The Washington Post · Ishaan Tharoor

El món no ha rebut les atrocitats d’Al-Faixir amb indignació o horror, sinó amb silenci i apatia. Cap mitjà de comunicació independent ha pogut accedir fins ara a aquesta ciutat de l’estat sudanès de Darfur del Nord, que caigué en mans dels rebels aquest octubre després de més de 500 dies de setge. Les imatges de satèl·lit mostren barris devastats, terrenys tenyits de sang i rastres de fosses comunes. Centenars de pacients ingressats en hospitals i clíniques desaparegueren durant l’entrada dels rebels a la ciutat. Molts infants han arribat a peu als camps de desplaçats propers, sense familiars ni coneguts que els acompanyessin.

Treballadors humanitaris i representants de l’ONU han alertat de matances i violacions indiscriminades perpetrades pels milicians de les Forces de Suport Ràpid (RSF), un dels dos bàndols de la catastròfica guerra civil del Sudan. D’ençà que el conflicte esclatà, l’abril del 2023, les RSF han anat consolidant el control sobre la vasta regió de Darfur, a l’oest del país. La presa d’Al-Faixir referma la partició de facto entre la meitat oest i la meitat est del país, i més ara que les forces armades sudaneses rivals han recuperat el control de la capital, Khartum, situada al centre del país.

El conflicte ha desfermat la que ja és la pitjor crisi humanitària del planeta. Prop de catorze milions de persones –la meitat de les quals infants– s’han vist obligades a abandonar casa seva d’ençà que començà el conflicte. La fam i malalties com el còlera han devastat àmplies zones del país –especialment Al-Faixir i la rodalia de la ciutat, on els veïns s’han vist obligats a subsistir a base de pinso i males herbes durant més d’un any de setge. A tot això, s’hi afegeix la violència sistemàtica de les RSF contra la població civil, i especialment contra les ètnies i tribus no àrabs de Darfur. Els analistes calculen que hi ha uns 150.000 desapareguts a Al-Faixir; i que fins a 60.000 veïns podrien haver estat assassinats per les RSF tan sols aquest darrer mes.

Nathaniel Raymond, director executiu del Laboratori de Recerca Humanitària de la Universitat Yale, declarà el mes passat: “El ritme de matances que hem vist tan sols pot comparar-se amb el genocidi de Ruanda.” Aquests darrers mesos, l’organització ha monitorat al detall la situació humanitària a Al-Faixir. “Som davant una catàstrofe que és possible que, tan sols en una setmana, hagi deixat més morts que els dos anys de guerra a Gaza. Aquesta és el ritme a què es cometen les matances, pel que veiem en les imatges de satèl·lit.”

L’actual catàstrofe humanitària al Darfur ha reobert unes ferides històriques que no havien acabat mai de tancar-se. Abans-d’ahir, els jutges del Tribunal Penal Internacional de l’Haia condemnaren Ali Muhammad Ali Abd-Al-Rahman, comandant de la infame milícia sudanesa Janjauid, a vint anys de presó per crims de guerra i crims contra la humanitat comesos a les seves ordres ara fa més de dues dècades, durant la brutal contrainsurgència sudanesa al Darfur. Els Janjauid són els precursors de les actuals RSF, tot i que en aquell moment estaven sota les ordres del govern central a Khartum, que aleshores encapçalava el president Omar al-Baixir.

L’eco d’aquell genocidi continua reverberant en l’espiral de violència d’aquests darrers mesos. Les xarxes socials s’han omplert de vídeos de milicians i comandants vantant-se d’haver matat indiscriminadament civils de diferents tribus. Abans de la caiguda d’Al-Faixir caigué Geneina, a l’oest del Darfur, on les RSF i els seus aliats assassinaren uns 15.000 civils i netejaren la ciutat de masalits, una ètnia d’ascendència africana.

Els paral·lelismes entre aquell genocidi i el conflicte d’avui dia són evidents. “Això que passa a Al-Faixir recorda els horrors que va sofrir Darfur ara fa vint anys”, deia Tom Fletcher, màxim responsable d’ajuda humanitària de l’ONU, en una reunió informativa duta a terme a final d’octubre amb els ambaixadors de l’ONU. I hi afegia: “Però avui la reacció de la resta del món és bàsicament de resignació. El problema del Darfur també és un problema d’apatia.”

Els analistes coincideixen a remarcar que la tragèdia actual era completament previsible. “Avui, els civils de Darfur continuen a la mercè de les mateixes forces de seguretat que, ara fa dues dècades, van cometre crims contra la humanitat i crims de guerra al Darfur i a més regions del Sudan”, digué Tigere Chagutah, director regional d’Amnistia Internacional per a l’Àfrica oriental i meridional, en declaracions l’any 2023, arran de l’esclat la guerra civil. “És una vergonya que la població del Sudan continuï vivint amb por”, afegí.

L’exèrcit sudanès també és acusat de crims contra la humanitat, com ara, bombardaments indiscriminats en zones sota control de les RSF. Se sospita que les RSF també han assassinat desenes de civils en atacs amb drons a la regió del Kordufan, al centre del Sudan, que ha esdevingut el darrer punt calent d’una guerra que les potències estrangeres no han aconseguit d’aturar.

“Amb les RSF embravides i les forces sudaneses a la rereguarda, hi ha el perill que el conflicte al Sudan quedi en punt mort”, assenyalava l’International Crisis Group, un think tank de Brussel·les, en un informe publicat fa poc. I també deia: “La caiguda d’Al-Faixir sembla que ha reduït la disposició de l’exèrcit sudanès a encetar negociacions de pau. Per evitar una partició permanent entre l’est i l’oest, caldran solucions diplomàtiques creatives.”

Però, per ara, el recorregut de la diplomàcia ha estat ben curt, en gran part pels interessos que algunes potències estrangeres tenen en el conflicte. Es creu, per exemple, que els Emirats Àrabs Units (EAU) han donat suport a les RSF per múltiples canals, encara que el govern emiratià ha negat repetidament qualsevol aliança amb el grup.

“Massa governs han estat còmplices de la mort i la destrucció [al Darfur]. Massa governs s’han negat a fer servir la seva influència per pressionar qualsevol d’ambdós bàndols perquè aturin les matances indiscriminades de civils i els blocatges d’ajuda humanitària”, escrigué fa poc Javid Abdelmoneim, president de la divisió internacional de Metges Sense Fronteres. “Es limiten a emetre declaracions innòcues expressant preocupació per la violència, mentre ells i els seus aliats continuen proporcionant suport financer, polític i armamentístic als responsables de tota aquesta mort i tota aquesta destrucció.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb