22.08.2025 - 21:40
23 d’agost de l’any passat. Cala Bona (Mallorca). Guillem Comamala (vint anys), amb l’oncle i el cosí, pesquen calamars pel litoral de Son Servera. Són entre les 21.30 i les 22.00, fa fosca i, de sobte, un iot de bandera alemanya amb un grup d’amics a bord fa acte de presència. Ja no s’hi pot fer res. És un Riva Ribelle 66, amb sobrenom La Luna, de color negre. És bastant més gros –vint metres d’eslora– que la barca que usa la família per pescar, de solament tres metres. I va a una velocitat força superior. El iot, patronejat per Dennis Viehof, envesteix la barca. No s’atura i continua el trajecte fins a Porto Cristo (Manacor). Comamala ha caigut a l’aigua i té ferides que acaben essent mortals. Avui fa un any del succés tràgic i encara ningú no n’ha sortit culpable. Tampoc no s’ha aprovat cap mesura efectiva per a evitar la situació de descontrol a la mar balear.
Els investigadors no van trigar a localitzar l’embarcació alemanya. Al cap de pocs dies, s’havia identificat Viehof, ara investigat per homicidi imprudent i omissió del deute de socors. Ell mateix va decidir de presentar-se voluntàriament davant la Guàrdia Civil, tot i que no va fer cap declaració. Va ser alliberat com a investigat. No ha estat fins el febrer d’enguany que el jutjat d’instrucció de Manacor no l’ha citat a declarar.
Tal com recull Última Hora de l’atestat de la investigació, el director del Club Nàutic de Porto Cristo va dir als investigadors que una de les embarcacions implicades estava amarrada allà. I també els va dir que el patró acostumava a conduir de manera negligent. Fins i tot la treballadora que va netejar el iot va dir que aquell dia havia estat inusual, atès que normalment Viehof ho deixava tot recollit: “Devien anar gats.”
Tots havien begut
Una dona que va ser a l’embarcació alemanya va confirmar als investigadors que tots havien begut. Això sí, segons que diu, ningú no anava gat. Aquella mateixa nit, van anar a una discoteca de Cala Rajada. El 25 d’agost Viehof va viatjar a Düsseldorf amb el jet privat, però el 28 va tornar a Mallorca acompanyat de l’advocat.
La declaració davant el jutge va ser previsible: Viehof va negar que hagués begut, tot i les informacions que deien la contrària. De fet, la Guàrdia Civil va apuntar que el dia posterior de l’accident els tripulants del iot van netejar l’embarcació i en van treure ampolles d’alcohol. El multimilionari alemany també va dir que en cap moment s’havia adonat de l’accident. L’oncle de Comamala, en declaracions a Última Hora, va dir que el iot anava “a tota velocitat” i que, en veure’l, van cridar “com bojos”. “Creia que ens n’havíem alliberat, però em vaig girar i no vaig veure en Guillem”, va dir als investigadors. Davant la jutgessa, l’oncle va mantenir la declaració. L’informe dels investigadors també inclou que les víctimes van fer llum amb els mòbils cap al iot per advertir de la seva presència. Tot i accelerar per evitar la col·lisió, la família no va poder fer res.
Comamala havia caigut a l’aigua. El seu cosí va veure el llum que duia a la mar. L’oncle el va provar de rescatar, però havia mort a l’acte. De fet, els investigadors van concloure que el iot navegava a una velocitat excessiva per una zona on, de fet, hi havia una quinzena d’embarcacions pescant, una de les quals va socórrer la família de Comamala.
Qui són els Viehof?
Originari de Colònia, Viehof, de trenta-cinc anys, és pilot d’aviació d’una empresa d’avions xàrter. És hereu d’una família multimilionària d’Alemanya. El seu pare és Klaus Viehof, magnat amb negocis immobiliaris a Mallorca i un hòlding d’inversió darrere. L’avi, Eugene Viehof, va fundar una cadena de cosmètics de luxe, Allkauf, que va vendre per 2.400 milions de marcs.
Klaus Viehof, gestiona la pista d’esquí coberta més gran d’Europa, a Neuss, i la companyia aèria regional Vibro Air Flugservice.
Viehof fill és molt afeccionat a la nàutica i viu entre Mallorca, on passa gran part del temps, i l’Alemanya natal. El iot que navegava és valorat en més de quatre milions d’euros. Després de declarar, li van retirar el passaport i el títol de patró com a mesura cautelar.
Què s’ha fet fins ara?
L’augment de les embarcacions recreatives és tota una problemàtica del litoral de les Illes. Calcular-les és complicat, perquè no hi ha cens. Entitats ecologistes demanen accions, no solament pels efectes que té aquesta saturació sobre l’ecosistema marí, sinó també pels efectes que té en els usuaris més vulnerables. Molèsties constants, comportaments incívics, accidents i inseguretat són una tònica més dels estius a la costa de les Illes.
Un conjunt d’onze entitats, entre les quals hi ha el GOB i Mallorca Blue, s’han ajuntat per fer un seguit de propostes per a solucionar el problema. “Els excessos de velocitat en navegar, la massificació i sobreocupació de cales i zones de bany no abalisades, el fondeig d’embarcacions sobre hàbitats i espècies sensibles generen un escenari de perill i desprotecció tant per a la vida submarina com per a les persones”, denuncien. Critiquen la “passivitat i la incapacitat” de les administracions i demanen un seguit de mesures urgents per a remeiar-ho.
Per exemple, limitar la velocitat de les embarcacions a tres nusos en els primers 300 metres de costa; prohibir el fondeig a menys de 50 metres de platges i cales no abalisades i a menys de 20 metres de la resta del litoral, i reforçar la seguretat i la vigilància del litoral. A més, recorden que la normativa actual permet de governar embarcacions fins de 15 CV i 5 metres d’eslora sense titulació, la qual cosa ha incrementat els accidents i l’incivisme, subratllen.
Moviments del govern per a regular el litoral
Per part del govern de les Illes, de moment, es tramita la llei d’ordenació i gestió integral del litoral. El GOB, l’octubre passat, va presentar al·legacions en què denunciava que la llei solament assegurava l’ampliació i la consolidació d’usos i activitats al litoral, i la va definir com un “despropòsit desordenat i sense cap més objectiu que possibilitar i consolidar els usos especulatius i lucratius de la zona litoral”.
La proposta de l’executiu, en tot cas, és la de limitar la velocitat de navegació a deu nusos en la distància d’una milla a partir de la costa. Això, per a embarcacions com la del iot de Viehof, que tenia més de dotze metres d’eslora. També per a motos aquàtiques.
El govern també ha anunciat la prohibició del lloguer turístic d’embarcacions privades, mitjançant una modificació del decret de xàrter nàutic. La presidenta, que va presentar la mesura, va mostrar el rebuig a una normativa de l’estat espanyol que permetia l’activitat comercial d’embarcacions privades mitjançant un canvi temporal d’ús. “Compromet la sostenibilitat ambiental i la seguretat marítima de les nostres aigües”, va dir Prohens davant els mitjans. Malgrat tot, el sector nàutic balear ha recorregut al TSJIB contra el decret, perquè diuen que posa en risc la seguretat a la mar i que solament beneficia les grans empreses, que acostumen a gestionar els party boats i les golondrines.
El govern té assumit que les Illes reben una pressió nàutica molt superior i tenen una capacitat de càrrega limitada que exigeix una ordenació estricta. De tota manera, els avenços es fan amb comptagotes.
El cas de Comamala no és aïllat. Ell va tenir el pitjor destí, però poques setmanes després un altre pescador va ser a punt de morir després de ser envestit per un altre iot de vint metres que també navegava a una velocitat excessiva.
