Catalunya Nord

En el punt culminant de les protestes de les Armilles Grogues, el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar un gran debat estatal per a donar una resposta a la crisi política i canalitzar les queixes i els anhels de la ciutadania. Arran de la iniciativa, ja en una fase avançada, s’han fet més de deu mil reunions públiques arreu de l’estat francès i s’han recollit gairebé dos milions de contribucions d’entitats i ciutadans. Però el procés també ha tingut crítiques i ombres. El gran dubte és què en quedarà, finalment, quan es passi de les opinions a propostes concretes.

El model de fer participar la ciutadania ha estat una referència, i a Catalunya Nord s’ha posat en marxa un procés similars de reunions públiques i contribucions de la ciutadania per a dissenyar el futur del territori.

El gran debat a l’estat francès

Abans de començar el gran debat, Emmanuel Macron va publicar una ‘Carta als francesos’, en què exposava la seva apreciació del context i proposava trenta-cinc preguntes per al debat. Una orientació necessària per a alguns, una manera de controlar el debat per a uns altres.

Les reunions públiques s’han fet del 15 de gener al 15 de març al voltant de quatre grans qüestions: transició ecològica; democràcia i ciutadania; organització de l’estat i els serveis públics; i fiscalitat i despesa pública. En l’apartat de democràcia, s’ha demanat als ciutadans si calia introduir un sistema proporcional en algunes eleccions, si calia reduir càrrecs públics i si el vot havia de ser obligatori. Pel que fa a l’organització de l’estat, s’ha preguntat, entre més, si hi havia massa nivells administratius i quin sentien com a més proper.

A més, la ciutadania podia fer propostes, suggeriments i donar l’opinió sobre altres qüestions, ja fos en línia, a les mateixes reunions o en quaderns de reclamacions als ajuntaments. En el període establert, es va respondre a més d’un milió de preguntes ràpides i centenars de milers de preguntes en profunditat.

Després d’haver tancat aquesta primera fase en l’àmbit local, s’han fet conferències en l’àmbit regional (entre el 15 i el 23 de març), amb ciutadans triats per sorteig (entre setanta i cent) que són una representació de la diversitat sociològica de la regió. També s’han fet reunions exclusivament de joves i conferències estatals temàtiques per a intercanviar impressions sobre organitzacions representatives de la societat civil organitzada.

Com ha de ser Catalunya Nord?

A Catalunya Nord s’ha impulsat una proposta similar, anomenada ‘Imagina els Pirineus Orientals’, a la qual el Departament està disposat a invertir cinc-cents milions d’euros.

En la primera fase, anomenada ‘El temps d’escoltar’, es va fer un vídeo amb la participació d’una mostra representativa del Departament que es reprodueix abans de cada reunió pública. A més, es va activar la web des de la qual hom pot donar l’opinió.

La següent fase, que és l’actual, consta d’onze reunions públiques arreu del territori, entre el 21 de març i el 16 de maig, per a garantir que tots els habitants i actors tinguin l’oportunitat de parlar. La primera reunió es va fer a Tuïr, avui n’hi ha una altra a Perpinyà, i dijous que ve se’n farà una a Font-romeu.

Després d’haver recollit les propostes ciutadanes, els continguts hauran de ser debatuts amb tots els serveis del Departament entre final d’abril i mitjan juny. Acabarà amb una reunió pública amb càrrecs electes d’arreu del territori i la presentació de les principals direccions a partir de les quals sorgiran les inversions del Departament per als anys vinents.

La idea és identificar les línies d’inversió en afers tan diversos com el medi, l’àmbit social, l’economia, el transport, el turisme i l’oci. Però, alhora, també serveix per a parlar de vida, de l’entorn i del futur del Departament, que va molt més enllà de la qüestió econòmica.

Si ens fixem en els centenars de contribucions que ja s’han fet a la web, les demandes van molt més enllà de l’àmbit competencial del Departament, i tracten qüestions com ara la constitució d’una col·lectivitat territorial, l’oficialitat de la llengua catalana, la xarxa ferroviària i la creació d’una marca turística ‘País Català’. Un gran procés participatiu que el consell haurà de saber canalitzar.

Què volen els ciutadans de l’estat francès?

A l’estat francès, una volta acabi l’aportació de propostes, a l’abril, hi ha previst un debat a l’assemblea francesa i la publicació d’una anàlisi exhaustiva per a forjar un nou pacte econòmic, social i ambiental, amb acció del govern i del parlament els mesos vinents.

El gran desafiament del govern serà presentar les conclusions i les prioritats de manera transparent. Sens dubte, un dels objectius del debat ha estat superar, o ajornar, la crisi social i política de les Armilles Grogues, cosa que en gran part ha aconseguit, però és una incògnita si també servirà per a crear alguna cosa. Set de cada deu ciutadans considera que el gran debat no resoldrà la crisi política que afecta l’estat i que el govern, finalment, no tindrà en compte les opinions expressades durant les reunions setmanals fetes a tot l’estat.

Suport a propostes relacionades amb el gran debat estatal francès. Enquesta per a Le Figaro, LCI, i RTL.

Segons les enquestes, al començament del debat hi havia un ampli consens en favor de descentralitzar l’estat, a més de revertir algunes polítiques i la direcció econòmica del govern actual. Hi ha el temor, però, que el debat sigui limitat i dirigit i acabi simplement amb canvis cosmètics, més competències per al poder local i la promesa de més inversions.

Les ombres del gran debat

La majoria de la població (63%) considera positiu la participació dels ciutadans en les preses de decisió, però també creu que Macron i el seu govern no tindran en compte els punts de vista expressats.

Per a garantir la independència del debat, el govern va nomenar dos garants i les tres assemblees en van nomenar un cadascuna: un pel senat, un per l’assemblea francesa i un pel consell econòmic i social (organisme consultiu). Però com ja hem dit, més enllà del debat, serà fonamental com es transformen les propostes i opinions dels ciutadans en mesures concretes que tinguin consens social.

Malgrat la participació important que ha tingut tot aquest procés, cal tenir en compte que dos milions de contribucions representen un 3% de la població. Per tant, encara que una proposta tingui un suport ampli, no és garantia que tingui un suport real entre la població. Dos terços de la població vol ser consultat en cas que comporti un projecte de llei important i el mateix percentatge creu que és convenient de fer un referèndum després del gran debat sobre algunes propostes.

La secretaria d’Estat francesa va obrir la porta a un referèndum el mateix dia de les eleccions europees, però la proposta ha perdut força, perquè relegaria les eleccions a un segon pla.

Els debats alternatius

La qüestió clau és què es preguntarà i per què. A més, hi ha afers que s’han omès del debat. De moment, les esperances per a la població són baixes, cosa que pot fer reactivar amb força el moviment de les Armilles Grogues.

Una gran majoria de la població (71%) creu que el gran debat és, especialment, ‘un mitjà de comunicació per al president i el seu govern’, fins i tot alguns consideren que és, simplement, una precampanya de Macron de cara a les eleccions europees i que no tindrà cap impacte en les polítiques del govern.

Per aquest motiu, han sorgit diverses alternatives, com la de les Armilles Grogues, que han obert una consulta en línia, ‘El veritable debat‘, amb un format similar al del gran debat, però sense filtres, que permet incloure diverses propostes i votar si s’hi està a favor o en contra.

La proposta que encapçala l’apartat ‘Institucions i democràcia’ és que el govern legisli sobre el ‘referèndum d’iniciativa ciutadana’, amb més de sis mil vots. També hi ha altres opcions, com ara limitar el nombre d’alumnes per aula, aplicar veritables sancions a les empreses que contaminin, sortir de la Unió Europea i algunes de força polèmiques, com restablir la pena de mort (amb més vots negatius que no pas positius).

Aquest és, justament, un dels perills de no controlar el debat. La proposta de Macron li ha permès, en gran part, de recuperar la iniciativa política i millorar mínimament la popularitat, però, a la vegada, se li obre la fase més difícil, perquè és impossible satisfer tothom i, encara més, sense voler discutir algunes qüestions de l’estat francès.

El gran debat estatal pot ser la gran solució contra la crisi de les Armilles Grogues, però si fracassa, també pot ser la gota que faci vessar el got dels ciutadans, després d’haver mostrat els mecanismes perquè la gent opini, suggereixi i imagini com vol que sigui el seu entorn, les seves institucions i el seu futur.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb