de Sixena.

Sota la direcció de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, han presentat una querella criminal al Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó contra la magistrada Rocío Pilar Vargas i els responsables del govern de l’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, acusant-los de prevaricació i dany al patrimoni.

L’objectiu dels querellants és evitar la destrucció irreversible de les pintures murals i garantir la preservació del patrimoni. També reclamen que es practiquin diligències per identificar els responsables polítics que han impulsat l’execució forçosa de la sentència del 2016 i demanen que l’estat espanyol informi d’aquest conflicte a l’ICCROM. Segons els ex-consellers, aquesta querella és la darrera eina que podria salvar les pintures de Sixena del trasllat. “Avui pot ser la penúltima acció que ens queda. L’última serà encadenar-nos a les portes del MNAC si és el darrer acte”, diuen.