Els avenços científics i tecnològics prometen que en el segle XXI poques morts quedaran sense resoldre. La ciència permetrà descobrir la causa dels enfrontaments a mort i els detalls de les cerimònies i ritus funeraris més inaudits.

Les batalles d’altres èpoques estan més de moda que mai. L’arqueologia s’ha aliat amb les tecnologies més capdavanteres de les ciències forenses per a descobrir i analitzar esdeveniments de fa milers d’anys que van delmar poblacions senceres i van configurar territoris. La reconstrucció del passat gràcies a les tècniques forenses més modernes ha recuperat històries de lluites i morts totalment desconegudes fins ara. Així, incomptables assassinats van quedar impunes en l’antiguitat: una fletxa llançada en la foscor, un verí ocult darrere del sabor del vi, o un apunyalament cara a cara però sense testimonis. En molts casos, una guerra podia començar, simplement, perquè calia lluitar contra el desconegut, contra aquells que podien ser una amenaça. I molts van gaudir, sens dubte, dels beneficis i dels èxits conquistats a força de mort, engany o tortura.

«La reconstrucció del passat gràcies a les tècniques forenses modernes ha recuperat històries de lluites i morts desconegudes fins ara»

Filòsofs, emperadors i reis del Renaixement van usar l’assassinat com a mitjà per a aconseguir els seus objectius. Però és clar, encara que les sospites assenyalaren els culpables, era quasi impossible demostrar-ho. I mentre que els uns intenten descobrir els assassins, molts s’han dedicat a practicar la damnatio memoriae. «Aquest fet es produeix quan, intencionadament, s’actua per a esborrar la petjada, els testimoniatges, imatges o escrits i, per tant, el record d’una persona, un esdeveniment o una època del passat. Amb això es busca un benefici polític o econòmic», assenyala l’egiptòleg del CSIC José Manuel Galán, consultat per a aquest article.

Reconstruint el passat

La ciència forense i l’antropologia comparteixen avenços que ajuden a fer que tots dos camps evolucionen. El mètode de datació per carboni-14 ens permet establir l’antiguitat dels materials orgànics amb bastant fidelitat, això sí, només per als últims 50.000 anys.

Però cada vegada volem saber més. L’absència d’ossos als quals realitzar-los les proves és, habitualment, el major problema dels antropòlegs per a confirmar alguna cosa que intueixen, com la presència d’homínids en un jaciment. Però una nova tecnologia desenvolupada per un equip internacional liderat per l’investigador del CSIC Antonio Rosas promet revolucionar el món de l’antropologia: l’anàlisi de fragments de l’ADN mitocondrial. El nou mètode aplica les tecnologies de seqüenciació massiva del genoma a les mostres de sediment del sòl dels jaciments arqueològics, un fet que fins ara es rebutjava. En l’estudi, publicat en 2017, es van analitzar 85 mostres de sediment de 550.000 i 14.000 anys d’antiguitat procedents de vuit coves d’Euràsia, entre les quals, la cova asturiana d’El Sidrón. Els resultats no van deixar lloc a dubte: l’equip va confirmar la presència de neandertals, denisovans i de megafauna com ara mamuts i rinoceronts llanuts.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Ainhoa Goñi, periodista i directora de comunicació del CSIC(Madrid).

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb