La guerra és pau, diu Robles

Quan Pedro Sánchez va arribar al poder l’any 2018, el govern espanyol es va gastar 19.850 milions en despesa militar. Avui, s’arriba als 42.249 milions d’euros, segons el Centre Delàs. Més del doble. Si només comptem la despesa del Ministeri de Defensa (l’OTAN, com Delàs, prefereix de comptar també pensions de guerra, policia militar, I+D, etc.), aleshores la despesa passa dels 8.000 milions als 33.000, segons dades del govern espanyol. Quatre vegades més. Cap govern anterior no s’havia gastat mai tants diners en armes, exèrcits i personal militar. I avui, la representant del govern espanyol més militarista de la història –sí, el PSOE supera el PP en despesa militar–, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha estat a Barcelona convidada pel Cercle d’Economia per defensar aquesta posició per terra, mar i aire.

Robles ho ha defensat durant 41 minuts, amb frases gairebé orwel·lianes (“invertir en defensa és invertir en pau”), amb trucs coneguts (“la indústria militar dóna feina, i ciutats com San Fernando o Ferrol ja depenen del tot de llocs de feina de la indústria militar”). I, si som sincers, Robles també parlava amb un context que li anava a favor: hi ha guerra a Ucraïna i Europa ha de defensar-se tota sola i defensar Ucraïna, que Trump li ha dit que la prioritat dels EUA és la Xina, no pas Europa. Els europeus ja no tenen l’oncle Sam defensant-los. “Hem de gastar més en defensa i comprar les armes… als Estats Units, això ens ha dit Trump”, deia Robles davant tres quarts de sala.

Interessant xerrada, la de Robles, que seia al costat de l’economista Teresa Garcia-Milà, doctora en economia per la Universitat de Minnesota, directora de la Barcelona School of Economics i, d’ençà del juny passat, primera presidenta femenina del Cercle d’Economia en 67 anys d’història. Garcia-Milà –tia, per cert, de Jordi Graupera i Garcia-Milà– ha fet una petita introducció de Robles, i la ministra ha recollit el guant amb uns primers minuts en català. “Barcelona és la meva ciutat”, ha dit. La família de Robles, quan tenia dotze anys, es va traslladar de Castella i Lleó a Barcelona, on la ministra va estudiar a l’institut Maragall i, després, va fer dret per a ser jutgessa. Fou la primera de la seva promoció, i la quarta dona jutgessa a l’estat espanyol, amb primera destinació a Balaguer. A 34 anys, va presidir l’Audiència de Barcelona, la primera dona de tot l’estat espanyol que la presidia. I avui Robles, la socialista Robles, ha dedicat tota la seva capacitat a convèncer l’audiència de les bondats de gastar més en armament “des de posicionaments progressistes, i orgullosa de les forces armades”.

El PSOE multiplica per quatre la despesa militar

“Quan jo vaig arribar el 2008, no hi havia munició”, deia Robles. “Gastàvem el 0,9% del PIB en defensa, uns 8.000 milions. Ara són  33.000 milions. No complirem el 5% que demana Trump, però el 2%, mitjana de la UE, sí.” De fet, s’acaba d’aprovar una despesa extra de 10.000 milions en 32 projectes. La idea de Robles és que la indústria militar espanyola no sigui només dels grans grups (Navantia, Indra, etc.) sinó també de mitjans, i que cada comunitat autònoma tingui indústria militar.

Difícil de creure que l’augment de la despesa no repercuteixi a la baixa en uns altres sectors, apuntava bé Garcia-Milà. “La despesa social és de 12.000 milions. No hi ha hagut retallades. Nosaltres creiem que la despesa social ha de ser intocable”, deia Robles. En resum, per Robles, l’augment de despesa militar no és pas invertir en guerra: “Ho veig al contrari. Si vis pacem, para bellum [‘Si vols pau, prepara’t per la guerra’].”

Trump vol que Europa li compri armes

“La UE invertia 343.000 milions (1,9% del PIB) l’any, i el 2025 pujarà a 381.000 (2,1% del PIB)”, deia Robles. “L’OTAN demana el 5%. Però no és possible perquè la indústria europea no té capacitat d’absorbir aquesta despesa.” Ni que tinguéssim els milions, no els podríem gastar a casa, sinó que una part seria a fora, ha vingut a dir Robles, partidària d’enfortir la indústria militar europea, i que no depengui tant de fora. “Hem comprat armament antiaeri Patriot a Lockheed i ja veurem quan ens el lliuren”, ha dit Robles, que afegia: “Vull ser transparent, Trump ens ha dit que gastem més en defensa, i les compres les fem als Estats Units.”

Detalls d’Ucraïna

La xerrada també ha servit per a saber detalls de la guerra d’Ucraïna, que Robles ha anat aprenent en trobades i viatges. “Hem passat de viure una guerra de trinxera (amb multitud d’amputats) a una guerra tecnològica. L’avanç territorial és molt escàs. Deu metres per setmana. L’amenaça hi és, i al sud la vivim menys, però hi és. Nosaltres hem ajudat Ucraïna amb discreció. Els Leopard que vam enviar a Ucraïna els vam reparar a Alcalá de Guadaíra, i vam donar feina a aturats. I a Saragossa formaven els soldats de lleva ucraïnesos per fer torniquets. No en sabien. Eren joves que un dia sortien a comprar el pa, i allà els reclutaven per a la guerra”, ha explicat Robles, que creu que “Putin va perdre la guerra quan pensaven que serien tres dies”. “Però no té pressa. Ucraïna és qui necessita acabar-la. L’opinió pública ucraïnesa està cansada. A Rússia no se’n paga cap cost. Les fàbriques d’armes són molt eficaces i la clau serà què fer amb el territori: Crimea, Donbàs. Jo, la veritat, estic decebuda amb Trump, perquè creia que podia pressionar Putin, però no ho ha fet”, deia.

I ha afegit, amb un silenci eixordador: “Les baixes ucraïneses són grans, les russes, enormes. En tinc dades i no les vull dir.” Per acabar, segons Robles, al nord d’Europa veuen com una exigència gastar-se el 5% del PIB en despesa militar, i molts ho fan, perquè al nord i a l’est viuen atemorits per l’amenaça russa. “I ara ens demanen al sud que siguem solidaris, com ells ho van ser amb nosaltres durant la covid. Al sud no tenim aquesta percepció de l’amenaça  i tot el que sonava a militarisme tenia rebuig. Invertir en defensa era reviure temps passats. Per sort, progressistes com jo ara tenim orgull i honor de les nostres forces armades.”

Sí a l’embargament de compres a Israel

Robles ha defensat l’embargament de la venda d’armes a Israel, “per l’horror que es viu a Gaza”. I n’ha explicat la lletra petita: l’estat espanyol no hi venia armes, a Israel, sobretot en comprava, tecnologia i ciberseguretat. Ara, en deixar de comprar-ne, s’han trobat que ho han de fer ells mateixos. Ella ho veu com una oportunitat. I també defensa que els bancs donin crèdits a la indústria militar, tot i la mala reputació d’aquest negoci, per ajudar al creixement.

Catalans per l’armament

Robles veu Catalunya amb potencial per a fer inversions en indústria militar, però no s’ha compromès amb cap inversió, no, tot i la petició d’un empresari present a la sala, David Garriga, que al torn de preguntes ha demanat que potenciés empreses com la seva, dedicada a la ciberseguretat, i sobretot: “Que l’homologació sigui més ràpida, com ja li vaig dir l’altre dia a la Moncloa, senyora ministra.”

Robles, certament, creu que els drons i la ciberseguretat són clau. “Tothom sap que el mòbil pot ser hackejat per un país estranger o per un jove hacker. Ens hem de preparar.” I, just en aquest moment, ara que la ministra alerta que els mòbils ens espien, i això també és defensa militar, va bé de recordar que ella, fixa’t tu, va defensar aquesta pràctica. La va justificar en l’anomenat Catalangate, que va afectar milers de persones, que van veure com l’estat espanyol els espiava.