Gràcies, Baños

Aquest segle XXI els catalans hem intentat tres vegades de fer un referèndum sobre la independència. El primer cop Artur Mas no va aconseguir el permís de Rajoy i la cosa va acabar en un procés participatiu (9-N), que, ja d’entrada, es va dir que no tindria aplicació. La classe política ens va avisar i va ser honesta. Tots vam anar a votar sabent que l’endemà no s’aplicarien els resultats. I així va ser, el 9-N, tot i la victòria, no es van aplicar els resultats. Els polítics van fer allò que havien promès.

El Primer d’Octubre, en canvi, va passar la contrària. La classe política va repetir, per activa i per passiva, que els resultats del Primer d’Octubre s’aplicarien perquè aquella vegada era un referèndum. I aquella vegada no van complir la promesa. Tot i que es va declarar la independència (bravo per ells) no es van aplicar els resultats (vergonya per a ells), ni van caminar cap a un estat propi. Es van dividir, i uns van marxar a l’exili i els altres es van lliurar. Puigdemont, dit per ell, va tenir por dels morts que l’exèrcit espanyol podia causar.

Avui recordem el 27-S del 2015, entremig dels altres dos intents, quan vam votar en unes eleccions que la classe política va presentar com un plebiscit. Els resultats van ser 47% de vots a favor (Junts pel Si i la CUP), 39% en contra (PP, Ciutadans, PSOE). Catalunya Sí que es Pot, que no es definia, 9%.

Com va reaccionar la classe política, aquesta vegada? L’endemà d’aquells resultats, el món de Junts pel Sí (ERC i CiU) van fer una cosa que no em va agradar. Van dir que el plebiscit s’havia guanyat. I, que jo sàpiga, per a guanyar un plebiscit has de superar el 50% +1 dels vots vàlids. La CUP, en canvi, en boca d’Antonio Baños, va fer una cosa que sí que em va agradar: dir que el plebiscit s’havia perdut. “La DUI anava lligada al plebiscit: no hem guanyat el plebiscit, doncs no hi ha DUI!”, va dir Baños en una conferència de premsa. “La DUI immediata la supeditàvem a més d’un 50% dels vots. La comunitat internacional no entendria que ara féssim aquesta DUI”, va dir Baños a Lídia Heredia de TV3.

Gràcies, Baños, per fer-ho. Si vaig arribar a defensar un referèndum unilateral va ser gràcies a tu, a vosaltres. No ho veia clar*

S’ha comentat molt, encara avui, la posició de la CUP, i de Baños. Jo, el 2023, vaig veure en directe com Artur Mas deia a David Fernàndez que els independentistes havien superat el 50% dels vots vàlids, perquè els de Catalunya Sí que es Pot no es podien comptar. No eren ni sí ni no. Eren com nuls. I, si no els comptaves, se superava el 50%. David Fernàndez, al seu costat, va dir educat i contundent el que penso jo: “Si volíeu no comptar els dels comuns, s’havia d’haver avisat abans!” Hi estic d’acord: ja em sembla bé que no els comptis (com vols comptar-los, si no són ni sí ni no?), però aleshores avisa. Avisa com ho faràs. Seran vots nuls, que no compten? Seran vots en blanc, que sí? Sigues net.

El 27-S vam perdre. S’accepta i avall. No enganyem el personal, tu, amb giragonses retòriques. És important d’acceptar els resultats i les derrotes. Com podem, si no, després exigir que els rivals també ho facin? I vigilem amb segons quins polítics, que n’hi ha que quan perden fan veure que guanyen (27-S) i quan guanyen (1-O)… fan veure que perden!

*afegit després de llegir el comentari d’un lector, sr.Compte, que diu que jo era dels que defensava una DUI i pressionava Mas. Res de Baños. I no, no pressionava per una DUI amb aquelles resultats. Mas, tampoc. Però he revisat els meus articles (un, dos) i sí, tenia dubtes. Gràcies lector per fer-me revisar ! I és més tard que em sumo aviat als pioners de l’1-0 Jordi Muñoz, Jordi Graupera, Enric Vila, Abat Ninet, i altres.