23.01.2017 - 15:58
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
El suposat testaferro de l’extresorer del PP Luis Bárcenas, Iván Yáñez, ha afirmat aquest dilluns davant de la Secció Segona de la sala penal de l’Audiència Nacional, tribunal encarregat de jutjar la primera època de la trama Gürtel (1999-2005), que va accedir a analitzar el compte de valors de Bárcenas perquè el banc suís li va assegurar que no hi havia dubte de la licitud de l’origen dels fons.
Així ho ha dit a preguntes de la fiscal Concepción Sabadell, a la qual ha explicat que el febrer del 2009 Bárcenas –“com la resta d’inversors del món”, ha apuntat– li va demanar que analitzés la seva cartera de valors perquè havia tingut una “pèrdua brutal de diners” –uns 31 milions d’euros, ha indicat– per la crisi econòmica.
Ha assegurat que després d’aquesta sol·licitud va anar a Suïssa a comprovar els comptes i que allà va preguntar al banc si l’origen dels fons eren lícits. Segons ha dit, el banc suís li va assegurar que els diners eren legals i va confiar en aquesta informació perquè eren els bancs els “obligats” a investigar la procedència dels diners.
Yáñez ha emfatitzat que tenia “referències àmplies generals de part de l’origen”, ja que coneixia el negoci en el sector de la fusta que l’extresorer popular va emprendre amb el seu pare, Francisco Yáñez, a Costa Rica i era conscient de les operacions de compravenda d’obres d’art.
Alhora, ha reconegut que sabia del préstec de tres milions d’euros que es va fer des del compte de la Fundació Sinequanon a l’extresorer d’Alianza Popular Ángel Sanchís Perales.
DEFENSA QUE LA SEVA ACTIVITAT NO RESPON A CAP DELICTE
Sobre la Fundació Sinequanon, ha destacat que aquest compte el va obrir la Fundació i no Bárcenas i ha explicat que per aquest motiu no apareixia en l’esmentat dipòsit la definició de Persona Exposada Políticament (PEP). En aquesta línia, ha explicat que a causa de l’estructura de la Fundació, l’extresorer no podia “ordenar res” al banc.
El que va ser apoderat dels comptes de Bárcenas –que s’enfronta a set anys de presó per delictes contra la Hisenda Pública i blanqueig de capitals– ha asseverat que ell només va desenvolupar una tasca de “gestió o assessorament”, una activitat que, segons ha precisat, “no està sota cap concepte en el delicte de blanqueig de capitals”. De fet, ha dit que ell “va assumir” que aquests fons eren declarats i tampoc va sospitar del contrari perquè no tenia “cap indici”.
“Si Bárcenas va declarar o no, és el seu problema”, ha afegit. La fiscal li ha preguntat si l’extresorer el va esmentar en alguna ocasió que volia regularitzar la seva situació a Espanya. Yáñez ha respost que creu que Bárcenas “va fer algun comentari sobre una complementària”.
Per fer efectiva la regularització es va obrir un compte a Caja Madrid a nom de l’empresa Tesedul, que, tal com ha recordat la fiscal Sabadell, figurava com a propietat d’un matrimoni uruguaià.
Yáñez ha explicat que va presentar una declaració jurada per posar l’esmentat compte a nom seu, però a causa que aquest paper no va ser acceptat per l’entitat bancària, van aportar el document de constitució de l’empresa en la qual apareixen els primers titulars de la societat.
Així i tot, el suposat testaferro de Bárcenas ha recalcat que tant aquest compte com la que es va obrir a nom de Granda Global “no es van tornar a utilitzar perquè tenien una finalitat instrumental única que era pagar a Hisenda”.
BÁRCENAS SE SENTIA PERSEGUIT
La fiscal ha insistit a saber si quan Bárcenas li va demanar que analitzés la seva cartera de valors, coneixia que el sol·licitant del servei estava sent investigat per aquesta causa. Yáñez ha aprofitat per retreure al Ministeri Públic que insisteixi a conèixer si els acusats en aquesta peça relacionats amb l’extresorer popular eren conscients de l’esmentat procediment i ha subratllat que en aquell moment “no hi havia cap investigació”.
Tot i això, després ha reconegut que sí que li va fer una “pregunta general, si tenia alguna cosa a veure amb això (trama Gürtel)”. “Em va dir que no”, ha recordat i ha esmentat que anteriorment Bárcenas li va comentar que el 2003 havia deixat de tenir relació amb el capitost de la trama, Francisco Correa, a causa que el PP havia decidit contractar amb les seves empreses.
Ha precisat que Bárcenas sí li va transmetre que estava sent sotmès a una “persecució” perquè hi havia molts periodistes a la “porta de casa seva” i ha assegurat que no ho va relacionar amb les detencions de Correa i el seu número dos, Pablo Crespo. Ha indicat que no coneixia aquestes dues persones i, per tant, les seves detencions van suposar per a ell el mateix que “si aquesta setmana han detingut una cèl·lula gihadista”.
D’altra banda, ha explicat que el traspàs de fons que es produeix el 2008 entre els comptes de Bárcenas i la seva es deu a la venda que va fer Yáñez a l’extresorer popular d’una “petita participació” de la seva empresa per uns “106.000 o 107.000 euros”. Alhora, ha dit que no va tenir constància que el traspàs es va fer des de la Fundació Sinequanon perquè aquesta “documentació no l’enviava el banc”.
