presos polítics

TEMA DEL DIA
Debat.
La decisió de Junts per Catalunya i d’ERC de posar els presos polítics i exiliats en llocs destacats de les eleccions espanyoles i europees ha despertat un petit debat dins l’independentisme sobre l’oportunitat d’aquesta decisió. Els detractors, que n’hi ha pocs i habiten bàsicament a les xarxes socials, consideren que és un xantatge emocional dels partits per a motivar l’electorat a votar-los. D’entrada, si la intenció és fer créixer la participació i que l’independentisme obtingui el millor resultat possible, és normal que els partits actuïn d’aquesta manera.

Però el motiu de fons va més enllà dels interessos partidistes. L’independentisme majoritari és jutjat a Madrid per un tribunal de part, amb testimonis esperpèntics, que no dubten a mentir impunement, per mirar de justificar uns delictes inexistents, com ha demostrat la justícia d’uns quants països europeus. Fa un mes que va començar el judici i encara no ha aparegut cap prova sobre els delictes de què són acusats. Aquest judici és un escàndol monumental, que marcarà un abans i un després en la política catalana i espanyola. I probablement, també tindrà conseqüències a Europa. No es pot posar al mateix nivell el testimoni d’un cap de la policia espanyola condemnat per haver mort un treballador d’un tret a l’esquena a boca de canó el 1974 que polítics demòcrates acusats d’haver posat urnes per a votar. Denunciar això que passa aquests dies al Tribunal Suprem, aquesta impunitat, aquesta fatxenderia, aquesta ignomínia, hauria de ser l’obligació de qualsevol demòcrata, tant si és independentista com si no.

Una de les maneres de denunciar-ho és posant els presos o algun dels seus familiars al capdavant de les llistes a les eleccions espanyoles i europees, per fer-los visibles, perquè tinguin més canals per a denunciar la injustícia de què són víctimes. Una injustícia contestada al carrer per manifestacions multitudinàries, milers de sopars grocs i llaços pertot arreu. El groc ha esdevingut símbol de llibertat i per això la junta electoral espanyola ha demanat a la Generalitat que retiri els llaços grocs abans de quaranta-vuit hores. La candidatura dels presos i exiliats és un gest simbòlic, perquè probablement la justícia espanyola impedirà que exerceixin les funcions, si és que els deixa presentar, però és un gest de denúncia necessari. Votar els presos polítics és una manera civilitzada de canalitzar la indignació i la ràbia que origina la farsa de judici del Suprem. Si no els deixen presentar o els impedeixen de prendre possessió de l’escó, es tornarà a vulnerar la democràcia. Però darrere seu, a cada llista hi ha desenes de persones preparades per a assumir la seva feina.

A més, són polítics, gent que és a la presó per haver fet política, per haver organitzat un referèndum, coses que no haurien de ser un delicte en una democràcia normal. Per tant, és coherent que vulguin continuar fent política. Qui ha de decidir si continuen fent política no és un tribunal presidit pel senyor Marchena, sinó els electors catalans amb el seu vot. Costarà més o menys, però acabaran tornant a la política, si ho volen. Sigui com vulgui, que ho decideixin ells i els seus votants, no pas un tribunal espanyol. Parlar de xantatge emocional és menysprear el seu patiment i el dels familiars, col·laborar a fer-los invisibles, considerar normal la repressió i avalar una injustícia flagrant.

Que tinguin protagonisme electoral no vol dir que l’independentisme hagi de supeditar la seva estratègia als presos, ni tampoc impedir la crítica quan calgui. Però amagar-los és el que voldria Manuel Marchena. De fet, ja hi ha informacions que indiquen que la justícia espanyola ja maniobra perquè els presos i exiliats no puguin presentar-se a les eleccions. Cal recordar que dos membres del Tribunal Suprem espanyol que jutgen els dirigents independentistes, Luciano Varela i Ana Ferrer, són membres de la junta electoral. Tot en ordre, com sempre.

MÉS QÜESTIONS
El Bloc ix reforçat de les primàries de Compromís.
Les primàries de Compromís han reforçat el Bloc com a formació nacionalista integrada dins la coalició que encapçala Mónica Oltra. El Bloc ha guanyat les primàries a València, amb Fran Ferri, que anirà de dos d’Oltra, i a Castelló, on Vicent Marzà serà el cap de llista. Per Alacant, les ha guanyades Aitana Mas, que és d’Iniciativa, tot i que l’actual conseller d’Economia, Rafael Climent, del Bloc, ha quedat segon. El Bloc també ha guanyat les primàries per a les eleccions europees, amb Jordi Sebastià, que tornarà a ser candidat. Un altre dirigent del Bloc que ha tingut un ampli suport és l’actual president de les Corts, Enric Morera, el més votat per la circumscripció de València, tot i que anirà quart a la llista. La intenció de Morera per a la legislatura vinent és ser conseller del govern si les forces d’esquerres tornen a tenir majoria. Com era previsible, la gran guanyadora va ser la candidata a la presidència de la Generalitat, Mónica Oltra, militant d’Iniciativa, que va obtenir 23.315 vots, és a dir, un 87% de suport dels que van participar en aquest procés i d’un 49% del cens total.

Compromís proposa de blindar À Punt per garantir-ne la independència. El futur d’À Punt preocupa Compromís, per si mai la dreta recupera el poder al País Valencià, cosa que no s’ha de descartar en les eleccions del maig. El cap de llista de Compromís per la circumscripció de València, Fran Ferri, ha explicat que un dels objectius per a la legislatura vinent serà blindar la ràdio i la televisió públiques valencianes a l’estatut perquè, governi qui governi, es garanteixi la independència dels mitjans públics. ‘No puguem tornar a viure la vergonya d’un tancament unilateral com va fer el PP el 2013’, ha dit. Ferri, que s’ha reunit amb el secretari general de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autònoms (FORTA) i amb el president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), ha recordat que tenir uns mitjans públics de qualitat i sostenibles implica que siguin eficients, no que siguin precaris. ‘Per això vam incloure una clàusula contra l’endeutament en la llei de creació, criteris de bona governança i una garantia d’inversió en els mitjans públics per part de la Generalitat que s’ha de complir’, ha recordat.

Pericay no accepta com a nou dirigent de Ciutadans a les Illes el guanyador de les primàries. La carrera política de Xavier Pericay s’ha acabat. No tornarà a ser candidat a presidir el govern balear a les eleccions autonòmiques del 26 de maig després de perdre les primàries contra l’empresari Marc Pérez-Ribas. El nou candidat ha guanyat contra pronòstic i ha estat elegit candidat amb el 49% dels vots a favor, equivalent a 155 vots. Natural de Sóller i de cinquanta anys, Pérez-Ribas ha estat vinculat al món empresarial per mitjà del Cercle d’Economia. Després de guanyar ha fet una crida a la unitat, però Pericay no li reconeix el lideratge de Ciutadans a les Illes. No considera que l’aspirant a la presidència del govern sigui el nou líder del partit i pensa que els afiliats que van votar el seu rival creien que es dirimia el lideratge. Pericay no veu ‘motius’ per a incorporar Pérez-Ribas al comitè balear de Ciutadans, i ha atribuït la seva victòria a ‘molt soroll, moltes trucades, moltes pressions sobre els afiliats’, a alguns dels quals es diu que va prometre càrrecs durant la legislatura vinent. Pericay ja es va oposar que Albert Rivera fitxés d’assessor José Ramon Bauzà i les seves posicions crítiques fan pensar que té poc futur en un partit que no tolera la dissidència.

L’esquerra de Menorca no anirà en coalició al senat espanyol. Els partits d’esquerres a Menorca han anunciat avui que finalment no faran una candidatura unitària al senat espanyol en les eleccions del 28 d’abril. Esquerra Unida, PSOE, Més per Menorca i Podem han emès un comunicat conjunt per a donar a conèixer la seva decisió després de les negociacions d’aquests darrers dies. Aquestes forces polítiques han assegurat que s’havien reunit tres vegades amb l’objectiu d’acordar una candidatura unitària al senat espanyol i també manifesten que la intenció sempre ha estat aconseguir un consens, però que no s’hi ha arribat per ‘falta de temps i perquè el termini previst pel calendari és massa breu’. Els quatre partits s’han compromès a treballar de manera conjunta i coordinada si una de les formacions aconsegueix l’escó, amb la intenció de fer arribar a aquesta cambra les propostes de qualsevol partit d’esquerres sempre que siguin beneficioses per a Menorca.

Els beneficis dels bancs andorrans baixen d’un 25% i se situen en els 100 milions. L’adaptació al marc normatiu cada vegada més exigent del sector bancari europeu, l’aplicació de les normes internacionals d’informació financera i els tipus d’interès negatius han penalitzat un any més els beneficis del sector bancari. El resultat global de les cinc entitats associades a Andorra Banking va ser de 100 milions d’euros l’exercici passat, 33 menys que el 2017, cosa que implica una davallada dels guanys del 24,8%. Una tendència a la baixa que es va repetint des del 2016. Les posicions dels bancs pel que fa als beneficis nets es manté, però en tres es redueixen els guanys i en dos es repeteix la xifra de l’any anterior. Crèdit Andorrà és el banc que ha obtingut el millor resultat, amb 36 milions, 14 menys que el 2017, cosa que significa una caiguda del 28%. El segueix Andbank, amb 28 milions enfront dels 39 de l’exercici anterior (un 28% menys), mentre que Morabanc repeteix el resultat, amb uns guanys de 24 milions d’euros. Això mateix succeeix amb el Banc Sabadell d’Andorra que per segon any presenta un benefici de 10 milions. Vall Banc va tancar el 2018 amb uns guanys de 2 milions, una cinquena part de l’obtingut l’exercici anterior. El consell d’administració de cada banc ha d’aprovar les xifres aquest mes.

LA XIFRA
25 individus encaputxats van assaltar un centre de Castelldefels que acull 35 menors no acompanyats. L’atac racista ha disparat les alarmes perquè és un salt qualitatiu important.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de març de 2004 va haver-hi l’atemptat gihadista múltiple a la xarxa de rodalia de Madrid, que va matar 192 persones i en fa ferir més de 2.000. El govern espanyol, presidit per José María Aznar, va atribuir-lo a ETA i va mantenir aquesta versió fins i tot quan ja tenia proves que no era cert. Poc després el va reivindicar Al-Qaida.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb