Prohens governa “per a la gent d’aquí”? 

Manca poc més d’un any per a les eleccions i Marga Prohens prepara la maquinària per fer front al gran examen de la primera legislatura com a presidenta de les Illes. Sap que el seu gran enemic juga a casa, o ben a prop. Qui li pot fer perdre vots no és el PSIB, ni Més per Mallorca ni, molt manco, el nou espai de Coalició Per Mallorca. És Vox, els companys de viatge de les eternes disputes i reconciliacions. 

Ho hem dit unes quantes vegades aquest darrer any, que és quan més evident s’ha fet el tomb: ara Prohens endureix el discurs antiimmigratori per guanyar aquest terreny, seguint el rastre de Feijóo. La cantarella insistent a les conferències de premsa, a les sessions de control del parlament i a les aparicions públiques és que ella governa “per a la gent d’aquí”. Enmig de l’onada reaccionària, molta gent –però no tothom; si no, no hi hauria cap onada reaccionària– veu evident que el populisme de la frase amaga tan sols una finalitat electoral molt clara. 

En el darrer debat de política general, Prohens cloïa el discurs amb la frase esmentada. De fet, “per a la gent d’aquí” va ser repetit una vintena de vegades. Recorda aquell eslògan del PP de les Illes, el “defensam lo nostro” que va presentar José Ramón Bauzá l’any 2014, acompanyat de sobrassades i un folclorisme que provava de convèncer la gent que ell era “lo nostro” i no un madrileny, les intencions del qual van sortir retratades en la pitjor legislatura, possiblement, del PP balear.

Avui que se celebra la Diada de les Illes Balears és un bon moment per a reflexionar sobre aquesta qüestió. Prohens governa, realment, “per a la gent d’aquí”? Defensa “lo nostro”? Les polítiques d’aquests tres primers anys de mandat apunten a unes altres direccions.

Contra la llengua

L’àmbit més evident és la llengua. Eliminar el requisit per als sanitaris i a l’administració pública no significa governar “per a la gent d’aquí”. Sobretot, si resulta que els ciutadans no poden exercir plenament el dret d’adreçar-s’hi en català perquè no l’entenen. Aquestes conclusions encara es van fer més clares quan l’OCB va destapar que no faltaven sanitaris per motiu de llengua, que és l’argument adduït pel PP per fulminar el català. 

La segregació escolar per motiu de llengua tampoc. Ni la lliure elecció de primera llengua d’ensenyament. El fracàs d’aquests plans ho posa en evidència: tan sols un 5% dels alumnes s’hi han adherit i els centres que ho han fet –tots concertats– no arriben a una vintena. La resposta de l’escola pública, l’escola “d’aquí”, ha estat fulminant. 

L’augment de discriminacions lingüístiques denunciades aquests darrers mesos evidencia també la desprotecció de la població. El desmantellament de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics és una agressió lingüística més contra “la gent d’aquí”. Ja ho deia fa un mes el filòleg Gabriel Bibiloni, un dels qui van denunciar aquestes agressions lingüístiques: “Els consumidors balears estam totalment desprotegits en els nostres drets i sotmesos als abusos de les empreses.”

Habitatge

L’habitatge és una de les altres qüestions amb què la presidenta s’ha omplert la boca utilitzant la falca de “la gent d’aquí”. El desembre passat, un any abans d’acabar la legislatura, va presentar la iniciativa d’augmentar el 50% dels habitatges públics, amb un total de 1.213 habitatges nous, sempre segons les dades que publica el govern. El PP, reiteradament, acusa el govern anterior de no haver construït habitatges, però l’ex-presidenta Francina Armengol, abans de deixar el càrrec, va explicar que –d’acord amb les seves dades– durant el govern del pacte d’esquerres s’havia augmentat d’un 74% el parc públic, amb 1.299 habitatges de protecció oficial (HPO) més. 

Prohens, en plena crisi d’habitatge, en compte de mantenir la prioritat exclusiva dels HPO, va introduir els de preu limitat, que es poden oferir un 30% més cars. Una altra mesura “per a la gent d’aquí”, que és qui clarament s’ho pot permetre. No?

I, és clar, com que tothom es pot permetre de tenir un habitatge digne, tampoc no cal que s’aprovi la proposició de llei que va presentar Més per Mallorca dimarts passat al parlament, en què volia limitar la compra d’habitatges a no residents. PP i Vox van votar contra la proposta per establir restriccions de caràcter extraordinari i temporal on el mercat immobiliari sigui saturat. 

“Els fons d’inversió i especulació són la seva pàtria”

Més per Mallorca recorda que, aquests darrers anys, de cada deu habitatges construïts, vuit no són una primera residència. I que el preu de compra s’ha multiplicat per sis i el de lloguer, per vuit. “Tal vegada no entenem el mateix quan parlam de la gent d’aquí. Tal vegada parlen de la gent adinerada d’aquí. I dels fons d’inversió i especulació, que són realment la seva pàtria”, deia fa pocs dies el coordinador del partit, Lluís Apesteguia. 

Més també recordava que la UE, tot i no permetre restriccions a la lliure circulació de persones, béns i capitals, ja diu que en situacions extraordinàries sí que se’n poden permetre, mentre siguin proporcionals, pretenguin resoldre el problema i siguin temporals. Però Prohens fa el sord i prefereix habitatge per a “la gent d’aquí”, que acostuma a saludar amb un hallo o a acomiadar-se amb un adjö. 

Política per als rics

I potser és cert que Prohens mira per als ciutadans de les Illes, en alguns altres casos. Ara: per a quina classe de ciutadans? Una de les grans mesures que Prohens ha venut de la seva legislatura ha estat una de les primeres que va aprovar: la rebaixa de l’impost de successions. Però ha fet servir una fal·làcia constant: ha amagat que fins a 700.000 euros la bonificació de l’impost era del 99%. De fet, el govern ha reconegut que, de cada deu herències, pràcticament nou (el 86%) no passa de 700.000. 

En el segon any de la bonificació de l’impost per als més rics, el PSIB ja va advertir que el govern havia deixat d’ingressar 460,7 milions d’euros. I, per posar un exemple cridaner: tres fortunes es van estalviar uns 55 milions d’euros cada una gràcies a la mesura. El 80% de les bonificacions, a més, ha estat per al 0,8% dels beneficiats. Tan sols l’any passat, segons que informa Última Hora, el forat fiscal va ser de 45 milions. Però la presidenta continua amb la cantarella que no és una qüestió de rics o pobres. La qüestió, tornem-hi, és qui considera la presidenta “la gent d’aquí.”